dissabte, 2 d’octubre de 2010

SI YO TUVIERA LA LLAVE.

SISSÍ EMPERATRIZ

Ahir va tindre lloc el ple municipal ordinari del mes de setembre. Es van tractar temes importants, però, al cap de tres hores, encara que ja repetida, va apareixer la qüestió clau de la nit, mai millor dit.
L’oposició popular va preguntar:
Jo crec que hi ha massa gent que té clau de l’Ajuntament.
Es tractava d’una pregunta sense interrogacions, com si vols preguntar:
Li has posat sal al putxero?
I en realitat dius:
Jo crec que el putxero està dolç.
Es tractava d’una hipòtesi, però, una hipòtesi comprovada empíricament, ja que la regidora popular, relatava que fa uns dies va vore arribar a una persona amb aspecte jovenívol en bicicleta a la porta de l’Ajuntament, va baixar del velocípede, va traure la clau, va obrir la porta i va entrar dins de l’edifici municipal. A més a més, es tractava d’un jove desconegut. Aquest fet demostra no sols la falta d’autoritat i el desgavell municipal, la tirania del poder, la opacitat de l’equip de govern, el talant antidemocràtic dels qui manen, el seu cinisme incalificable, la imatge patètica que donen, l’ocultació d’informació, el “mando y ordeno”, ... etc; també constata un misteri: Per què un jove desconegut disposa de clau de l’Ajuntament de Beneixama?
Des dels seient d’enfront li explicaven que la setmana anterior s’havia fet la selecció de la nova encarregada de la biblioteca. Per la vesprada s’havia citat als aspirants a una entrevista a l’Ajuntament, alguns dels qui assistiren eren joves forasters i del poble, i dintre de l’Ajuntament hi estava la regidora encarregada esperant-los, junt a altres persones i regidors que també feien el seu treball. Segurament aquell jove no tenia clau, simplement la porta estava entreoberta, ja que l’esperaven i volien que entrara: no tenia clau, no la necessitava per entrar.
L’argument no pareixia convencer a la descobridora del misteri i tampoc a part de l’auditori. Des dels seients del públic s’escoltava a algú dir:
I si sí?
I si sí?
I si sí?
El President Camps, imputat en causa judicial, és innocent, li ho suposem, ningun tribunal de justícia l’ha condemnat. No ha comés cap delicte. No es culpable de res. No ha tingut “amiguitos del alma” que li han regalat res, ni trages, ni res.
Però: I si sí?, que diria l’altra.