Enguany també hem anat, caminant, junt amb molta altra gent. Hem estat a Sanxet despedint Marcel·lí. La gent del Grup de Muntanya, els dolçainers i tabaleters del Reclot, amics i coneguts, companys de la feina, ..., molta gent. S'han recitat poemes, (també haurà quedat allí un munt de llibres de poesia, que tant li agradava), ha sonat la música dels maulets i la muixaranga, i hem plantat un arbre.
L'acte, com les reunions d'altres anys, ha tingut dues vessants, contràries i complementàries, d'alegria i de tristesa, però, ha servit per fer present i despedir un bon home.
Que siga doncs, motiu de record i de memòria.
"La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia."
"Casa de misericòrdia."Joan Margarit.
Per la vesprada, la cercavila habitual i el berenar per a tot el públic assistent. Després, ball, amb l'actuació del grup NOTES SOLTES.
En el discurs de presentació, la Regidora de Cultura va remarcar la importància d'haver reunit l'obra de tants artistes del poble, va recordar altres exposicions similars ja realitzades i va insistir en la necessitat de constituir una associació de pintors locals, així con el poder repetir aquest tipus d'exposicions tots els anys.
