dimarts, 3 d’abril de 2012

PLE ORDINARI MARÇ. CAPÍTOL 1.


Dèsset punts tenia la sessió a l’Ordre del Dia, però, hem sobreviscut. 
Un riu de números,  molt crescut per les últimes pluges, volia impedir que poguérem creuar-lo i arribàrem al final. Entre els números i l’herència rebuda quasi acabem, quasi ens ofeguem intentant creuar el temps que compta entre les huit i les onze de la nit. 
És comprensible que no s’aplaudisca a la finalització d’un Ple, en tot cas es podria aplaudir pel seu acabament, no pel que normalment es tracta als Plens Municipals. Com tampoc mereix l’aplaudiment  la forma de tractar els temes, o  la forma de tractar les persones, o la manera de col·locar la bena als ulls de la justícia quan a la balança estem comparant  diferents quantitats de respecte. Quantitats, per moments, ínfimes.
I vam començar bé. Vam aprovar l’acta de la sessió anterior per unanimitat. Hem de comptar quantes de les actes de l’anterior legislatura es van aprovar per unanimitat. També aprovaren tots els regidors la sol·licitud d’ajuda a la Diputació per asfaltar el camí “del forseguer de abajo”, així li diuen a un caminet que travessa del camí del Forseguer a la vereda del Camp. Supose que serà per diferenciar-lo del camí del “Forseguer de Arriba”. 
I està bé establir diferències si el que van a fer és escampar asfalt per un valor de 58.000€ aproximadament. Pagats tots ells per la Diputació d’Alacant, si concedeix l’ajuda sol·licitada. Prompte estem oblidant els diferents significats del verb pagar i les subvencions  que es concedeixen per poder fer qualsevol cosa, independentment de la necessitat, de la conveniència, de la idoneïtat del projecte o de les prioritats en l’ús dels diners públics. 
La subvenció és al 100%, més coneguda com a “gratis total”. Com si eixos diners no els pagara ningú, no eixiren de ninguna butxaca. El Consell Agrari Local ha assessorat l’Ajuntament a l’hora de triar el camí adequat per aplicar-li el tractament que segurament necessita.
També vam coincidir en el Padró de Vehicles per al 2012. Mil tres-cents seixanta-nou vehicles hi ha a Beneixama dels que paguen, dels que no paguen també hi ha, com hi ha gent que paguem fins l’últim cèntim que ens pertoca de l’IRPF i hi ha d’altres que no paguen res, esperant que les circumtàncies de “los mercados” o “la prima de riesgo” acaben perdonant-los l’errada en el càlcul de la seua aportació al bé comú. I a l’aprovar aquest Padró hem obert la porta a la recaptació. 94.180,33 euros tenen la culpa.
També és va elegir la substituta de la substituta del Jutge de Pau. S’ha presentat una única candidata, MªJosé Espinosa Pérez, de Villena, i sembla que la resposta adequada és proposar aquesta persona per al càrrec. 
“No és un puesto es veu que molt ...” –diu el senyor alcalde.
I una moció presentada pels tres grups polítics municipals: redactar una ordenança reguladora de postes i cables elèctrics pel terme municipal, que s’aprova per unanimitat. Potser en un futur pugam estar tots d’acord  a l’hora d’enfrontar-nos a un problema, d’ara mateix, que possiblement s’agreujarà els propers anys. Imaginem-nos tots el mapa del terme municipal i tracem sobre ell totes les línies d’alta o mitjana tensió que el creuen, tots els postes que hi ha plantats als nostres bancals, tot el cablejat que hi ha escampat per les façanes i creuant tots els carrers del nostre poble. I tractem d’imaginar que pot passar els propers anys si no prenem mesures per parar aquesta xarxa de voluntats privades buscant el seu negoci, que embruten el benestar públic.
No m’atrevisc ara a encetar el ball de números. Cal enfrontar-se a ell relaxats. Però, tampoc vull acabar sense mostrar-los el precedent del que vindrà. La liquidació del pressupost de 2011, que aprova l’alcalde i el presenta al Ple a títol informatiu, anuncia un dèficit de 755.781,29€.
“Açò ve d’una gestió econòmica molt roïna” –diu. “Són coses que hi ha que dir-les perquè és precís tindre-les en compte”. L’herència rebuda.