dissabte, 26 de desembre de 2009

BON ANY


diumenge, 20 de desembre de 2009

LLIURAMENT DE PREMIS PASTOR AICART

Ahir dissabte va tindre lloc el lliurament de premis del XXIV Concurs de Poesia Pastor Aicart. Feia fred, molt de fred, però, dintre de l'Auditori, l'ambient era ben acollidor a banda de la temperatura.
Els últims tres anys s'han provat diferents opcions d'enfocar aquest acte de lliurament de premis, fora de l'acte antic del sopar tancat i limitat a uns quants (limitat pel preu, sobretot per aquells que havien de pagar-lo).
Enguany, ha quedat molt bé. Tot preparat i interpretat per gent del poble: la presentació de MªJosé Payà, els comentaris de Josep Martínez, la lectura que feren els xiquets i les xiquetes de l'Any Agrícola, la lectura també de les poesies més serioses de Pastor Aicart per part dels adults, poesies noves fora dels tòpics de sempre, i la música que han interpretat Mireia i Jordi. Ha estat bé, àgil i breu, una horeta va durar, i fet amb ganes, amb sentiment.
I per rematar, un berenar per a tots els assistents, que en foren més dels previstos, malgrat les condicions meteorològiques. Des de la Regidoria de Cultura s'agraeix a tots i totes la seua col.laboració, amb una sensació final de satisfacció amb el resultat. L'any vinent ha d'eixir encara millor i ha d'arribar a més gent del poble, se'n compleixen 25 anys de concurs!
En quant al resultat cal dir que va haver guanyador i accèssit. Aquest per un jove de Petrer, Manuel Villena Botella, pel seu poema "Estancia del astronauta novel", el seu primer premi. És un poeta en els inicis, de segur que en tindrà més.
El guanyador del concurs ha estat Jesús Jiménez Reinaldo, pel poema "Rueda de la fortuna". Jesús és un poeta experimentat, amb nombrosos premis en el seu curriculum. És navarrés, de Tudela, encara que hi viu a Rivas-Vaciamadrid. Els dos van acodir a l'acte a recollir els seus premis.



Jesús va recollir el seu trofeu de mans de l'alcaldessa i Manuel un diploma de mans de la regidora, reproducció d'un dels diplomes que hi ha al Museu Pastor Aicart. Però, els premis també tenien dotació en metàl.lic i com que tenim els talons per signar*, algú va tindre que posar els diners de la seua butxaca per a que aquestes persones no se n'anaren amb les butxaques buides**.

* Quan ha de fer els seus pagaments mitjançant talons, l’Ajuntament de Beneixama no els pot fer amb una única firma. L’alcaldessa ha signat els talons, o té la intenció de firmar-los, o està disposada a signar els talons; la secretària/interventora també ha firmat els talons, o té la intenció de firmar-los, o està disposada a signar-los, però, hi ha una tercera persona que sembla que no ha firmat els talons, ni té la intenció de firmar-los, ni està disposada a firmar-los. Per concretar, que la que falta per firmar és la que falta. Queda clar, no?
** I com que faltava per firmar la que faltava, algú va posar els diners del premi de la seua butxaca i així, els guanyadors, se’n van tornar a casa amb el diploma i el trofeu, que donen molta moral, i amb els diners en metàl.lic dels premis que, a banda de moral, aporten un puntet de satisfacció.

dijous, 3 de desembre de 2009

AMNISTIA INTERNACIONAL: DRETS HUMANS

El passat dilluns es va inaugurar a la Sala d'Exposicions Temporals l'exposició del CIRCUIT SOLIDARI sobre la Declaració Universal dels Drets Humans. El Circuit Solidari és un programa de sensibilització social gestionat per l'Àrea de Benestar Social de la Diputació d'Alacant, amb la col.laboració d'organitzacions no governamentals, centres educatius i municipis, que té com a objectiu fomentar la solidaritat i el respecte entre els pobles i les cultures, educar per al desenvolupament humà i sostenible, promoure els Drets Humans, i afavorir una consciència crítica i compromesa per aconseguir un món més just, equitatiu i solidari.

En aquesta ocasió era Amnistia Internacional l'organitzadora de l'exposició.


La regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Beneixama va fer la presentació, i la representant de la Diputació i el representant d'Amnistia ens comentaren l'exposició i quina és la tasca que desenvolupen. Després, una projecció de vídeo i la visita a l'exposició.

Hi havia gent. La representació del Grup Municipal Popular no va poder assistir. Era un avanç del que passaria al Ple del dimecres.

diumenge, 1 de novembre de 2009

TE QUIERO UN GÜEVO







divendres, 16 d’octubre de 2009

LA FONT DEL NANO

Aquest estiu vam anar de passeig a la Font de l'Extremera. Tornava a eixir aigua de nou després d'uns anys seca.
El cap de setmana passat tocava passejar per les rodalies de la Font de Gamellons: la casa de la Seix i la Font del Nano, la Senda dels Enginyers i el Barranc de les Cordelleres.

És un camí circular que baixa des de la pista forestal de la Replana i torna a la mateixa pista a l'altura de l'entrada de la Duenya. El passeig, molt bonic, amb alguns trams de la senda incòmodes per caminar i massa transitats per vehicles de dues rodes.
Gamellons i la Font del Nano estaven plenes d'aigua, que corria per tot arreu, fins acabar al barranquet que la duria a l'Alforí.

El cap que forma la font, la còpia, (l'original el podeu vore al MAOVA d'Ontinyent), és una llàstima que no traga l'aigua per la boca i, la casa de la Seix, és ja un munt de runes quant no fa massa anys encara l'habitava aquell home, tan gran i tan fort, que ell a soles va col.locar al seu lloc la solera que suportava la coveta de L'Alberg i que no podien amb ella entre uns quants homes.

La llum del matí i el reixiu mostren totes les teranyines de la serra i el groc de la tardor s'apròpia de figueres i plataners i del magraner de la riba de la Seix ple de fruits. Un parell de gallets donen crits al fons del barranc, desesperats.
Què bé!

dissabte, 10 d’octubre de 2009

MARCEL·LÍ SARRIÓ AMORÓS

Durant molts anys, el 9 d'octubre hem anat a Sanxet. Hem anat a fer-nos una paella, a fer-la i a menjar-nos-la. A menjar i beure, a xarrar, a cantar i riure, (allí estarà encara el cançoner de Sanxet amb lletra i música). I a fer palesa la degradació moral i cívica del nostre País.
Enguany també hem anat, caminant, junt amb molta altra gent. Hem estat a Sanxet despedint Marcel·lí. La gent del Grup de Muntanya, els dolçainers i tabaleters del Reclot, amics i coneguts, companys de la feina, ..., molta gent. S'han recitat poemes, (també haurà quedat allí un munt de llibres de poesia, que tant li agradava), ha sonat la música dels maulets i la muixaranga, i hem plantat un arbre.

L'acte, com les reunions d'altres anys, ha tingut dues vessants, contràries i complementàries, d'alegria i de tristesa, però, ha servit per fer present i despedir un bon home.

Que siga doncs, motiu de record i de memòria.
"La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia."
"Casa de misericòrdia."Joan Margarit.

NOU D'OCTUBRE

Nombrosos han estat els actes de celebració del 9 d'octubre. Van començar el dia anterior amb la inauguració de l'exposició ART D'ACÍ. El dia 9, pel matí, es va inaugurar la nova ubicació del museu POETA PASTOR AICART, amb una nova organització i nous materials exposats, junt a una guia que permet identificar cadascun dels objectes presentats. Per la vesprada, la cercavila habitual i el berenar per a tot el públic assistent. Després, ball, amb l'actuació del grup NOTES SOLTES.
Molta gent va participar dels actes, més per la vesprada, inclòs el ball a la plaça, desmostrant-se de nou que és el sexe femení qui gaudeix majoritàriament del ball a ritme de la música.

ART D'ACÍ

El passat dijous 8 d'octubre es va inaugurar una nova exposició a la Sala d'Exposicions Temporals de l'Ajuntament de Beneixama.
En aquesta ocasió són tots i totes artistes locals: vora trenta en són i més de seixanta les obres exposades. Hi ha pintura de tot tipus de tècniques pictòriques i també escultura. En el discurs de presentació, la Regidora de Cultura va remarcar la importància d'haver reunit l'obra de tants artistes del poble, va recordar altres exposicions similars ja realitzades i va insistir en la necessitat de constituir una associació de pintors locals, així con el poder repetir aquest tipus d'exposicions tots els anys.

dissabte, 26 de setembre de 2009

LES FESTES

S'han acabat les Festes de Moros i Cristians del 2009. I han quedat bé.
Han estat bé les orquestres de la nit; la mascletada i l'entrada; els actes més representatius de la festa; la part religiosa; la megafonia de les ambaixades i les danses; el castell de focs artificials; el correfoc; ...
I ha hagut molta gent la major parts dels actes. I diu aquesta gent que li ha agradat el que s'ha fet. També hi ha gent a la que no li ha agradat res. Res de res.
La Regidoria de Festes fa una valoració positiva i creu que les festes han eixit bé, unes coses millors i altres no tant, però, en general bé. I també ens ha estat favorable la meteorologia: no ha plogut i tampoc ha fet molta calor. Resumint: satisfacció, després de molts dies de preocupació.


dissabte, 5 de setembre de 2009

ARCS

Els arcs és un dels apartats de la festa que genera comentaris i opinions de diferents tipus: algú es fixa només en el seu component estètic; hi ha d'altre que valora la seua vessant ecològica; altre li aplica qualificatius irreproduïbles per no se sap ben bé els motius; altre ni els mira; ...

Ací en teniu unes mostres, l'opinió serà la que cadascú vulga.

divendres, 28 d’agost de 2009

COCTELMANIA 2009

Ahir va començar la segona edició de Coctelmania. Enguany té dues jornades degut a la gran quantitat de gent que ha sol.licitat participar. Una trentena de persones cadascun dels dies, dijous i divendres, seran els assistents i s'ha hagut de tancar la inscripció per imposibilitat d'atendre tanta gent.


Pablo Casas, un professional dels còctels, és la persona que dirigueix i realitza l'activitat, de forma totalment altruista, això si, amb la col·laboració d'algunes de les persones del públic: algun d'ells realment content amb la coctelera entre les mans. I no li va eixir malament el còctel que va preparar.








Aquest any, Pablo, ha volgut centrar l'activitat recordant els clàssics: Dry Martini, Manhatan, Pinya Colada, Daiquiri, Margarita, Mojito, ...
Del Dry Martini en va fer dues versions, una d'elles, encara que amb aspecte d'aigua clara, realment potent. El Manhatan és una mescla magnífica utilitzant güisqui i el Daiquiri amb rom blanc i suc de llima. I el Pinya colada amb la particularitat del coco, un sabor amb diversitat d'opinions. El Margarita, també molt conegut, però, amb característiques especials per allò del tequila i la sal. Amb el Mojito pràcticament unanimitat, fresquet i refrescant, amb l'especial toc de l'herbassana.


Tot això per a grups d'amics al voltant d'unes tauletes, amb un ambient relaxat, en una nit d'estiu calorosa, a un lloc acollidor, el pati de la sala d'exposicions, que van tastant els diferents preparats. Tastant, que no convé abusar. Es tracta d'una activitat didàctica, com qui participa a un curset d'anglés de tres-centes paraules, després cadascú farà les seues proves a casa, si vol.





Pablo sap el que fa, mireu només la preparació de la taula a les fotografies. Observeu el maneig de la coctelera i la preparació de la copa amb el llimó i la sal pel Margarita. La presentació dels productes amb l'oliva, la sirera en almivar o la fulleta d'herbassana; cadascun d'ells a la copa corresponent o amb el got adequat. I, a més a més, quant els proves estan bons. Un plaer.




També podem observar els diferents productes utilitzats, exposat damunt la taula, que criden l'atenció per tractar-se de ginebra, rom, tequila, vermut, ... de marques poc conegudes, però, de qualitat.


Anit un parell d'ells foren el que van despertar els principals dubtes i preguntats: la "leche evaporada" i "l'angostura".

Pels interessats, i per les interessades també, ahí van les receptes: