dimecres, 25 d’abril de 2012

PLE EXTRAORDINARI 18 D'ABRIL: PRESSUPOSTOS 2012.


El passat 18 de d’abril, a les huit de la vesprada, es va celebrar Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Beneixama. S’havien d’aprovar, o no, els pressupostos de l’any 2012.

Primer van començar aprovant dues actes, una del huit de febrer, i l’altra del vint-i-nou de març. A aquesta última, concretament a la seua pàgina 19, la “dècim-novena” com se sol dir, la Regidora Mª José Payà, del Grup Municipal Junts per Beneixama, vol que “conste a l’acta” que la primera reunió celebrada durant la present legislatura se’ls va oferir la participació en els Consells que anaven a formar-se, entre ells el Consell Agrari Local. Com sabeu, l’anterior Ple es va aprovar la constitució del dit Consell sense dir res a ningú, menys encara oferir participació als diferents grups polítics fora del PP.

El segon punt de l’Ordre del Dia era el fonamental: l’aprovació, o no, del pressupost municipal del 2012.

“El poble voria molt bé l’aprovació dels pressupostos per part de tots els grups, per les circumstàncies” –diu el senyor alcalde.

Però els pressupostos no han estat aprovats per tots el grups polítics, al contrari, només el PP vota a favor, el PSOE s’absté i JpB vota en contra.

I és que ens agradaria saber on es va a retallar, com, quines partides concretes es veuran afectades, per què?, quins criteris s’han aplicat en la seua elaboració, es cobraran les subvencions que ens deu la Generalitat Valenciana?...

De moment per augmentar els ingressos hi haurà pujades d’impostos, “per llei es pujarà l’IBI urbà” –diu, o siga que no ens puja els impostos l’alcalde, ens els puja Mariano Rajoy.

A l’apartat d’inversions no hi ha al pressupost ni un euro, cap, zero. No s’ha obert cap partida del capítol d’inversions. Si s’obren les partides amb una quantitat simbòlica i es dóna el cas d’una futura inversió, se li poden destinar els diners necessaris amb una simple modificació de crèdit. No se n’ha previs cap.

El pressupost presentat no té en compte la realitat, encara que continue parlant-nos insistentment de l’herència rebuda, dels 700.000 € de préstec que s’han de pagar, de la desastrosa situació econòmica,...no té en compte la realitat per que no mira el futur. Torna a contar-nos els deutes heretats, però, entre els deutes estan les subvencions no pagades per la Generalitat Valenciana, i eixos diners es donen pràcticament per perduts. Són necessaris ingressos i es signen convenis amb compensacions irrisòries  a canvi de mals majors.

El partit popular local és un partit fundacional. Quan són ells els qui comencen un període nou de govern local, sembla que es tracte de la refundació del poble, tot comença de nou, res s'ha fet, només tenen en compte els aspectes negatius heretats, però, s’obliden de tot allò positiu que s’ha realitzat, no es té en compte allò que s’ha viscut, els fonaments per avançar.

I quan les persones responsables de la refundació no estan capacitades per dur-la endavant, sempre estem començant de nou, i tornem a començar des del principi per arribar on ja havíem arribat. Un mínim avanç sembla un pas de gegant cap el futur, però el futur mai arriba, com tantes vegades ens ha passat. Eixa és la previsió de futur per al nostre poble que mostren els pressupostos presentats. Eixe és un motiu per votar en contra.

“S’ha treballat molt. S’ha fet molt” –diu el senyor alcalde.

I no és cert. No “s’ha treballat” molt. Per elaborar aquests pressuposts, no. Comptem amb uns ingressos ordinaris. Algun ingrés extraordinari. Ingressos extra amb la pujada d’impostos i tenim complet l’apartat d’ingressos. Hem reduït les despeses de personal amb la reducció del nombre de policies. L’apartat d’inversions el deixem a zero. Tindrem despeses extra per pagar interessos bancaris. Ara augmentem algun apartat i en disminuïm altres. Llevem uns mils d’euros d’ingressos, restem uns mils d’euros de despeses. Quan el pressupost tinga la mateixa quantitat  a l’apartat total d’ingressos que al de despeses, està fet.

Per elaborar aquest pressupost l’única feina que s’ha fet, ací sí que s’ha treballat molt, és copiar xifres al full de càlcul Excel. Molta taula, molta fila i molta columna, i totes plenes de números, eixa és la feina que s’ha fet. I costa, eh! Es nota que per concretar tanta xifra han treballat els cinc regidors popular de valent. Per escriure tant de número fan falta almenys 50 dits!

El pressupost també té la seua frase memorable: “En la vida de l’Ajuntament no es pot previndre el que serà o vindrà”. És certa. Com passa a la programació cultural del mes –diu alguna de les regidores.

Al punt tercer es va tractar la modificació de les taxes de la recollida del fem. L’Alcalde no vol, ja sabeu que ell, igual que el president Rajoy, no és partidari de pujar impostos, però, les circumstàncies obliguen i la pujada de les taxes és imprescindible: només pujaran un 30%, una pujada molt pareguda a la pujada dels jornals l’últim any, només que un poc més alta.

Des de l’oposició no es veu tan imprescindible. Per una part hi maneres diferents de gestionar els residus, per altra, la pujada podria ser més “suau”. S’aprova només amb els vots del PP. Entre el públic se sent un “Ave Maria Santíssima”.

Als punts següents es van aprovar algunes delegacions en SUMA per que recapte el que toca. Es tracta de les plusvalies, empreses prestadores de serveis i la liquidació de tributs de dret públic. SUMA, l’organisme de Diputació,  s’encarrega de cobrar impostos i tributs a canvi d’un percentatge de l’import. L’Ajuntament s’assegura l’ingrés.

Delegar en SUMA, com delegar la gestió de l’aigua en l’empresa Aquagest, era, durant la legislatura anterior, el pitjor que podia fer l’Ajuntament  ja què perdia una part important dels possibles ingressos. Això deia la legislatura anterior  el PP municipal. Ara, les coses són diferents. Aquestes delegacions són el millor del món, asseguren la recaptació i eviten la major part dels impagats. Un exercici numèric que pot fer el senyor alcalde és informar-nos de la quantitat i l’import dels rebuts de l’aigua que no es pagaven abans de la delegació de la gestió de l’aigua en l’empresa Aquagest, i els rebuts que no es paguen ara.

Com no pot faltar en cap Ple, sempre arriba l’hora dels informes d’alcaldia, que tots nosaltres esperem. No per res, simplement per mantenir-nos informats de l’actualitat local. Qui millor que el senyor alcalde per donar-nos informació del nostre poble.

“Anem a vore, ..., jo crec, ..., jo ..., en fin, ..., ho comente” –diu. I és que no arriba ha entendre els motius que exposa l’anterior secretari accidental,  a la carta dirigida a l’Ajuntament per renunciar o dimitir del càrrec. “No tinc consciència d’haver fet res que l’haja perjudicat, més bé al contrari”.

El que sí que està clar és que el canvi de procediment per demanar visita al metge serà “un adelant”. Ho diu l’alcalde i ho diu “amb coneixement de causa”. Pel poble hi ha comentaris, “política”, que s’aclariran informant millor mitjançant algunes reunions que es faran.

I acabem amb una molt roïna notícia: la línia d’alta tensió ja compta amb Declaració d’Utilitat Pública. Almenys així ho indica la comunicació rebuda per l’Ajuntament al respecte. Al DOCV encara no ha estat publicada. Però, com tots vosaltres sabeu els nostres governants “corren davant dels núvols” i ja tenen signat el corresponent conveni amb l’empresa Enerstar: “per a què no mo se quede cara de tonto” –diu l’Alcalde

I no sols això, també ha al·legat en contra i li té igual la resposta que li donen a l’al·legació; i ha aprovat una moció per redactar una ordenança que  regule les línies elèctriques i contra la alta tensió; i no ha firmat contra la línia d’alta tensió a l’última recollida de firmes. S’ha actuat dues vegades en contra i dues vegades a favor d’un mateix tema i al final s’ha aconseguit que la cara que se’ns ha quedat, o que se’ns quedarà, no siga “cara de tonto”. És tot un rècord !

En aquest tema el més important no és la línia d’alta tensió que passarà a uns centenars de metres del nostre poble, no és el conveni signat, amb una compensació de 200.000 €, no, el realment important és el pronom personal de primera persona: “jo”.

-          Hem evitat una incineradora(quant de fum): “jo”. (Hem construït l’hort solar més gran del món: “jo”).
-          Hem evitat una central tèrmica: “jo”.
-          Hem evitat omplir la serra de molins de vent del Pla Eòlic: “jo”.
-          Hem signat un conveni per a què ens col·loquen una línia d’alta tensió sense que se’ns quede cara de tonto: “jo”.

No sé quina cara se’ns quedarà. Segurament la mateixa cara que se’ns va quedar quan vam rebre 70.000 € pel “canon” de l’hort solar més gran del món. La mateixa que se’ns va quedant a mesura que la central elèctrica d’Iberdrola va creixent, la mateixa que se’ns queda quan a poc a poc van estenent fils i postes per tot el terme, ...

Entre el públic assistent s’escolta algú sospirar: “Ai senyor!”. Estic de cul i no he pogut veure-li la cara que se li ha quedat.

dilluns, 23 d’abril de 2012

COLMUGARES


¿Cuál es el colmo de un sordo?
Que al morir le dediquen un minuto de silencio.
¿Cuál es el colmo de una procesión?
La procesión de Colmugares.

El dia de Combregars, la processó dels Combregars, es celebra a moltes localitats del País Valencià. El dilluns després de Pasqua, dia de Sant Vicent, la solemne processó desfila pels carrers i cases dels pobles per dur el Viàtic a malalts i impedits que ho han sol·licitat.
A molts altres llocs es celebra també la mateixa processó el diumenge després de Pasqua, “Dominica in albis” o “Diumenge de Quasimodo”. Ara bé, “la procesión de Colmugares” ja no és un costum tan estés, però, mira per on, és una tradició, “de tota la vida”, al nostre poble.
Moltes vegades hem escoltat l’expressió “estar in albis”, i moltes vegades hem escoltat al nostre alcalde i la nostra regidora de cultura parlar de grans exercicis d’imaginació que haurem de fer per superar aquesta crisi. Ací en teniu un i no sols per la famosa processó, també per la manera d’oferir “la consideración más distinguida”, no “la seua consideració”, no, tota la consideració del món. És una més de les conseqüències de la globalització.





* La imaginació no sempre significa originalitat. Convertir la “processó dels Combregars” en “procesión de Colmugares” no és el naixement d’una ocurrència. Fa ja molts anys que algú va tindre la mateixa idea, com aquell que va proposar canviar el nom de Benidorm per Beniduerme, el qui a Beneixama li va dir Benejama o, aquell altre, que per solucionar un problema el va convertir en “poblema”. 

(No cal dir que “colmugares” o “comulgares” no són paraules que apareguen al diccionari de la RAE. Fins i tot, colmugares no té cap entrada al Google. Combregars en té unes 2.500, alguna d’elles a la web intercomarcal.)

«Dominica in albis vestibus depositis»
Quasi modo geniti infantes, rationabile, sine dolo lac concupiscite…





diumenge, 22 d’abril de 2012

PLE ORDINARI MARÇ 2012. CAPÍTOL i 3.


Punt “dècim dos” de l’ordre del dia: el PSOE presenta una moció contra el decret del Consell sobre retallades en el sistema sanitari valencià.

“Estes mocions se n’ixen de l’àmbit local”. “És una típica discusió entre gent de dos equips de futbol diferents que mai arribarien a un acord”. “M’imagine que us haureu llegit el decret.llei”. “El decret-llei és este”. “Vos invite a que em digau exactament quin article diu algo de retallar algun servei sanitari” – diu el senyor alcalde.

El decret no retalla res, “millora la gestió”, no retalla res en el servei que es presta als ciutadans – afegeix el president del Plenari. 

Ara, quan s’haurà de pagar per les receptes, tampoc es retalla res, també és millora la gestió. Al cap i a la fi són dos cafés. I sabrem quin és el valor de les coses. Com passa a l’educació: reduïr a la meitat  complements del funcionariat, augmentar els alumnes per aula, augmentar les taxes universitàries, ... tampoc afecta a la qualitat educativa. Ho diuen i s’ho creuen.

La paraula retallar evidentment que no figura al text del decret. Però, llegir no és sols juntar lletres i síl·labes per formar paraules i frases. Aquest home no sap llegir.

Al punt “dècim tres” hi ha una altra moció del PSOE sobre la llei de mesures urgents de reforma del mercat laboral, en aquest cas una llei de Rajoy. Una altra discusió entre dues persones de diferents equips. 

“Me imagino que os la habréis leído”. L’ha llegida ell. I ell és l’únic de la sala amb capacitat per interpretar-la. “Tots els especialistes estan comparant la reforma actual amb els pactes de la Moncloa” –diu el senyor alcalde. Nyas, coca! (No és possible que un entés en la transició i en els pactes de la Moncloa com ell diga açò. No m’ho puc creure).

Quatre dels regidors voten a favor de la moció, els cinc membres del grup municipal del PP voten en contra. Estan a favor de la reforma laboral. Tots ells se l’han llegida. Quasi se la saben de memòria la llei.

Punt “dècim quart” de l’Ordre del Dia: Informes d’Alcaldia.

S’han presentat a l’Ajuntament un grapat de firmes en contra de la línia d’alta tensió. Firmes de tot tipus de ciutadans. De tot tipus d’ideologia política. Però, no es podia fer res. Era sí o sí i l’alcalde no podia permetre que es fera sense cap compensació.

L’Ajuntament ha presentat al·legacions, però no ha firmat en contra, ha signat un conveni amb l’empresa i està en contra de la línia. Qualsevol quin siga el resultat pot estar satisfet. Nosaltres no. Nosaltres hem apostat i apostem contra la línia d’alta tensió. A favor del poble, del seu paisatge i dels seus habitants. I ens considerarem afectats negativament per la línia i pels diners de la compensació. Però,  recordarem quin alcalde va signar el conveni amb l’empresa que ens ha instal·lat una línia d’alta tensió a uns centenars de metres del nostre poble. Pensem que l’alcalde caldria que reconsiderara el conveni, caldria que reflexionara sobre les seues sensacions, mai hauria de rendir-se.

Diu MªÁngels Rivas que telefonar a Biar per demanar cita pel metge suposarà una millora dels serveis administratius de l’Ajuntament. Aquell funcionari municipal que s’encarregava d’atendre als ciutadans que volien apuntar-se al metge tindrà més temps per dedicar-se a altres tasques administratives.

Aquest servei, que funcionava, que atenia a les necessitats de les persones relacionades amb un tema important, la seua salut, ja no es prestarà. Aquelles persones que passaven per l’Ajuntament per apuntar-se al metge hauran de telefonar a Biar o fer-ho mitjançant  una web. Alguns de nosaltres ho farem sense problemes, a altres els costarà un poc més, hi haurà gent que tindrà que demanar ajuda a familiars o veïns, però, el funcionari tindrà una o dues hores per dedicar a organitzar la paperassa burocràtica de l’Ajuntament. Atendrà papers i deixarà d’atendre ciutadans, que són els qui li paguen el sou.

Després del “dècim quint” (res) i del “dècim sext”(decrets d’alcaldia), va arribar l’últim punt de l’ordre del dia, el dèsset, precs i preguntats:

-          S’ha pactat algun servei mínim el dia de la vaga general? Què creeu vosaltres? Creeu que els nostres governants municipals han previst algun servei mínim per al dia de la vaga? O creeu que les coses han eixit com han eixit?

-          El regidor Eugenio té una “nave industrial” plena de màquines destinades als exercicis gimnàstics que es realitzen al gimnàs. I què passarà amb eixes màquines? Després de tot el rastre que allí s’ha contat, no ho sabem, ja ho voren.

-          El regidor del PSOE li pregunta a l’alcalde pel PGOU. L’alcalde no pot dir res de nou. No té nova informació. Es reunirà amb empresaris “para calibrar el tema de la viabilidad del polígono”. Una frase que si la lliges literalment  presenta dubtes. Si la lliges com es deu llegir, com el decret de retallades sanitàries o com la llei de reforma laboral, ni se sap.

-          Hi havia un informe pendent sobre la incompatibilitat dels sous de l’alcalde i la regidora, però, continua pendent.

-          Les moreres de l’assegador també estan “retallant-les” i les branques queden esteses pel terra, presentant un perill pels vianants. Tot s’arreglarà ara quan es solucionen altres prioritats.

Castelló, el regidor del PSOE, s’ha dirigit directament al públic demanant respecte en un moment anterior. Ara demana disculpes. Però, una part del públic no para de fer comentaris sobre el que allí es diu, ni abans ni ara. I és funció de l’alcalde mantenir l’ordre a la sessió del Ple, d’exigir respecte cap els membres de la corporació i no ho fa. Ja ens va dir en altra ocasió que a ell no li molestaven. 

Hi ha persones que són capaces de demanar disculpes, altres ni demanen disculpes ni es donen per al·ludides i altres no són capaces de assumir les seues responsabilitats com toca. Una falta de respecte!

Reflexiona el mateix regidor sobre els comptes municipals que l’alcalde va presentar en un anterior ple. Hi ha computades algunes despeses que encara no són segures però que poden ser-ho, no s’han computat com a ingressos altres que poden ser-ho però que no són segurs. Són interpretacions que permeten augmentar o disminuir el balanç final, i que es compten per augmentar el dèficit, que és el que interessa.

“Jolín, acabem de rebre una factura, una nova sorpresa, de 1.900 € que encara està per pagar” –justifica el senyor alcalde.

Més que d’una justificació, una nova factura per pagar que vol adjudicar a l’anterior govern, es tracta d’una gestió desastrosa. Per què apareix de sobte una factura? On estava? S’han presentat factures de fa més d’un any impagades i s’ha dit en un ple que eren compromisos adquirits per l’ajuntament i aprovats en junta de govern durant la legislatura anterior, i s’ha acordat pagar-les. I passen mesos i continuen sense pagar. 

Quina gestió està fent-se? Què es fa amb els compromisos adquirits? I es tracta de factures per serveis realitzats, per activitats realitzades, per què continuen de calaix en calaix o mortes damunt d’una taula?

Un dels apartats més importants del dèficit municipal, que l’alcalde havia presentat l’anterior Ple, de la gestió de l’anterior equip de govern, és la línia de crèdit de 700.000€. El regidor indica que si s’ha demanat és perque feia falta per pagar inversions fetes. 

El mateix alcalde ens diu que ell, per comprar els terrenys de la plaça de la torre i la permuta que es va fer, va demanar un credit, un prèstec o com vulga dir-li de 900.000€. 

Unes vegades demanar als bancs 900.000€ està molt bé, es demanen per fer inversions interessantíssimes pel poble, altres, demanar 700.000€ és endeutar i arruïnar el poble, encara que també s’invertisquen en la millora del poble. 

Els números i la interpretació que d’ells es fa és molt relativa. Es tracta de fer d’ells un arma política. Es pot presentar un dèficit municipal de 800.000€ com també s’haguera pogut aconseguir que en foren 1.200.000 si s’haguera volgut. Les anteriors eleccions no es va saber digerir la derrota (electoral), aquestes sembla que no seran capaços de gestionar la victòria.

* Ja hem dit en anteriors ocasions que Antonio Valdés és per a nosaltres l’alcalde democràtic de Beneixama, el nostre també, però, el que no li reconeixem és que sàpia llegir millor que nosaltres, que siga capaç de sumar, (de restar millor dit), millor que nosaltres, que el seu Excel siga capaç de tancar dèficits més grans que el nostre, i, com Catón de Utica, sabem callar-nos moltes coses que sabem que hem de callar-nos, però no callarem quan cregam que no hem de callar per fer pública la nostra raó. Això de “casi un Dios”, no, això li ho deixem per a ell. Pot esborrar el “casi” i quedar-se només en “Dios”. Però no el nostre, això que ho tinga clar.