dimecres, 7 de desembre del 2011

PREGUNTES


La regidora de JpB pregunta per què encara no s’ha presentat la factura corresponent a l’edició del llibre-catàleg de l’exposició de Pepe Navarro a la CAM, per cobrar la subvenció de 3.000 €, que s’havia concedit per pagar les despeses del dit llibre.

Respón MªÁngeles Rivas que “no és qüestió de la factura”, “que ha parlat amb Santiago”, “que Jorge que era el açò, … no està”, “que la xica que ho portava ja no està”, “que els moviments que ha hagut en la CAM …”, “que Santiago no sabia i nosaltres tampoc”, “que Jorge tampoc està “, “que no es sabia com es tenia que articular això”, … etc (repetit 3 o 4 vegades tot açò).

Total, que la factura de la impremta que la CAM vol pagar, encara no se li ha donat per a què la pague. “Que el tema no s’ha articulat encara”. Que la xica que porta açò està en el mateix lloc on ha estat sempre  i que no para de contactar per correu electrònic amb persones que ja no formen part de l’Ajuntament, per articular el tema i poder aconseguir la factura que vol pagar. Que si Santiago i MªÁngeles s’han reunit tres vegades deuen reunir-se una quarta, per articular el pagament o la factura. Que si quan es va fer el traspàs de poder Àngela li ho va dir, (com es podia articular la factura), ara, MªÁngeles li ho pot tornar a preguntar a Ángela, que té telèfon, diu algú allí. MªÁngeles diu que li preguntará a Ángela, diu allí, la realitat serà una altra. I entre uns i altres intentar resoldre un problema greu: hi ha una institució d’estalvi, que ha tingut certs moviments, que vol pagar una factura per una subvenció concedida, (recordeu que no tots els que concedeixen subvencions paguen), per un import de 3.000 €, més del que val la traca del Dia de la Constitució. Sembla que qui realment hauria d’articular el tema, mig any després, no sap encara per on tirar (no, tirar, no; cobrar).

Després, MªJosé Payà, regidora de JpB, li diu al Ple i vol que conste en acta, la seua renúncia, …, la seua renúncia al càrrec de Cronista, que ella mateix ostenta, per no voler mesclar un càrrec polític amb un càrrec institucional i de representació. (Havíeu escoltat alguna vegada una cosa així, un polític que renúncia a un càrrec per tenir-ne dos?).

I la resposta del senyor alcalde, de nivell: “T’ho agraisc…”.

Així, com sona: li agraeix la renúncia a la Cronista del poble durant els últims quatre anys.  Sense cap frase de reconeixement institucional pel treball fet, o només per cortesia, o un comentari de bona educació, res. L’alcalde li agraeix que se’n vaja, que ja en nomenarà ell un altre o altra.

Potser l’esperava, per poder nomenar-ne una nova, per poder fer “un favor polític”. Així va qualificar el nomenament de la Cronista en la passada legislatura MªÁngeles Rivas Graciá: com un favor polític.

La dimissionària no opina igual: “un marrón”, o siga, feina, diu. La que ella ha fet, ben feta, durant els quatre anys passats. I no se li donen ni les gràcies! 

A la crisi econòmica igual hem d’afegir-li una bona dosi de crisi moral.

dimarts, 6 de desembre del 2011

BALANÇ ECONÒMIC


A l’inici de la legislatura anterior, possiblement ja en el segon any del manament, quan l’equip de govern del moment ja havia començat a prendre decisions que creaven certa pol·lèmica entre el sector més conservador, (salvador), del poble, una persona d’edat avançada i d’idees esquerroses, evidentment, em parava pel carrer per dir-me: “Les pròximes eleccions no permetran que tornem a guanyar i, si guanyen ells, haurem de tapar-nos els oidos”. No vaig acabar de entendre el que volia dir. Ara ho entenc perfectament. Encara que no anem a tapar-nos ni els “oídos” ni la boca.
El senyor alcalde, dintre dels punt d’informes d’alcaldia, pren la paraula per presentar al Ple, i al públic assistent, un informe de la situació econòmica de l’Ajuntament que, diu, no vol que siga pol·lèmic. Tant de bo!
Vol que servisca de justificació de les mesures que ha de prendre i no li agradaria prendre. Passem per dificultats econòmiques, però, quant més grans siguen eixes dificultats més necessàries seran les mesures que toca “pillar”. Si estem molt malament, quan arribem al nivell de malament, ja podrem dir que hem millorat.
La informació es va allargar massa i resulta impossible recordar tot el que es va dir. Podem fer referència a algunes dades que figuren entre les notes que es van prendre:
·       El 13 de juny del 2011, amb motiu del canvi de govern, es va fer el corresponent “arqueo”: en la caixa de l’Ajuntament , diners en efectiu, hi havia 63.186 € (10.500.000 pessetes, com li agrada dir a ell). L’alcalde el compara amb els  300.000 € que hi havien en juny de 2007. Posteriorment el tresorer de l’Ajuntament matisa que en la caixa municipal, a data actual, hi ha 12.440.000 pessetes.
·       El préstec que s’ha fet li pareix a l’alcalde excessiu, (a mi també, encara que no tinc ni idea de què és l’euribor, supose que serà alguna cosa relacionada amb Angela Merkel). Però, el considera un préstec molt ben negociat: referenciat a l’euribor, amb 1,58% d’interés, amb 15 plaços d’amortització i amb dos anys de carència, per tant, fins al 2013 no es començarà a pagar.
El que tampoc li pareix correcte és que s’hipoteque el futur  amb aquesta línia de credit encara que es puga anar pagant a poc a poc amb els ingressos extra de l’hort solar: si s’ingressen 46.000 euros anuals, que són molts diners diu. Durant 20 anys, la quantitat serà de 920.000 €; i si són 25 anys, que jo no ho sé ara, la quantitat ingressada serà de 1.150.000 €; en qualsevol, cas suficient per pagar aquesta “hipoteca sobre el futur”.
·       Diu l’alcalde que hi ha moltes factures per pagar: 473.197,92 € (factures no ho sabem, euros sí que en són molts). Però, també hi ha subvencions per cobrar: 481.163,44 € (un rastre).
El regidor tresorer té altres dades: 481.710 € per cobrar i 157.648 € en factures per pagar. Una discrepància important, sobretot en l’apartat de les factures pendents de pagament: Ja saben vostés que les xifres en el sistema decimal de numeració tenen un valor posicional i les diferents apunts d’un pressupost municipal, també.
Mostra l’alcalde la seua gran preocupació per aquest tipus de deute, pel pagament d’aquestes factures que diu que tenen “nom i cognoms”. Per les subvencions que falten per pagar, la major part d’elles poden imaginar-se a qui li tocaria pagar-les i no les paga, “la confianza es un asco”, no demostra tanta preocupació, sembla donar-les per perdudes, com si no li trobara nom i cognoms a aquests diners que són de tots. En el primer cas algú, esperem que no, no cobrarà; en el segon cas, tots nosaltres serem els qui no rebem els diners, esperem que tampoc, que són nostres i que a tots ens corresponen. On estarán?
·       Diu el regidor que  Beneixama no pot permetre´s “perdre una subvenció de 284.658 € per a la reforma de la Glorieta per discrepàncies a l’hora de replegar-la”. El senyor alcalde ens conta que aquesta subvenció mai va estar concedida, que podem llegir les actes del ple de la Diputació i ho vorem. (Aquest és un exemple de la importància de les actes, encara que acaben amb una redacció feta fora del Ple municipal, en algún cas).
I ens conta el camí seguit per la subvenció fins arribar a res, després de les negociacions entre els diferents grups polítics de la Diputació d’Alacant. Sobre negociacions nosaltres també sabem algunes coses, sobre les propostes del grups polítics de la Diputació ho podem llegir a l’acta i sobre tota l’ajuda que el PP local va donar per poder haver arribat a aconseguir la subvenció per a Beneixama, també la coneixem bé. Igual la importància que se li dóna al poble i a la seua ciutadania no és la mateixa quan s’està manant que quan s’està a l’oposició.
·       “Encara queden dades, però, com tenen més de morbós que de tècnic, no les dic” –assegura l’alcalde per finalitzar el debat.
Ai, si contàrem tots els temes que tenen més de morbós que de tècnic, o que de tecnològic!
Si aquest exhaustiu informe econòmic vol detectar les dificultats actuals de l’Ajuntament de Beneixama, (i les dificultats no sols són del de Beneixama, de molts ajuntaments i de moltes altres administracions també), per preveure les dificultats i prendre les mesures necessàries per millorar en el futur, benvingut siga. (No serem nosaltres els qui encengam la traca del Dia de la Constitució, ni els qui pengem 25 arcs per a Nadal, ni els qui critiquem l’orquestra abans de començar el ball, que sabem ballar de tot).
Si el que busca és l’aplaudiment fàcil del públic convocat, la manipulació partidista des de la presidencia municipal, acusacions indiscriminades a tot el que s’ha fet, justificacions del que es farà en el futur, que ja és responsabilitat seua, (ara ja du sis mesos de govern i de tot el que ens conte del 2011, la meitat és cosa seua), trobarà sempre la nostra actitut crítica. Per criticar-li les seues desicions i per ajudar-lo a millorar en la seua gestió, en compte del “tot mal, tot mal, tot mal, …” que tantes vegades hem sentit els quatre anys anteriors.