JA ARRIBEM TARD!

Arribem tard! La notícia ha aparegut al Levante de hui i ja hi està a tots els blogs, webs, tuiters, feisbucs, ... etc., però, malgrat tot, hem de deixar constància de la descoberta.

Quan dic a "tots", em referisc a "tots" els del nostre "sector de pensament". Vaig corrent a llegir la "Historia de España" de Ramón Tamames a veure que diu sobre el tema. 

Aquesta és l'aportació del "sector filològic" del PP valencià a la causa. D'ací no res apareixerà el "sector ingenier", del PP, per parlar-nos del trasvassament de l'Ebre que no s'ha fet  per culpa dels "catalans" i sobretot de ZP. I, és clar, entre una cosa i l'altra, estem on estem.

LA EXTRAÑA VICTORIA.

El passat dissabte es va fer la presentació del llibre "La extraña victoria" a La Rata Cellarda. L'autor, Pedro Amorós.

És la seua tercera novel·la, després de "Bajo el arco en ruina" i "El recodo del río". Nosaltres no l'hem llegida, però, la llegirem. S'anuncia com la història d'un home i un retrat de la societat i els costums d'una època, fonamentalment la llarga, molt llarga, postguerra espanyola. 

Diu la contraportada: "... un libro muy recomendable para afrontar el dolor en los momentos en los que el espíritu afloja, y recordar que hasta el último momento hay que luchar." Motius per a la lluita en tenim uns quants.

Va assistir la gent que sol assistir a les presentacions dels llibres de Pedro a La Rata Cellarda. No n'erem massa, quasi tots del mateix "sector de pensament". Esperem que el nostre esperit isquera d'allí suficientment reforçat.

JA ESTÀ, ARREGLAT!

El  passat dimecres "penjàvem" ací una notícia sobre la Sala d'Exposicions i una de les dependències del Centre Social. Una de les finestres tenia un vidre trencat que resultava perillós. Ja està arreglat. Només ha faltat que s'hagueren arrreplegat els vidres sobrants.

Està bé. Es detecta un problema, es comunica a l'Ajuntament i aquest, li dóna solució. Fàcil. És, com diria el senyor alcalde, "participació ciutadana". O paregut.

Resoldre el desgavell de la Sala d'Exposicions no és tan simple. Primer s'ha de saber que és la Sala d'Exposicions. I després, què es vol fer amb ella. Si es tracta de replegar la corresponent subvenció per rehabilitar un edifici deteriorat, l'antic "mataor", i s'ha acabat, això ja està fet. La foto també se la van fer en el seu moment. Omplir-la de contingut és altra qüestió. La persona responsable ha de planificar un poquet les activitats -si es vol, d'activitats hi ha un fum-, se li ha de donar publicitat, s'han de complir horaris, s'ha de creure en el que es fa i cal que tinga la capacitat de dur endavant el projecte. I tots aquests condicionants superen clarament a qui té eixa  comesa.
Després d'aquest episodi del vidre, podríem fer memòria i recordar el tractament que es donava a casos com aquest la legislatura anterior.

És una entrada del blog "OPOSICON CRITICA DE BENEIXAMA" que durant la legislatura anterior, sis mesos en realitat -es van cansar prompte-, mantenia el grup municipal popular. Doncs, el mateix, es pot aplicar ara a un vidre trencat. I si vols que quede més barroc, li amolles tres o quatre JO,JO,JO,... JA,JA,JA i JE,JE,JE, ... huit o deu exclamacions, ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡, i queda preciós.