LA CRUZ DE LOS CAÍDOS

Imatges dels dos actes que enguany, any 2010, han tingut lloc davant la "Cruz de los Caídos". La primera, del mes de març; la segona del 18 de juliol.

PLE MUNICIPAL AMB SORPRESA FINAL.

Hui hi havia ple municipal per aprovar definitivament el projecte de remodelació de la Glorieta (la que té una creu molt gran i molt lletja i una altra damunt de l'ermita). Han hagut discussions, opinions, argumentacions, idees genials, ... de diferent tipus. I, després, a la finalització, votació.
Primer votaven el dictament de la comissió corresponent, que resolia al·legacions al projecte, i després votarien el projecte definitiu.

Doncs bé: ha hagut sorpresa.
Resultat de la votació: 4 vots a favor i 5 en contra. Per tant no s'aprova el dictamen de la comissió, no s'aprova el projecte d'adequació de la Glorieta i el "símbolo cristiano por excelencia, o sea, la Cruz de los Caídos", seguirà presidint la Glorieta, el poble i la contornà, i ens guiarà cap al futur per molts anys.
Estic pensant en l'exili.

FICCIÓ I REALITAT A L'ESPILL

Hui diumenge, segon dia de Nadal, ha tingut lloc la presentació del llibre "Ficció i realitat a l'Espill" del professor Josep Guia. Malgrat tractar-se, com va dir l'autor, d'un llibre sorgit d'una part de la seua tesi doctoral, l'acte ha comptat amb l'assistència de nombrós públic que ha seguit atentament les explicacions de Guia sobre l'obra.

Abans, la regidora de Cultura ha fet una presentació de l'acte i dels seus acompanyants a la taula; després, Francesc Sarrió ens ha parlat sobre "l'Espill" i Josep Guia ens ha fet una amena exposició sobre el seu llibre, amb la durada necessària, sense arribar a cansar al públic assistent. Amb un breu col·loqui i la signatura dels llibres adquirits pels interessats s'ha donat per conclòs l'acte.


No em direu que no és sorprenent reunir a un centenar de persones a un poble de 1.800 habitants per escoltar i parlar sobre un clàssic valencià del segle XV. També han quedat alguns dubtes al recinte de la banda de música, des de la data d'escriptura del "Espill" (1460?) fins a la seua autoria (Jaume Roig/Roís de Corella?). (L'Acadèmia Valenciana de la Llengua apostava en una recent edició, sens dubte, per Jaume Roig com a autor del "Spill"). I també un nou projecte: juntar-nos una altra vegada per parlar d'altres històries, però, en aquesta ocasió del segle XX. De segur que també interessa a molta gent, ací mateix, a Beneixama.

RACONS DE BENEIXAMA

LOTERIA DEL "NIÑO"

Aquest és el bitllet de loteria que tindrà el premi gros el proper sis de gener.

En queden pocs, doneu-se pressa o no arribareu a temps.

LOTERIA DE NADAL

Ens ha tocat la loteria! Què no ho sabíeu?
Ens han tocat 6€ per cada euro invertit, si teniu un dècim, us n'han tocat 120€.
Els dècims es poden cobrar a qualsevol administració. Les paperetes a la Caixa Rural.
Podeu canviar-les per loteria del "Niño". Què igual toca, eh!

POESIA

Aquest cap de setmana ha estat ple d'activitat, en algun cas de massa activitat.

Ha tingut lloc el lliurament dels premis del XXV Concurs de Poesia Pastor Aicart, vint-i-cinc ja. Manuel fou el presentador de l'acte al qual van assistir els dos premiats, José Pejó i Amando García. La presidenta del jurat, Raquel, l'alcaldessa i la regidora van lliurar els premis i, després, l'actuació de Paco Damas acompanyat de deu persones de Beneixama que van recitar altres deu poemes de Miguel Hernández, i un vi d'honor per a tots els assistents, van tancar l'acte.

Els premiats van llegir els seus poemes, amb dedicatòria inesperada, per part del guanyador, i sorprenent al conèixer els motius i les formes que havien motivat haver-lo escrit.

La regidora va recordar també, amb motiu d'aquests 25 anys, a Joan Navarro Luna "Palloc", incitador de l'acte homenatge al poeta que tenia lloc al cementeri, en 1982 fou el primer, abans de començar el que ara és el concurs de poesia, llegint uns fragments d'un parell de cartes que "Palloc" dirigia en aquells anys a un bon amic.

Hi havia gent, però, l'estructura de l'acte, s'ha preparat pensant en que fora accesible al gran públic, que no ha assistit. I li hauria agradat! No tant als detentadors de la definició de "vida de poble", no solen assistir, i no els agraden aquests tipus d'activitats. A ells els agraden les seues activitats i la seua definició de "vida de poble".

El diumenge també vam poder assistir a l'actuació del Cor, amb el seu tradicional concert de Nadal.

Malauradament, també hem hagut de participat en una activitat inesperada i trista. Acompanyem en el dol a Pepe Toni i la seua família.

A FIRMAR PAPERS S'HA DIT.

Quan les passions de l’ànima volen eixir a la superfície i la ira i la concupiscència es passegen pel carrer, rondant-la i afligint-la, cal llegir San Juan de la Cruz*. Mitigarà tota classe de passions i farà entrar en raó les potències i raons naturals de l'ànima. Paciència i moderació. Un exemple:

A las aves ligeras,
leones, ciervos, gamos saltadores,
montes, valles, riberas,
aguas, aires, ardores
y miedos de las noches veladores:
Por las amenas liras
y canto de serenas, os conjuro
que cesen vuestras iras
y no toquéis el muro,
por que la esposa duerma más seguro.

* En aquest cas el “de la Cruz” és literal, no té afegit de ninguna classe. Res a vore amb la Cruz de los Caídos.

¿POR QUÉ?

Un nou curt de la factoria Albero al NOTODOFILMFEST. Demostra la gran quantitat de coses que es poden dir en només 29 segons, utilitzant ben poques paraules. De segur que algú el veu un tant irreverent.

ARRIBA L'HIVERN

El divendres 3 de desembre va aparèixer la neu a la Replana. Els qui van pujar de bon de matí es van trobar amb sorpresa a la carretera. Semblava que no havia nevat tant, però, el fred de la nit anterior havia conservat tota la neu caiguda a la carretera i, l'electrònica dels cotxes moderns feia difícil arribar a dalt de tot. Unes cadenes solucionen de seguida el problema.

JA S'HA PRESENTAT PASTOR AICART A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA.

El passat dijous vam assistir a la presentació del llibre de Josep Martínez Sanchis a la Universitat de València. Fou al Saló de Graus de la Facultat de Filologia. L'autor, Àngela Sirera i Josep Guia van ser els encarregats de presentar el llibre al public assistent, conegut, amb molta gent de Beneixama que viu a València. L'acte, ni massa curt ni llarg, amé, com les altres vegades.

MARIANA

Ja havíem rebut l'avís per correu electrònic. I ara es pot vore també al bloc de L'OPOSICIÓ DE L'OPOSICIÓ. Parlem del curt rodat a Beneixama, amb director i artistes locals, i titolat "Mariana". Es tracta, possiblement, d'una realitat encara hui, l'any 2010. Però, una realitat que no té futur. És una visió del passat. Un "dejavú". O almenys, això volem pensar.

PASTOR AICART VIATJA DE NOU A VALÈNCIA.

EL TEMPS DE PASTOR AICART.

El setmanari EL TEMPS, aquesta setmana, publica també una ressenya sobre el llibre de Josep Martínez Sanchis sobre Pastor Aicart.

PASTOR AICART A LA UNIVERSITAT D'ALACANT

El proper divendres es presentarà, a la seu de la Universitat d'Alacant, el llibre sobre Pastor Aicart.

PASTOR AICART

El diari EL PAÍS publica el dijous un breu suplement cultural escrit íntegrament en valencià que titula QUADERN.
Sempre hi ha algun article interessant: escriu Joan Francesc Mira, (Punt de Mira), un comentari setmanal; també Martí Domínguez, (Espurnes), una columneta final; i aquesta setmana, per exemple, hi trobem l'article principal dedicat al mercat central de València (El futur de la Plaça del Mercat).(València està oblidant, en nom d'una suposada modernitat, espais urbans i del seu voltant, magnífics, mai suficientment valorats).
Donc bé, aquesta setmana, al QUADERN núm. 527, a l'apartat de Recomanem..., Xavier Aliaga escriu una ressenya de JOAN B. PASTOR AICART de Josep Martínez Sanchis.
Als diaris, de tant en tant, també podem llegir bones notícies. Aquesta ressenya és una d'elles.

MANUEL SANCHIS GUARNER

Open publication - Free publishing - More sun

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres.
Col•laborà a Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua.
Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló.

Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemanat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern.

Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear.
L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.

De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres: Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.

Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969).

El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel•lectual al seu poble.

SI YO TUVIERA LA LLAVE.

SISSÍ EMPERATRIZ

Ahir va tindre lloc el ple municipal ordinari del mes de setembre. Es van tractar temes importants, però, al cap de tres hores, encara que ja repetida, va apareixer la qüestió clau de la nit, mai millor dit.
L’oposició popular va preguntar:
Jo crec que hi ha massa gent que té clau de l’Ajuntament.
Es tractava d’una pregunta sense interrogacions, com si vols preguntar:
Li has posat sal al putxero?
I en realitat dius:
Jo crec que el putxero està dolç.
Es tractava d’una hipòtesi, però, una hipòtesi comprovada empíricament, ja que la regidora popular, relatava que fa uns dies va vore arribar a una persona amb aspecte jovenívol en bicicleta a la porta de l’Ajuntament, va baixar del velocípede, va traure la clau, va obrir la porta i va entrar dins de l’edifici municipal. A més a més, es tractava d’un jove desconegut. Aquest fet demostra no sols la falta d’autoritat i el desgavell municipal, la tirania del poder, la opacitat de l’equip de govern, el talant antidemocràtic dels qui manen, el seu cinisme incalificable, la imatge patètica que donen, l’ocultació d’informació, el “mando y ordeno”, ... etc; també constata un misteri: Per què un jove desconegut disposa de clau de l’Ajuntament de Beneixama?
Des dels seient d’enfront li explicaven que la setmana anterior s’havia fet la selecció de la nova encarregada de la biblioteca. Per la vesprada s’havia citat als aspirants a una entrevista a l’Ajuntament, alguns dels qui assistiren eren joves forasters i del poble, i dintre de l’Ajuntament hi estava la regidora encarregada esperant-los, junt a altres persones i regidors que també feien el seu treball. Segurament aquell jove no tenia clau, simplement la porta estava entreoberta, ja que l’esperaven i volien que entrara: no tenia clau, no la necessitava per entrar.
L’argument no pareixia convencer a la descobridora del misteri i tampoc a part de l’auditori. Des dels seients del públic s’escoltava a algú dir:
I si sí?
I si sí?
I si sí?
El President Camps, imputat en causa judicial, és innocent, li ho suposem, ningun tribunal de justícia l’ha condemnat. No ha comés cap delicte. No es culpable de res. No ha tingut “amiguitos del alma” que li han regalat res, ni trages, ni res.
Però: I si sí?, que diria l’altra.

JOSÉ ANTONIO LABORDETA

BENEIXAMART II

Open publication - Free publishing - More news

FESTES DE MOROS I CRISTIANS

Ja està, ja han passat les festes de Moros i Cristians del 2010. Només queden les Danses i la Novena. I tot s'ha desenvolupat amb normalitat, sense cap problema important.
Però, darrera d'aquesta normalitat, han tingut lloc les millors festes dels últims anys, des del dia del sopar fins al remat final del Correfoc, el dissabte: l'Entrada, les mascletades, processons, tot tipus d'actes de festa han estat brillants.

I gràcies a molta gent: festers i no festers, als encarregats de la seguretat i la neteja, als visitants i a la ciutadania de Beneixama, a les comparses i filaes, als seus presidents i presidentes, i als sargents també, i als ambaixadors i als qui vam assistir a les ambaixades, als qui omplien el niu i als ninotets de la portada del programa que es van decidir a desfilar en direcció al castell, i als qui el van guanyar i als qui després de perdre'l van signar la pau i la concòrdia, JUNTS, ... a tots i a totes.

I, és clar, al nostre regidor, Pepe Toni Mataix, el Regidor de Festes de l'Ajuntament de Beneixama, el qui ha assumit la responsabilitat de tantes coses i el qui n'ha decidit tantes altres: ha contractat mascletades i la seguretat de les mascletades i cordaes, s'ha preocupat de la megafonia per poder escoltar com toca les ambaixades, ha triat els arcs que tant han agradat a uns i tan poc a d'altres, ha buscat les orquestes tan bones per a uns i tan roïnes per a d'altres (els mateixos d'abans i de sempre), ha pensat que el Correfoc quedaria tan bé el dissabte, i junt al conjunt posterior, replegaria a tot el jovent dels voltants per rematar com tocava el magnífic espectacle de les Festes de Moros i Cristians de Beneixama.

Pepe Toni ha assumit totes les seues responsabilitats i ha participat en tots els actes festers representant-nos a tots, a canvi de molts nervis i patint-ne molta de son. Però, pot donar-se per satisfet, ara que ja són les seues últimes festes com a Regidor responsable, (de la legislatura, s'entén), ha de saber que li han eixit unes bones festes, les millors. Enhorabona!

Aquesta dedicació, preocupació i esforç que Pepe Toni ha demostrat per les festes és allò que JUNTS PER BENEIXAMA no tenia escrit al seu programa electoral, tan breu, a diferència d'aquell altre, tan llarg i tan retòric. I no ho teníem escrit al paper, però, ho teníem en ment constantment, sense necessitat ni tan sols de rellegir-ho, com aquestos quatre anys hem tingut, (i tenim), a Beneixama.

PAQUITO EL XOCOLATERO

PROGRAMA DE FESTES 2010

Aquest dissabte, 14 d'agost de 2010, va tindre lloc la presentació del Programa de Festes 2010. Com és habitual els darrers anys, al pati de la Fundació Elena Santonja, el nombrós públic assistent va poder conèixer de primera mà el que és la revista de festes d'enguany: els membres de la comissió encarregada el van presentar i explicar, breument i de manera clara.

El Programa de Festes té 329 pàgines, de les quals un centenar són de publicitat, i la resta de contingut fester, literari, històric, de les diferents associacions, ... etc. A tots van agraïr els membres de la comissió la seua col·laboració: a les comparses, als festers, als col.laboradors literaris, als col·laboradors mitjançant la publicitat, ..., a tots. És el programa un producte col·lectiu, molt participatiu, amb molta dedicació, molt elaborat, ..., molt digne. I amb molt d'esforç, temps i treball per part dels encarregats de dur-lo endavant.

I a més d'agraïr, també van animar a continuar participant a tots els qui ja ho fan i a tots aquells que vulguen incorporar-se escrivint el seu article, aportant les seues fotografies, contant les seues vivències, recordant anècdotes i històries, participant en el concurs de disseny de la portada i el cartell.

Precisament a la portada se li va dedicar una atenció especial, amb una explicació de la tècnica emprada i del seu significat; explicació detallada i clarificadora per part de José Lozano i del propi autor Miquel Mas (des de la distància). I també per significar que aquesta portada ha eixit del concurs convocat a l'efecte, al qual les sis obres presentades eren totes d'artistes locals, tots els autors eren del nostre poble i, encara que el guanyador és un, totes elles eren obres amb la suficient qualitat per poder estar a la portada del Programa de Festes.

Per acabar, l'alcaldessa ens va dessitjar bones festes i, les diferents comparses i filaes van repartir els programes als seus socis mentre xarraven i tastaven unes pastetes i un herberet.

PINTURA

Durant aquests dos caps de setmana passats han tingut lloc al poble els dos concursos de pintura a l'aire lliure, organitzats per l'Ajuntament i l'Associació de Jubilats.
El passat dissabte 14 d'agost, el concurs dels majors, amb nombrosa participació, més de trenta, i, a més a més, de qualitat. Però, els premis en són dos i el que diu el jurat no sempre és compartit per tothom. I per això estan els jurats, per prendre la seua decisió.

Aquest passat dissabte, 21 d'agost, tingué lloc el concurs per als més menuts. També amb molta participació, preparant el futur, i amb els premis per a les diferents categories. En aquest cas també hi va haver algú molt content i altres no tant. Els organitzadors van concloure que el més important de tot és participar.

I el diumenge es va inaugurar, a la Sala d'Exposicions Temporals, la corresponent exposició de totes les obres participants, (de quasi totes), tant de les obres dels artistes adults com els infantils.
Es pot visitar fins a final de mes i, si passeu, podreu comprovar que hi ha quadres i dibuixos de molta qualitat. I tots els presentats, amb el seu mèrit.

IN THE MOOD

A L'ESTIU, TOT EL MÓN VIU.

També és casualitat, eh! Tot juliol sense caure una gota i va i plou, eixe dia i a eixa hora, quan la Big Band de la Societat Musical La Pau a penes havia començat el seu concert d'estiu. I foren només quatre gotes, però, va fotre l'activitat. (Deixe la versió de In The Mood de les germanes Andrew, la peça que tancava el concert.)

Altres activitats sí que s'han fet des que vaig escriure l'última vegada:

- El final de curs de l'escola de música de la Societat Musical La Pau, a la Glorieta, i de l'escola de tabal i dolçaina del Grup El Reclot, al pati de les escoles velles.

- La inauguració d'una exposició més de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández, aquesta dedicada al poeta del mateix nom, Miguel Hernández.

- La presentació del llibre "Joan B. Pastor Aicart. Més enllà de la poesia" a l'auditori, on també es van donar els premis del concurs de cartells de festes de moros i cristians.


- I la festa de Sant Joan, amb actuació sorpresa inclosa.