dissabte, 17 de setembre de 2011

DANSES


Com que hi ha una xicoteta errada a la Programació Mensual, i la regidora responsable no ha cregut convinent corregir-la, ho farem ací:

* El divendres 16 va ballar el Grup de Danses de Castalla.
* El dissabte 17 serà el Correfocs.
* El diumenge 18, ballarà el Grup de Danses de Beneixama, a les 21 h davant de l'Ajuntament (l'edifici de la façana roja i llums tan problemàtiques).
* El dilluns 19, Danses Populars. A les 21 h també davant de l'Ajuntament ("Para gustos colores").


MODIFICACIÓN PUNTUAL DE LA BASE DE EJECUCIÓN Nº 22 DEL PRESUPUESTO GENERAL.


Diu el “Boletín Oficial de la Provincia de Alicante” que el passat 1 de setembre es va reunir el plenari de l’Ajuntament de Beneixama i va aprovar la “Modificación Puntual de la Base de Ejecución Nº22 del Presupuesto General para el año 2011”.

La Sessió del Plenari Municipal va ser “extraordinaria y urgente”.

Durant 15 dies hàbils es podran presentar reclamacions al que han aprovat els nostres regidors, a partir del dia de la publicació de l’edicte, per part de les persones interesades.
Des de què en 1822 Jean-François Champollion va aconseguir desxifrar els jeroglífics egipcis, és posible desxifrar-ho pràcticament tot, fins i tot aquest edicte, que es troba exposat al públic a l’Ajuntament, per si algú vol presentar la reclamació corresponent.


LA PEDRA ROSETTA



divendres, 16 de setembre de 2011

QUÈ VINGA LA LLUM!


Escrivia Maria Conca al Programa de Festes de l'any passat, QUI SEMBRA CULL PER LA NOSTRA LLENGUA, que l'any 1976 es va aconseguir que l'Ajuntament contractara, per a un dels concerts de les nits de festes, el grup Al Tall, “que va actuar a la Plaça de l'Ajuntament”: “L'actuació va ser molt aplaudida pel públic, però va hi haver un incident lamentable quan un nostàlgic franquista va llançar una tomaca contra un dels membres del grup. La cosa es va resoldre fent fora el provocador, sense interrompre el recital de cançó”.

El cronista del moment, DE FIESTAS A FIESTAS. CRÓNICA DE UN AÑO, ho resumia de manera ben diferent: “La velada musical de esta noche no satisfizo a una gran parte del público.” (Es referia a la nit del 6 de setembre de 1976).

Una actuació d'Al Tall en aquell temps, quan encara no feia l'any de la mort del dictador, podia resultar problemàtica, també podia resultar provocadora, encara que ho fora només per a un individu, o podia ser insatisfactòria per a una part del públic assistent. I alguna de les cançons d'Al Tall seria, si més no, irritant, per alguns dels espectadors de l'actuació. Segurament una d'eixes cançons era, i ho és, LA CANÇÓ DE LA LLUM, i a un dels seus intèrprets li va dirigir l'irritat, aquell projectil en forma de tomaca.

La cançó de la llum és suficientment coneguda i, en cas contrari, fàcil de recordar en qualsevol de les seues versions: és aquella que diu “que vinga, que vinga, que vinga la llum, i que al senyor alcalde li peguen en el cul”, “les vigues són plantades i la llum ja vindrà, i que el senyor alcalde se'n vaja a Panamà”. (Aquesta és la lletra passada pel filtre de la censura. A l'original, a l'alcalde no li pegaven, li donaven; i el viatge no era a Panamà, se n'anava, simplement, a fer la mà. Eixe mateix any, el 1976, la van cantar a Borriana i els va costar 25.000 pessetes de multa. Al You Tube podeu escoltar les dues versions a càrrec d'Al Tall, i altres, per part de diferents grups.)

Bé. Fins ací, una història més de les moltes que hi hagueren a la famosa transició, últimament tan recordada. Però, sembla mentida, trenta cinc anys després, podem tornar a repetir: Què vinga la llum!

I per a què vinga, o per a què torne, no cal arreplegar firmes, ni fer malbé la collita de tomates, ni arreglar el temporitzador, ni apel·lar a la màxima filosòfica “para gustos colores” de la regidora. Caldria que el responsable de les “grans decisions”, que “s'han de prendre decisions”, ens deia el senyor alcalde a l'últim ple, caldria que reflexionara sobre què és un Ajuntament, què és un Ajuntament democràtic, què són unes eleccions, també democràtiques, i què és l'alternança en el poder municipal de diferents partits i diferents persones.

Caldria només que pensara en el seu poble, evitant a aquells “que el bombardegen”; mirant un poquet més enllà de l'enllumenat de la façana de l'ajuntament i eixe color que té, que pareix que siga ... com diuen per ahí, que diu la regidora; o puguera vore més enllà d'unes fotografies retocades amb Photoshop, que de tan grans com són, li han impedit vore que ací, a Beneixama, hi ha gent, que trobarà pel carrer els seus ciutadans, de diferents gustos i de diferents colors, que hi viuen persones.

Què vinga la llum!