El
passat 18 de d’abril, a les huit de la vesprada, es va celebrar Ple
Extraordinari de l’Ajuntament de Beneixama. S’havien d’aprovar, o no, els
pressupostos de l’any 2012.
Primer
van començar aprovant dues actes, una del huit de febrer, i l’altra del
vint-i-nou de març. A aquesta última, concretament a la seua pàgina 19, la
“dècim-novena” com se sol dir, la Regidora Mª José Payà, del Grup Municipal
Junts per Beneixama, vol que “conste a l’acta” que la primera reunió celebrada
durant la present legislatura se’ls va oferir la participació en els Consells
que anaven a formar-se, entre ells el Consell Agrari Local. Com sabeu,
l’anterior Ple es va aprovar la constitució del dit Consell sense dir res a
ningú, menys encara oferir participació als diferents grups polítics fora del
PP.
El
segon punt de l’Ordre del Dia era el fonamental: l’aprovació, o no, del
pressupost municipal del 2012.
“El
poble voria molt bé l’aprovació dels pressupostos per part de tots els grups,
per les circumstàncies” –diu el senyor alcalde.
Però
els pressupostos no han estat aprovats per tots el grups polítics, al contrari,
només el PP vota a favor, el PSOE s’absté i JpB vota en contra.
I és
que ens agradaria saber on es va a retallar, com, quines partides concretes es
veuran afectades, per què?, quins criteris s’han aplicat en la seua elaboració,
es cobraran les subvencions que ens deu la Generalitat Valenciana?...
De
moment per augmentar els ingressos hi
haurà pujades d’impostos, “per llei es pujarà l’IBI urbà” –diu, o siga que
no ens puja els impostos l’alcalde, ens els puja Mariano Rajoy.
A l’apartat d’inversions no hi ha al
pressupost ni un euro,
cap, zero. No s’ha obert cap partida del capítol d’inversions. Si s’obren les
partides amb una quantitat simbòlica i es dóna el cas d’una futura inversió, se li poden destinar els
diners necessaris amb una simple modificació de crèdit. No se n’ha previs cap.
El
pressupost presentat no té en compte la realitat, encara que continue
parlant-nos insistentment de l’herència rebuda, dels 700.000 € de préstec que
s’han de pagar, de la desastrosa situació econòmica,...no té en compte la
realitat per que no mira el futur. Torna a contar-nos els deutes heretats,
però, entre els deutes estan les subvencions no pagades per la Generalitat
Valenciana, i eixos diners es donen pràcticament per perduts. Són necessaris
ingressos i es signen convenis amb compensacions irrisòries a canvi de mals majors.
El
partit popular local és un partit fundacional. Quan són ells els qui comencen
un període nou de govern local, sembla que es tracte de la refundació del
poble, tot comença de nou, res s'ha fet, només tenen en compte els aspectes negatius
heretats, però, s’obliden de tot allò positiu que s’ha realitzat, no es té en
compte allò que s’ha viscut, els fonaments per avançar.
I
quan les persones responsables de la refundació no estan capacitades per dur-la
endavant, sempre estem començant de nou, i tornem a començar des del principi
per arribar on ja havíem arribat. Un mínim avanç sembla un pas de gegant cap el
futur, però el futur mai arriba, com tantes vegades ens ha passat. Eixa és la
previsió de futur per al nostre poble que mostren els pressupostos presentats.
Eixe és un motiu per votar en contra.
“S’ha
treballat molt. S’ha fet molt” –diu el senyor alcalde.
I no
és cert. No “s’ha treballat” molt. Per elaborar aquests pressuposts, no.
Comptem amb uns ingressos ordinaris. Algun ingrés extraordinari. Ingressos
extra amb la pujada d’impostos i tenim complet l’apartat d’ingressos. Hem
reduït les despeses de personal amb la reducció del nombre de policies.
L’apartat d’inversions el deixem a zero. Tindrem despeses extra per pagar
interessos bancaris. Ara augmentem algun apartat i en disminuïm altres. Llevem
uns mils d’euros d’ingressos, restem uns mils d’euros de despeses. Quan el
pressupost tinga la mateixa quantitat a
l’apartat total d’ingressos que al de despeses, està fet.
Per
elaborar aquest pressupost l’única feina que s’ha fet, ací sí que s’ha
treballat molt, és copiar xifres al full de càlcul Excel. Molta taula, molta
fila i molta columna, i totes plenes de números, eixa és la feina que s’ha fet.
I costa, eh! Es nota que per concretar tanta xifra han treballat els cinc
regidors popular de valent. Per escriure tant de número fan falta almenys 50
dits!
El
pressupost també té la seua frase memorable: “En la vida de l’Ajuntament no es
pot previndre el que serà o vindrà”. És certa. Com passa a la programació
cultural del mes –diu alguna de les regidores.
Al
punt tercer es va tractar la modificació de les taxes de la recollida del fem.
L’Alcalde no vol, ja sabeu que ell, igual que el president Rajoy, no és
partidari de pujar impostos, però, les circumstàncies obliguen i la pujada de
les taxes és imprescindible: només pujaran un 30%, una pujada molt pareguda a
la pujada dels jornals l’últim any, només que un poc més alta.
Des
de l’oposició no es veu tan imprescindible. Per una part hi maneres diferents
de gestionar els residus, per altra, la pujada podria ser més “suau”. S’aprova
només amb els vots del PP. Entre el públic se sent un “Ave Maria Santíssima”.
Als
punts següents es van aprovar algunes delegacions en SUMA per que recapte el
que toca. Es tracta de les plusvalies, empreses prestadores de serveis i la
liquidació de tributs de dret públic. SUMA, l’organisme de Diputació, s’encarrega de cobrar impostos i tributs a
canvi d’un percentatge de l’import. L’Ajuntament s’assegura l’ingrés.
Delegar
en SUMA, com delegar la gestió de l’aigua en l’empresa Aquagest, era, durant la
legislatura anterior, el pitjor que podia fer l’Ajuntament ja què perdia una part important dels possibles
ingressos. Això deia la legislatura anterior el PP municipal. Ara, les coses són diferents.
Aquestes delegacions són el millor del món, asseguren la recaptació i eviten la
major part dels impagats. Un exercici numèric que pot fer el senyor alcalde és
informar-nos de la quantitat i l’import dels rebuts de l’aigua que no es
pagaven abans de la delegació de la gestió de l’aigua en l’empresa Aquagest, i
els rebuts que no es paguen ara.
Com
no pot faltar en cap Ple, sempre arriba l’hora dels informes d’alcaldia, que
tots nosaltres esperem. No per res, simplement per mantenir-nos informats de l’actualitat
local. Qui millor que el senyor alcalde per donar-nos informació del nostre
poble.
“Anem
a vore, ..., jo crec, ..., jo ..., en fin, ..., ho comente” –diu. I és que no
arriba ha entendre els motius que exposa l’anterior secretari accidental, a la carta dirigida a l’Ajuntament per
renunciar o dimitir del càrrec. “No tinc consciència d’haver fet res que l’haja
perjudicat, més bé al contrari”.
El
que sí que està clar és que el canvi de procediment per demanar visita al metge
serà “un adelant”. Ho diu l’alcalde i ho diu “amb coneixement de causa”. Pel
poble hi ha comentaris, “política”, que s’aclariran informant millor mitjançant
algunes reunions que es faran.
I
acabem amb una molt roïna notícia: la línia d’alta tensió ja compta amb Declaració d’Utilitat Pública. Almenys així ho indica la comunicació rebuda per
l’Ajuntament al respecte. Al DOCV encara no ha estat publicada. Però, com tots
vosaltres sabeu els nostres governants “corren davant dels núvols” i ja tenen
signat el corresponent conveni amb l’empresa Enerstar: “per a què no mo se quede cara de tonto” –diu l’Alcalde.
I no sols
això, també ha al·legat en contra i li té igual la resposta que li donen a l’al·legació;
i ha aprovat una moció per redactar una ordenança que regule les línies elèctriques i contra la
alta tensió; i no ha firmat contra la línia d’alta tensió a l’última recollida
de firmes. S’ha actuat dues vegades en contra i dues vegades a favor d’un
mateix tema i al final s’ha aconseguit que la cara que se’ns ha quedat, o que
se’ns quedarà, no siga “cara de tonto”. És tot un rècord !
En
aquest tema el més important no és la línia d’alta tensió que passarà a uns
centenars de metres del nostre poble, no és el conveni signat, amb una
compensació de 200.000 €, no, el realment important és el pronom personal de
primera persona: “jo”.
-
Hem
evitat una incineradora(quant de fum): “jo”. (Hem construït l’hort solar més gran del món:
“jo”).
-
Hem
evitat una central tèrmica: “jo”.
-
Hem
evitat omplir la serra de molins de vent del Pla Eòlic: “jo”.
-
Hem
signat un conveni per a què ens col·loquen una línia d’alta tensió sense que se’ns
quede cara de tonto: “jo”.
No
sé quina cara se’ns quedarà. Segurament la mateixa cara que se’ns va quedar
quan vam rebre 70.000 € pel “canon” de l’hort solar més gran del món. La mateixa
que se’ns va quedant a mesura que la central elèctrica d’Iberdrola va creixent,
la mateixa que se’ns queda quan a poc a poc van estenent fils i postes per tot
el terme, ...
Entre
el públic assistent s’escolta algú sospirar: “Ai senyor!”. Estic de cul i no he
pogut veure-li la cara que se li ha quedat.
