dijous, 14 d’octubre de 2010

PASTOR AICART

El diari EL PAÍS publica el dijous un breu suplement cultural escrit íntegrament en valencià que titula QUADERN.
Sempre hi ha algun article interessant: escriu Joan Francesc Mira, (Punt de Mira), un comentari setmanal; també Martí Domínguez, (Espurnes), una columneta final; i aquesta setmana, per exemple, hi trobem l'article principal dedicat al mercat central de València (El futur de la Plaça del Mercat).(València està oblidant, en nom d'una suposada modernitat, espais urbans i del seu voltant, magnífics, mai suficientment valorats).
Donc bé, aquesta setmana, al QUADERN núm. 527, a l'apartat de Recomanem..., Xavier Aliaga escriu una ressenya de JOAN B. PASTOR AICART de Josep Martínez Sanchis.
Als diaris, de tant en tant, també podem llegir bones notícies. Aquesta ressenya és una d'elles.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

MANUEL SANCHIS GUARNER



Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres.
Col•laborà a Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua.
Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló.

Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemanat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern.

Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear.
L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.

De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres: Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.

Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969).

El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel•lectual al seu poble.