PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL IV.

PUNT CINQUÉ.- “Expediente modificación puntual nº 6 de las normas subsidiarias del planeamiento municipal”.

Tracta el Plenari la sol·licitud del propietari del Restaurant Mariola de la modificació de tres articles de les normes subsidiàries que li permetran l’acabament de l’obra que té iniciada a l’Estació. 

Aquestes modificacions afecten a la superfície de la parcel·la mínima, al percentatge d’ocupació i a les distàncies de la construcció amb els límits de la parcel·la. Diuen que són les mateixes dades que figuren al futur PGOU. S’aprova la seua exposició pública, encara que allí no s’indica quin serà el període d’exposició per si de cas algú vol al·legar alguna cosa.

Es tracta d’una actuació més per intentar solucionar un problema que ja du anys damunt la taula. Però, encara que el que es modifica siga el mateix que diu el futur PGOU, és una modificació puntual d’unes normes urbanístiques municipals per un interés particular molt concret. Atenció! L’anterior Ple es va votar en contra una moció que demanava la protecció de la séquia per les seues implicacions, que interpretaven negatives, en la tramitació del PGOU. 

Si per a unes coses és convinent esperar a l’aprovació del PGOU, per a altres igual també s’hauria d’aplicar el mateix criteri. Potser algú puga sentir-se agreujat si se li han aplicat les normes anteriors i, ara, de repent, es canvien. Per això està el període d’exposició pública.

PUNT SISÉ: “Informes de alcaldía”.

Aquesta vegada el torn comença pel senyor alcalde per continuar després amb els diferents regidors i regidores de l’equip de govern: Tenim un altre tema judicial liquidat; l’entitat bancària assignada per al pla de pagament a proveïdors serà Ruralcaixa; l’entaulat no va a posar-se i llevar-se tantes vegades que “estem en un pla de ahorro”; hem demanat unes quantes subvencions; els funcionaris municipals han perdut la paga extra de Nadal i els regidors que cobren també; ... i un parell de temes importants: l’informe d’incompatibilitat i el PGOU.

Ahir va arribar l’informe d’incompatibilitat sobre el treball professional i el treball públic de l’alcalde i la regidora. (Al nostre ajuntament tot arriba ahir, o esta nit, o demà, igual té si és un informe, una entrevista amb el conseller o un plànol). 

Llig l’Alcalde les conclusions, que el rastre és llarg, però, a l’acta figurarà tot l’informe, i ara concreta algunes conclusions de les conclusions: “No podríem tramitar algo sobre lo que després tingam que resoldre”.

A mi aquestes frases em recorden sempre als jeroglífics egipcis i, a continuació, sempre apareix el faraó al qui li fan aire amb unes palmes, mentre uns milers d’esclaus arrastren pedres enormes per construir una piràmide. Per moltes vegades que les llija no les acabe d’entendre si no utilitze un exemple concret. 

Per exemple: una empresa local, posem un bar, fa una sol·licitud a l’Ajuntament demanant determinada cosa o participa a un concurs públic  per adjudicar  un servei, junt  altres empreses interessades. 

Aquesta sol·licitud l’ha de resoldre el Ple Municipal, la Junta de Govern o determinada comissió on voten l’alcalde i la regidora. 

I aquesta empresa és clienta del negoci privat on treballen l’Alcalde i la regidora; fins i tot, potser ells mateix li han preparat la documentació necessària per a l’esmentada sol·licitud o concurs. 

Vol dir la frase anterior que no podrien participar en la resolució de la petició? 

Vol dir que no podrien tindre com a clienta del negoci privat a l’empresa peticionària? 

Ja us dic que tot açò ho veig jo tan complicat com els jeroglífics egipcis.

El PGOU és una “autèntica prioritat”. I també sobre aquest tema hem tingut reunió amb la Consellera i amb el Director General, “una reunió molt profitosa”. Onze anys duem donant-li voltes al Pla i encara queden temes: pla inundabilitat , pla acústic, pla de paisatge, catàleg de bens culturals, ... L’actual equip de govern està fent tot el que pot i més. Haurien de repassar el que deien l’anterior legislatura, quan eren oposició, del que feia qui governava.

A continuació li toca el torn als regidors de l’equip governant.

-          El regidor d’esports, parcs i jardins diu que “hi ha prou de moviment en assumpte esportiu” i que “estan prou adequats tots els parcs i jardins”, amb la qual cosa jo em quede tranquil i em sent afortunat.

-          La regidora de personal diu que han contractat una persona per ajudar als treballadors municipals “del carrer”, mitjançant empresa de treball temporal. El Ple anterior no s’anava a contractar a ningú, encara que convocaren els plans del Servef, no s'anava a participar. Ara, fa falta i es tira mà d’una empresa externa, malgrat l’enorme crisi econòmica municipal.

-          La regidora de sanitat i joventut llig el seu escrit. Allí hi ha de tot, subvencions, desfibriladors, autobusos festius, escolestes d’estiu, campaments municipals, escrits del “feisbuc”, i un intercanvi d’informes, una espècie de “uiquilic” municipal. I aquest cap de setmana el Vé Beneixama Rock: “Des d’ací vos invite a tots els que vulgueu baixar a vore-ho, a disfrutar d’una nit d’estiu un poc diferent plena de música i espectacle”.

-          El regidor de festes havia dit en altra ocasió que el cost de la festa de Sant Vicent al Salze havia estat de 1.700 € quan en realitat era de 3.000 €. I ara diu: “M’he equivocat, eixa xifra era errònia”. (Crec que la frase és literal). És difícil admetre errades. En un polític més encara. Però, encara queda algú capaç de fer-ho i se li ha de reconéixer. El senyor alcalde ja havia comentat la xifra errònia públicament, en alguna televisió “comarcal”, i ara remata la jugada dirigint-se a l’oposició: “Vos suggereix que no vos piqueu en açò”.

PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL III.

Punt 4 de l’ordre del dia: Moció presentada per l’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama sobre RETALLADES educatives. (La majúscula i el format és per a què veja bé la paraula el senyor alcalde. Si ell solta sermons ben llargs, nosaltres escrivim paraules ben grans. I ens reservem el dret a replegar firmes o penjar llençols dels balcons demanant una reunió amb el subsecretari del vicepresident del subdirector provincial de la subdirecció general de la Conselleria).

La portaveu de JpB llig la moció contrària a les retallades en el sector educatiu i en defensa de l’ensenyament públic. Sembla que ja estem tots d’acord que han existit retallades, a banda “d’optimització de recursos”, en el sector educatiu, encara que no n’estem d’acord en les quantitats.

Parla la moció d’una retallada de 3.000 milions d’euros en educació per part del govern de Mariano Rajoy i del Ministre José Ignacio Wert, (són del PP). I diu l’alcalde:

Jo no sé on estan escrits? (es refereix als 3.000 milions).

Ocupat com està salvant-nos, no ha tingut ocasió aquest home de llegir la premsa. (És més difícil trobar-les a les webs de l'ABC, La Razón, El Mundo, ...)

Vol que després de llegida la moció els diferents grups facen les seues argumentacions, per acabar ell amb el seu discurs. Després, quan el grup JpB vol contestar-li a la historieta que ens ha contat, ja no li pareix bé, encara que es veu obligat a cedir. El debat serà memorable.

Repassa primer l’alcalde el que ha passat amb la supressió d’unitats i llocs de treball al col·legi de Beneixama. 

El que realment és important és la seua intervenció i el resultat final favorable, amb reunió personal amb la pròpia Consellera i el subdirector provincial. (No sap de que parla: a les unitats escolars li diu “classes”, el subdirector provincial deu ser el Subdirector Territorial d’Educació d’Alacant, sobre el procés seguit no té la més remota idea, ...). Ara, si els arguments de la famosa reunió amb la Consellera del nostre alcalde i algun altre més de la comarca (sic), van ser els mateixos que va exposar al Ple, la Consellera diria: Este és dels meus.

Mª José Català, Consellera d’Educació, és autora de la “Teoria de la Fiambrera”, formulada pràcticament al mateix temps de la confirmació de l’existència del “boson de Higgs”, (en realitat copiada d’altres autonomies molt més visibles i amb presidentes molt més famoses), igual que l’anterior conseller Font de Mora, fou l’inventor del  “Teorema de la Ciudadanía en Inglés” amb el “Corolario  del Chino Mandarín”.

Una de les conclusions finals del procés  de supressions és que “no és una cosa que s’haja fet aixina amagada” – diu l’Alcalde. En absolut, és el paradigma de la transparència total.

“L’Arranjament Escolar” és un procés que es du a terme tots els cursos. S’inicia allà per novembre-desembre i es resol pel mes de febrer. Es valoren les dades de matrícula de tots els centres educatius públics i es decideix si cal augmentar, disminuir o mantenir com estan les unitats escolars. I el que és més important, abans de prendre la decisió es comenta i es demana opinió a tots els responsables dels centres afectats, personalment, amb una reunió amb l’immediat superior. 

Tot aquest procés, aquest curs ja s’havia fet i s’havia publicat la corresponent Resolució pel mes de febrer. El que s’ha fet ara, el 4 de juliol, s’ha fet per sorpresa, a traició, ningú sabia res, a ningú s’havia consultat. I el que s’ha fet després, la Resolució del 13 de juliol publicada el 20 al DOCV, ha estat una rectificació a una barbaritat. 

La norma donava un termini d’un mes per presentar recurs i quan encara no s’ha complit aquest període ja està tot resolt. No s’havia informat els centres afectats, ni als propis mestres suprimits; es van donar tres dies per presentar al·legacions i abans de passar els tres dies ja s’havia canviat la resolució per una nova; a alguns dels mestres afectats se’ls va cridar per telèfon personalment, a altres no,... un despropòsit. Un despropòsit que hauria d’haver anat acompanyat d’unes quantes dimissions. (Aquesta és la manera d’actuar últimament: convocatòries de beques de transport i menjador acabant juny, convocatòria de beques de llibres quan l’alumnat ja no està als centres, instruccions de funcionament de centres no publicades, instruccions sobre menjadors no publicades, beques de llibres no pagades del curs anterior, ajudes de menjadors no pagades del curs acabat, dotacions econòmiques dels centres no abonades, itineràncies del professorat no pagades, ... i el rastre podria continuar).

Com que el discurs va ser enorme, el senyor alcalde va tindre ocasió de deixar caure frases notables, dignes de memòria:

-          “Es parla (a la moció) de la eliminació del bono-llibre, i és que no s’ha eliminat!

-          “A l’ensenyament concertat pot anar qualsevol alumne, en principi no té perquè pagar, encara que normalment paguen per que va molt més “apretat  financerament” que el públic”.

-          “Preparemos per que si no és enguany, serà a l’any que ve, ..” (sobre retallades  al col·legi de Beneixama).

-          “Què haguéreu fet, una replega de firmes?” (Amb to despectiu, sobre el problema de les supressions, dirigint-se als regidors de JpB).

-          “El problema està en què no l’heu solucionat vosatros”. (Entre “rises” i dirigint-se també als regidors de JpB. )

-          “No et sulfures,..., tranquil·la, que estem ja en vacacions”. (Li ho diu a la regidora, el dia que comença el seu període de “paro”. I li ho diu l’alcalde que té treball privat i treball públic al mateix temps, això sí, amb l’informe corresponent de compatibilitat).

Té l’alcalde a la mà l'Orde del 22 de juny de 2012, que van esperar a publicar el dia 28, així l’alumnat ja no estava al centre i molta gent no se n’assabenta de la convocatòria i igual no demana la beca. Després van haver de publicar-ne una altra Resolució ampliant el termini de presentació durant setembre. Tot és igual últimament, qualsevol norma important va acompanyada de la corresponent “correcció d’errades”.

Repeteix l’alcalde que és per a “l’adquisició de llibres de text, material didàctic i informàtic” i creu que es tracta del bono-llibre. No sap de què parla. 

El bono-llibre li’l donaven automàticament a tot l’alumnat de Primària i era una ajuda, d’uns 100 €, per pagar part dels llibres. La beca de llibres serà de 125 € per al que cobre el 100%, altres tindran el 70%, altres el 40% i altres, quan s’acaben els diners, res. 

Les beques de llibres adjudicades  el curs passat per a l’alumnat d’ESO van estar concedides, però, no pagades. El proper curs al qui li donen 125€ podrà comprar llibres de text, material didàctic (amb l’augment de l’IVA del 8 al 21%) i molt de material informàtic, dos o tres ordinadors portàtils potser. Suposant, i és molt de suposar, que les paguen.

A una societat democràtica normalitzada, al redactor de la capçalera de l’Orde, l’hagueren cessat el dia següent a la publicació, per fantasma.

Quan escoltes parlar a l’alcalde del bono-llibre, penses immediatament si dominarà igual els altres temes dels que es creu expert. Sabrà el mateix sobre els comptes municipals que sobre el bono-llibre? Serà igual el que sap del bono-llibre que del pla de pagament a proveïdors que no livan aprovar en primera instància? Tindrà el mateix coneixement del bono-llibre que sobre els camins històrics de la Vall de Beneixama?

Per rematar, encara li diu a la regidora “no et sulfures, tranquil·la”, i és que el qui no està acostumat a escoltar opinions diferents, discrepàncies, argumentacions, veu al qui opina, discrepa o argumenta alterat i intranquil. No és això home, és que hi ha gent que està viva, que s’emociona, que no està disposta al “sí buana”, que té idees i opinions pròpies i es sent capaç de fer-les visibles.

VIII APLEC DE DANSES DELS POBLES DE LA MARIOLA.

El passat dissabte vam assistir a un espectacle meravellós, (podria dir un "evento entrañable" o un "hecho histórico" tan de moda com estan últimament aquests expressions), però, li dic que fou una activitat entretinguda, divertida i bonica. Les activitats de carrer la major part de les voltes són boniques, encara que no formes part d'elles sembla que estigues dintre i no siguen possible si tu no estàs, i per això, encara que duren dues o tres hores, pareix que acaben quan fa no res que han començat i quan un vol adonar-se'n ja ha succeït tot.

Els cabets, la desfilada dels pobles, el ball de les dansaes pel recorregut, la decoració de carrers, façanes i balcons, el sopar comunitari i el "sarau" final, tot tan ben organitzat, tan ben fet. Quasi no vam tenir temps de mirar tantes coses, de tantes com n'hi havia per veure.

Allò que li diuen "sarau", sembla una activitat tan extranya, amb la gent passant-ho bé i ballant amb els dos braços en alt, acompanyats per la música tradicional. Tan diferent de l'orquestra o el disco-mòbil tant a l'ús, on només alces les mans quan ho diu l'artiste. Ho vam passar bé, tota la gent crec que ho va passar molt bé.

Enhorabona als organitzadors!

Del ball col·lectiu final a la plaça de l'Ajuntament no vaig poder fer fotos. Estàva tan fosc que no vaig poder fer cap foto de trellat!

PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL II.

Punt 2 de l’ordre del dia: “Elección nuevo Juez de Paz sustituto”. 

Ja s’havia produït una convocatòria anterior per elegir el jutge de pau substitut. En aquella ocasió la persona que es va presentar, i va ser acceptada pel Ple, resulta que no reunia els requisits legals necessaris i s’ha hagut de fer una nova convocatòria.

En aquesta ocasió, es presenta també una única persona i és d’Elx. I assegura complir tots els requisits per optar al càrrec.

Com sols hi ha una única sol·licitud, s’aprova –diu l’alcalde. I s’aprova per unanimitat.

Punt 3 de l’ordre del dia: “Adhesión, si procede, al acuerdo adoptado por el Ayuntamiento Pleno de la localidad de Villena, sobre oposición a la propuesta contenida en el estudio de bases para una nueva demarcación judicial, elaborado por el Consejo General del Poder Judicial”.

I es tracta d’això. D’adherir-se a un acord que ha pres ja l’Ajuntament de Villena sobre el nou mapa de demarcacions judicials. Aquesta és una proposta, del Ministerio de Justicia se suposa, que vol ajuntar diferents partits judicials en un nou partit judicial més gran. 

En el cas nostre el actual partits d’Alcoi, Ibi i Villena conformarien el nou partit judicial d’Alcoi. Dels 430 partits judicials existents a tota Espanya, en quedarien uns 190. La capçalera del partit seria Alcoi, per exemple, encara que les funcions continuarien repartides entre les tres seus esmentades. 

El grup municipal del PP deu considerar que aquesta és una “retallada”, no es tracta “d’optimització de recursos”, i vol adherir-se a l’acord de l’Ajuntament de Villena i oposar-se per tant a la proposta ministerial.

Prompte sona el “Vots a favor?” de boca de l’alcalde. S’aprova per majoria, amb l’abstenció dels regidors de JpB. La portaveu indica que no tenen suficients dades sobre el tema, per poder prendre una decisió favorable o contrària, i decideixen abstenir-se. Allí tampoc se n’aporten massa per decidir el sentit del vot.

Moltes vegades es queixa el senyor alcalde que es duen al Ple algunes mocions tipus sobre temes de política general que no tenen massa a vore amb els temes que deu tractar un ple municipal. I moltes vegades s’aproven propostes que afecten directament al poble sense un debat en profunditat sobre el seu contingut: Què sabem de la proposta del nou mapa judicial? Afectarà al servei que rebem ara? Afectarà negativament? Organitzarà d’una altra manera el tema judicial i potser ajude a millorar el servei? Serà una proposta d’eixes que se’ls ocorre als polítics per quedar en res? 

Aquest tema afectarà, d’una manera o altra, a Beneixama i caldria un millor debat, amb més arguments a valorar, amb més contingut que ajudara a prendre la millor decisió.

Igual passa amb el tema del jutge de pau. Beneixama té Jutge de Pau. És imprescindible un Jutge de Pau substitut? Tan necessari és com per acceptar una única proposta? Per a què necessita Beneixama un Jutge de Pau substitut d’Elx i desconegut? Si se n’han fet dues convocatòries, no se’n podia fer una tercera convocatòria? 

Tantes vegades que posem com a primer requisit per cobrir un lloc de treball temporal la condició de “que siga de Beneixama” i per a substitut del Jutge de Pau val el primer que presenta la seua sol·licitud?  Quina importància li donem a la figura de Jutge de Pau i al substitut?

No hi ha ningú del poble –diran.

Eixa és precisament la tasca important dels nostres governants, cobren un jornal per fer-la. Realitzar una convocatòria i triar a l’únic que es presenta, encara que siga d’Elx, és la versió més fàcil. Trobar per a substitut de la justícia més pròxima al ciutadà, a una “persona pròxima” haguera estat una feina ben feta, encertada o equivocada, però, ben feta. En aquest cas no s’ha fet.

Votem?