El passat dijous assistírem al Ple Municipal Ordinari corresponent al mes de gener de 2012. I assistírem també a un espectacle deplorable, a la negació del estat de dret, de la gran democràcia, del consens i del respecte, de les grans paraules, que molt a sovint li cauen de la boca al qui en teoria deuria presidir-lo. No el presideix, no el presideix pensant en tots els ciutadans de Beneixama, almenys.
Hui, hem hagut d’escoltar el prec d’un regidor a l’Alcalde, allí, al Saló de Plens, demanant-li que faça callar als qui, durant la sessió, formant part del públic, i amb els seus comentaris i els seus gestos, li impedeixen realitzar la seua funció i seguir el desenrotllament del Ple amb normalitat. L’Alcalde diu, ho intenta almenys, que cal guardar silenci i respecte, però, el que acaba dient és que a ell no li molesten eixe tipus de comentaris, ni eixos gestos. Els fan “els seus”.
Hem vist a un sector del públic, els mateixos dels comentaris i dels gestos, dirigir-se a altres assistents, de manera despectiva, denigrant, quasi amenaçant, simplement per trobar-se allí, (i no cal que ens conte el seu sermó, les sensacions són nostres i no necessitem que ens aclarisca les nostres percepcions). I això, acabat el Ple, però, allí també, al Saló de Plens i amb l’Alcalde present.
I hem vist a una regidora actual dirigir-se a una regidora anterior, per mantenir, també allí, encara dintre de l’Ajuntament i amb la màxima autoritat local a l’edifici, una conversa amb un to totalment fora de lloc.
Nosaltres pensàvem que la crispació s’havia acabat. Ens havien repetit una i altra vegada que n’eren nosaltres els responsables i ara, quan ja no formem part de l’equip que governa, i són ells els qui manen, eixa crispació s’acabaria. Tot seria consens, respecte, treballar tots junts pel nostre poble, “l’esperit de transició”. Que lluny les bones paraules de la realitat!
I, apenes uns mesos després de les eleccions, el que sembla que hem de fer és quedar-nos a casa. No som benvinguts al Ple Ordinari de l’Ajuntament del nostre poble, (o no és el nostre poble?). Som els culpables de tot, del que ha passat, del que passa i del que passarà. Som els responsables de la crispació d’abans, d’ara i de la que vindrà. Molestem allí. Això volen fer-nos creure! O s’ho volen creure ells mateix!
Però, no, que no s’enganye. De la situació vergonyosa que hem viscut al Saló de Plens de l’Ajuntament del nostre poble, només hi ha un responsable. I embolicada entre els seus aclaridors “informes de alcaldia” i els somriures graciosos del qui mana, sabem interpretar la cara visible del despreci.