dijous, 29 de desembre del 2011

PLE EXTRAORDINARI DEL MES DE DESEMBRE CAPÍTOL I.


Hui, vint-i-huit de desembre de 2011, dia dels Sants Innocents, s’ha celebrat Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Beneixama. I no podia haver-se triat millor dia per aprovar, per majoria, amb els vots a favor del grup municipal del PP i en contra del PSOE i JpB, una autèntica “innocentada”: tindrem una nova línia elèctrica d’alta tensió, (les al·legacions encara no han estat resoltes), que passarà pel nostre terme municipal, una més, i cada vegada més a prop del nucli urbà, que el que s’ha aprovat és el corresponent conveni.

“De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes” i els folls i enfarinats volen que no caminem ni drets ni gitats, ni rectes ni torts, ni assentats ni ajupits; no ens permeten ni estar al sol ni a l’ombra, ni dins de casa ni fora; i diuen que cuinem sense foc, llaurem sense forcat o cosim sense fil. Quan el que esperàvem tots, ara us contaré qui som tots, era haver recitat aquella frase del Magnificat que diu: “Deposuit potentes sede et exaltavit humilis”.

És el primer Ple dels últims anys on el nombre de regidors era major que el de públic assistent, només quatre persones, situades, això sí, en posicions estratègiques: dues en primera fila i les altres dues als fons del saló, a la “retaguàrdia”, deien. Total que eixe “tots” que abans us deia es podia comptar quasi amb els dits d’una mà i poc més. I no serem nosaltres els qui pensem que posseïm la representació de “tots” els ciutadans de Beneixama, emulant aquell altre que sempre parlava en nom de “todos los valencianos”.

I des de la precarietat que us relatava, es va aprovar l’acta anterior, (amb unes correccions lingüístiques i una precisió sobre el significat de “recoger las hojas poco a poco” per evitar malintencionades interpretacions que sempre hi ha), les subvencions a les ONGs, altres subvencions a les associacions d’àmbit local i el compte municipal corresponent al 2010 de manera definitiva.

Després de l’aperitiu, el primer dels “plats forts” de l’àpat: conveni de l’Ajuntament de Beneixama amb el Restaurant Mariola sobre la permuta de terrenys a les rodalies de l’Estació, per veure si s’obre el local que allí es preveu, a l’antiga fàbrica, des de fa ja molts anys.

Aquest nou conveni anuncia una permuta de terrenys metre a metre, unes millores de l’espai públic a càrrec de l’empresa, que l’alcalde va detallar, i un “canon” inicial de 20.000 € que pagarà també l’empresa restauradora a l’Ajuntament i, si fa més obres, haurà d’abonar més euros de “canon”. I quatre contenidors de brossa verds! I l’Alcalde va voler deixar ben clar que “l’Ajuntament no té l’última paraula sobre el tema urbanístic”, és la Conselleria corresponent qui ha de resoldre l’assumpte.

De moment s’aprova el conveni, una vegada més, de forma provisional, i s’obre el període d’exposició pública i el d’al·legacions. Doncs, podeu al·legar si voleu.

El procediment utilitzat, la tramitació que d’ell s’ha fet, resulta en certa manera un tan confusa: es du al Ple el Dictamen de la Comissió corresponent, però, el que allí es vota no és aquest dictamen, sinó un document que apareix damunt la taula amb noves modificacions. Aleshores, s’aprova el nou document, però, no el document dictaminat que queda aparcat o oblidat damunt la taula. I aquest nou document apareix al Ple sense cap tipus de tramitació. Enmig d’un i altre i la votació del segon, diu algú que aquest conveni deroga l’anterior: Què hi ha algun conveni anterior ja aprovat de manera definitiva? O hi ha un conveni anterior aprovat de manera provisional al que se li han presentat al·legacions? S’ha redactat un nou conveni sense resoldre l’anterior aprovat provisionalment? S’han fet modificacions sobre el nou conveni informat per la Comissió per votar un conveni nou no tractat en cap Comissió? Un poc confús, no?

I per rematar el tema un parell de frases memorables: “En la Comissió Informativa es vota el procediment, i en el Ple, el fondo de l’assumpte” i “Para el equipo de gobierno el Camino de los Molinos es sagrado, ninguna duda sobre el Camino de los Molinos”.

BON ANY NOU!

L'Agrupació d'Electors Junts per Beneixama, us desitja Bon Any 2012 a tothom.






No, no s'utlilitzen els arcs per cap tipus de burla. S'utilitzen per proposar una reflexió. 
Mireu-los bé. Asseguts tranquilament a casa, mireu-los detingudament. Penseu en tots els qualificatius que se li han aplicat als arcs d'anys anteriors. Als de Nadal i als de Festes. Redordeu tot el que es va dir d'ells i mireu aquestos bé.
I mireu el tipus de llum que tenen els arcs. I recordeu també el tipus de llum de la façana municipal, quan s'encenia. Intenteu imaginar la llum dels leds de la façana i la llum dels leds d'alguns d'aquests arcs. I recordeu també tot el que s'ha dit de l'enllumenat de la façana de l'Ajuntament.
Esteu asseguts a casa, al sofà, junt a Hobbes i Rousseau, que estan a punt de contar-vos allò de "l'home és bò per naturalesa" o "el poder absolut que garantesca un estat de pau per a l'home". Abans que us puguen dir res, conteu-los com són els arcs d'enguany, però, aplicant-los els qualificatius que vau utilitzar pels arcs d'anys anteriors, i conteu-los com eren els arcs d'anys anteriors i l'enllumenat de la façana, però, aplicant-los la valoració que heu fet dels arcs actuals. No deixeu que puguen dir res! Penseu vosaltres!
Igual resulta un exercici relaxant.

POETES i CARDENALS.


El cap de setmana passat, hem tingut ocasió de participar d’un parell d’actes, organitzats des de l’Ajuntament, que podríem qualificar com a sorprenents, descorcentants, corprenedors, espaterrants, estranys, improbables, anàrquics, confusos, torbats, caòtics, desdibuixats, obscurs, dubtosos, incerts, ambigus, ininteligibles, incomprensibles, inextricables, erràtics, incoherents, resumint, … erronis.
Un, l’acte d’obertura del Bicentenari del Cardenal Payá; l’altre, el XXVIé Premi de poesia Pastor Aicart.
A l’acte institucional del Bicentenari es va presentar el logotip de l’esdeveniment per part de la seua dissenyadora: encertat el logo i correcta la presentació.
El presentador de l’acte, així el mentaven al programa de mà, va exposar a l’auditori una biografia de l’homenatjat: adequada.
El rector va llegir l’acta de bateig de Miguel Payá Rico: encara que no en fóra ell l’oficiant del bateig, el van batejar a la seua parròquia i bé pot llegir l’acta qui és l’actual titular.
Però, a continuació, ens van contar dues vegades més la biografia del Cardenal els alcaldes implicats, el de Beneixama i el d’Onil: tres biografies de la mateixa persona en un mateix acte. I el Cor, que ens havia preparat el seu ja tradicional concert de Nadal, veuria com part del públic abandonava cansat l’auditori, o fart, mentre ells, amb noves incorporacions, feien bé el que havien vingut a fer: avantçar-nos suaument els Nadals amb unes nadalenques.
I de la programació de les diferents activitats què? Res, d’això res. (Després ens assabentem d’alguna cosa més, però, llegint el periòdic). Passades dues hores, eixim d’allí sense saber res del que es farà. Com vam eixir del Ple Municipal on ja es va anunciar l’aconteixement: exposicions, conferències, alguna publicació, … va dir l’alcalde. (Almenys vam tindre ocasió de conèixer les “personalitats polítiques i religioses” que esperàvem assistiren. Això deien al Ple i per això va desplaçar de la programació del dia a l’acte de lliurament de premis del concurs de poesia).
És què van a llegir-nos la biografia del Cardenal totes les vegades que facen una activitat? Van a convocar-nos a qualsevol acte d’un parell d’hores de durada, sense dir-nos res del que es té previst?
És complicat preveure la programació de tot un any, diran vostés. Sí, és dificil, però, es pot fer. Fa falta previsió, reflexió, … , treball; el que no s’ha fet fins ara.
Un exemple: la Regidora de Cultura, que no va obrir la boca, figurava a la taula presidencial per passar les diapositives, apretant la tecla de l’ordinador. Prompte comencem amb la desfilada de figurants! Més que figurants, el que feia falta per organitzar aquestes activitats era treball. Pel matí, a la ràdio, la regidora va avançar el que seria aquest acte: “muy pequeño”, va dir.
El del diumenge és més difícil encara de qualificar, encara que també fou la regidora la que el definí només començar: “molt senzill”. I tant!
Al poeta Pastor Aicart quasi ni se’l va nomenar. Al del dia anterior, tres biografies, i a este, quasi, quasi, ni paraula. I el jurat? No el d’ara; el d’ara és el que és, però, què han fet amb l’anterior? Han desaparegut tots els membres de l’anterior jurat de cop? Millor no pensar que s’haja fet el mateix que l’alcalde va fer amb la Cronista l’últim Ple, donar-li les gràcies no pel treball fet, no, per la seua renúncia, per anar-se’n.
Els preparatius del lliurament del premi ja prometien: a la programació mensual en paper parlava del XVI Premi de Poesia, (anem pel XXVI i caldria repassar els ordinals també quan es parla), i a la notícia de la web de “cartell-sopar-literari”, (copiar i apegar amb l’ordinador). És la constatació del treball fet en la preparació de l’acte: ningun. Més figurants! Més apariències! S’hauran quedat satisfets i descansats.
El millor de tot, el públic assistent, (encara que escàs, la veritat). Hi ha qui ha tingut ocasió de participar d’un acte cultural de l’Ajuntament després de quatre anys d’absència. Enhorabona i benvinguts!

dijous, 22 de desembre del 2011

PRESENTACIÓ RONDALLES DE BENEIXAMA.


Hui ha tingut lloc la presentació del llibre de Francesc Gascó "Rondalles de Beneixama". Ha iniciat l'acte la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Beneixama, continuant amb unes paraules de l'editor, Francesc Sarrió que ha fet la presentació de l'autor i del llibre, i el propi autor. L'alcalde de Beneixama ha conclòs la presentació amb unes breus paraules, posant de manifest el seu agraïment a l'escriptor.

UN PREMI PER A UN CONTE.

El dissabte 26 de març es va presentar a l’Auditori Municipal de Beneixama el documental “Aquest conte no s’ha acabat” de les realitzadores Irene Colell, Nuria Costa, Itsasne Gaubeka, Isabel Martinez i Leonor Sanchis. 
Aquell dia ens va acompanyar Leo i ja n’estavem segures que el conte no s’acabava sinó  que duraria molt  i tindria un camí ben llarg i profitòs. No ens equivocàrem i ara ha rebut el premi a la millor obra realitzada per una dona al 3r Festival de Cine Invisible “Filme Sozialak” de Bilbao. 
Us desitgem que continueu endavant perquè el camí és llarg i encara queda molt per fer. Enhorabona!



dimarts, 20 de desembre del 2011

CARDENAL PAYÀ I RICO.

Un parell de resennyes que hem pogut llegir hui a la premsa sobre el Cardenal Payà. Una d'elles és del diari Información, l'altra del Levante. Una de Ferrándiz Lozano, l'altra de Bausset (Josep Miquel, fill de Josep Lluis Bausset). Si l'altre dia vam escoltar Ferrándiz Lozano a l'Auditori, no estaria malament poder escoltar també Bausset. Ací teniu.






I PER FI S'ACABÀ EL PLE.


La Conselleria de Turisme ha concedit una subvenció del 73% del cost per “senyalitzar i interpretar el Camí dels Molins”. En diners 13.761 €. L’Ajuntament hauria d’afegir-ne 4.900 € més.
Però no, ha hagut de renunciar a l’ajuda i per tant, al projecte. “Les circumtàncies són les que són i l’equip de govern s’ha vist obligat a prescindir d’eixa inversió” –diu el regidor.
I per què? Doncs perquè l’Ajuntament hauria de pagar ara l’import total, uns 18.000 €, i la subvenció és de la Generalitat i “jo no sé quan la cobraríem, si serà dins de 2 o 3 anys o …” –diu l’Alcalde mentre somriu quan nomena la Generalitat.
I el projecte li agradava, i a més, estava en el seu programa electoral, això de la Topo… Toponímia, però, s’ha renunciat. El projecte no es farà, el camí no es senyalitzarà, el treball d’algunes persones no es podrà realitzar, altres no tindran treball per uns dies o unes setmanes, la disminució de l’atur haurà d’esperar. No podem confiar en una subvenció de la Conselleria de Turisme, sí, de la Conselleria de Turisme, de la Generalitat Valenciana, capdavantera en creació de llocs de treball, en grans projectes, en quasi tot, també en deute.
I ara va i tornen a parèixer les fulles seques. Ja ho deia la regidora de l’oposició la legislatura anterior:
-        “Vosatros au vist con està el poble? Tot plé de fulles seques”.
Ara, el regidor encarregat, del seu mateix partit polític, diu que “el tema es un poco conflictivo, porque ha hecho un tiempo excepcional”. Però el conflicte no s’acaba ahí, el problema el tenim amb “las cagadas de los perros” i per solucionar-lo igual “hemos de tomar alguna decisión un poco brusca”. “Esto no es humano” –diu. És cert, ja portem quasi tres hores de Ple i “esto no es humano”. Sic transit, gloria mundi.

*Les fulles, a poc a poc, han anat juntant-se, buscant-se, concentrant-se, ... per facilitar la resolució d'aquest problemàtic conflicte que havia sorgit al nostre poble.

dimecres, 7 de desembre del 2011

PREGUNTES


La regidora de JpB pregunta per què encara no s’ha presentat la factura corresponent a l’edició del llibre-catàleg de l’exposició de Pepe Navarro a la CAM, per cobrar la subvenció de 3.000 €, que s’havia concedit per pagar les despeses del dit llibre.

Respón MªÁngeles Rivas que “no és qüestió de la factura”, “que ha parlat amb Santiago”, “que Jorge que era el açò, … no està”, “que la xica que ho portava ja no està”, “que els moviments que ha hagut en la CAM …”, “que Santiago no sabia i nosaltres tampoc”, “que Jorge tampoc està “, “que no es sabia com es tenia que articular això”, … etc (repetit 3 o 4 vegades tot açò).

Total, que la factura de la impremta que la CAM vol pagar, encara no se li ha donat per a què la pague. “Que el tema no s’ha articulat encara”. Que la xica que porta açò està en el mateix lloc on ha estat sempre  i que no para de contactar per correu electrònic amb persones que ja no formen part de l’Ajuntament, per articular el tema i poder aconseguir la factura que vol pagar. Que si Santiago i MªÁngeles s’han reunit tres vegades deuen reunir-se una quarta, per articular el pagament o la factura. Que si quan es va fer el traspàs de poder Àngela li ho va dir, (com es podia articular la factura), ara, MªÁngeles li ho pot tornar a preguntar a Ángela, que té telèfon, diu algú allí. MªÁngeles diu que li preguntará a Ángela, diu allí, la realitat serà una altra. I entre uns i altres intentar resoldre un problema greu: hi ha una institució d’estalvi, que ha tingut certs moviments, que vol pagar una factura per una subvenció concedida, (recordeu que no tots els que concedeixen subvencions paguen), per un import de 3.000 €, més del que val la traca del Dia de la Constitució. Sembla que qui realment hauria d’articular el tema, mig any després, no sap encara per on tirar (no, tirar, no; cobrar).

Després, MªJosé Payà, regidora de JpB, li diu al Ple i vol que conste en acta, la seua renúncia, …, la seua renúncia al càrrec de Cronista, que ella mateix ostenta, per no voler mesclar un càrrec polític amb un càrrec institucional i de representació. (Havíeu escoltat alguna vegada una cosa així, un polític que renúncia a un càrrec per tenir-ne dos?).

I la resposta del senyor alcalde, de nivell: “T’ho agraisc…”.

Així, com sona: li agraeix la renúncia a la Cronista del poble durant els últims quatre anys.  Sense cap frase de reconeixement institucional pel treball fet, o només per cortesia, o un comentari de bona educació, res. L’alcalde li agraeix que se’n vaja, que ja en nomenarà ell un altre o altra.

Potser l’esperava, per poder nomenar-ne una nova, per poder fer “un favor polític”. Així va qualificar el nomenament de la Cronista en la passada legislatura MªÁngeles Rivas Graciá: com un favor polític.

La dimissionària no opina igual: “un marrón”, o siga, feina, diu. La que ella ha fet, ben feta, durant els quatre anys passats. I no se li donen ni les gràcies! 

A la crisi econòmica igual hem d’afegir-li una bona dosi de crisi moral.

dimarts, 6 de desembre del 2011

BALANÇ ECONÒMIC


A l’inici de la legislatura anterior, possiblement ja en el segon any del manament, quan l’equip de govern del moment ja havia començat a prendre decisions que creaven certa pol·lèmica entre el sector més conservador, (salvador), del poble, una persona d’edat avançada i d’idees esquerroses, evidentment, em parava pel carrer per dir-me: “Les pròximes eleccions no permetran que tornem a guanyar i, si guanyen ells, haurem de tapar-nos els oidos”. No vaig acabar de entendre el que volia dir. Ara ho entenc perfectament. Encara que no anem a tapar-nos ni els “oídos” ni la boca.
El senyor alcalde, dintre dels punt d’informes d’alcaldia, pren la paraula per presentar al Ple, i al públic assistent, un informe de la situació econòmica de l’Ajuntament que, diu, no vol que siga pol·lèmic. Tant de bo!
Vol que servisca de justificació de les mesures que ha de prendre i no li agradaria prendre. Passem per dificultats econòmiques, però, quant més grans siguen eixes dificultats més necessàries seran les mesures que toca “pillar”. Si estem molt malament, quan arribem al nivell de malament, ja podrem dir que hem millorat.
La informació es va allargar massa i resulta impossible recordar tot el que es va dir. Podem fer referència a algunes dades que figuren entre les notes que es van prendre:
·       El 13 de juny del 2011, amb motiu del canvi de govern, es va fer el corresponent “arqueo”: en la caixa de l’Ajuntament , diners en efectiu, hi havia 63.186 € (10.500.000 pessetes, com li agrada dir a ell). L’alcalde el compara amb els  300.000 € que hi havien en juny de 2007. Posteriorment el tresorer de l’Ajuntament matisa que en la caixa municipal, a data actual, hi ha 12.440.000 pessetes.
·       El préstec que s’ha fet li pareix a l’alcalde excessiu, (a mi també, encara que no tinc ni idea de què és l’euribor, supose que serà alguna cosa relacionada amb Angela Merkel). Però, el considera un préstec molt ben negociat: referenciat a l’euribor, amb 1,58% d’interés, amb 15 plaços d’amortització i amb dos anys de carència, per tant, fins al 2013 no es començarà a pagar.
El que tampoc li pareix correcte és que s’hipoteque el futur  amb aquesta línia de credit encara que es puga anar pagant a poc a poc amb els ingressos extra de l’hort solar: si s’ingressen 46.000 euros anuals, que són molts diners diu. Durant 20 anys, la quantitat serà de 920.000 €; i si són 25 anys, que jo no ho sé ara, la quantitat ingressada serà de 1.150.000 €; en qualsevol, cas suficient per pagar aquesta “hipoteca sobre el futur”.
·       Diu l’alcalde que hi ha moltes factures per pagar: 473.197,92 € (factures no ho sabem, euros sí que en són molts). Però, també hi ha subvencions per cobrar: 481.163,44 € (un rastre).
El regidor tresorer té altres dades: 481.710 € per cobrar i 157.648 € en factures per pagar. Una discrepància important, sobretot en l’apartat de les factures pendents de pagament: Ja saben vostés que les xifres en el sistema decimal de numeració tenen un valor posicional i les diferents apunts d’un pressupost municipal, també.
Mostra l’alcalde la seua gran preocupació per aquest tipus de deute, pel pagament d’aquestes factures que diu que tenen “nom i cognoms”. Per les subvencions que falten per pagar, la major part d’elles poden imaginar-se a qui li tocaria pagar-les i no les paga, “la confianza es un asco”, no demostra tanta preocupació, sembla donar-les per perdudes, com si no li trobara nom i cognoms a aquests diners que són de tots. En el primer cas algú, esperem que no, no cobrarà; en el segon cas, tots nosaltres serem els qui no rebem els diners, esperem que tampoc, que són nostres i que a tots ens corresponen. On estarán?
·       Diu el regidor que  Beneixama no pot permetre´s “perdre una subvenció de 284.658 € per a la reforma de la Glorieta per discrepàncies a l’hora de replegar-la”. El senyor alcalde ens conta que aquesta subvenció mai va estar concedida, que podem llegir les actes del ple de la Diputació i ho vorem. (Aquest és un exemple de la importància de les actes, encara que acaben amb una redacció feta fora del Ple municipal, en algún cas).
I ens conta el camí seguit per la subvenció fins arribar a res, després de les negociacions entre els diferents grups polítics de la Diputació d’Alacant. Sobre negociacions nosaltres també sabem algunes coses, sobre les propostes del grups polítics de la Diputació ho podem llegir a l’acta i sobre tota l’ajuda que el PP local va donar per poder haver arribat a aconseguir la subvenció per a Beneixama, també la coneixem bé. Igual la importància que se li dóna al poble i a la seua ciutadania no és la mateixa quan s’està manant que quan s’està a l’oposició.
·       “Encara queden dades, però, com tenen més de morbós que de tècnic, no les dic” –assegura l’alcalde per finalitzar el debat.
Ai, si contàrem tots els temes que tenen més de morbós que de tècnic, o que de tecnològic!
Si aquest exhaustiu informe econòmic vol detectar les dificultats actuals de l’Ajuntament de Beneixama, (i les dificultats no sols són del de Beneixama, de molts ajuntaments i de moltes altres administracions també), per preveure les dificultats i prendre les mesures necessàries per millorar en el futur, benvingut siga. (No serem nosaltres els qui encengam la traca del Dia de la Constitució, ni els qui pengem 25 arcs per a Nadal, ni els qui critiquem l’orquestra abans de començar el ball, que sabem ballar de tot).
Si el que busca és l’aplaudiment fàcil del públic convocat, la manipulació partidista des de la presidencia municipal, acusacions indiscriminades a tot el que s’ha fet, justificacions del que es farà en el futur, que ja és responsabilitat seua, (ara ja du sis mesos de govern i de tot el que ens conte del 2011, la meitat és cosa seua), trobarà sempre la nostra actitut crítica. Per criticar-li les seues desicions i per ajudar-lo a millorar en la seua gestió, en compte del “tot mal, tot mal, tot mal, …” que tantes vegades hem sentit els quatre anys anteriors.