dijous, 26 de novembre de 2015

PREGUNTES.

El passat Plenari, el PP va presentar, per escrit, nombroses preguntes dirigides a l'Equip de Govern de l'Ajuntament. Eren totes molt interessants. La primera també. 

Aquesta pregunta, pregunta?, dóna per a desenvolupar una bona part del curriculum de Lengua Castellana corresponent a l'etapa d'Educació Primària, a banda del tema, important, sobre el qual, podem suposar, s'interroga els governants.(Interprete que la còpia és exacta a la que figurava a l'escrit que el PP va presentar al Plenari, així almenys figura a l'Acta. En tot cas, el mèrit, correspon a l'escriptor o escriptora).

a/ Tipus d'oracions: interrogatives, afirmatives, exclamatives, ...
b/ Símbols d'interrogació.
c/ Sigles: JBP, OUN, EOS, OGN, DCI, ...
d/ Regles d'accentuació: accentuació de les paraules esdrúixoles, ...
e/Ús de les majúscules.
f/ Paraules homòfones.
g/ Adverbis, locucions adverbials,....
h/ La conjugació verbal. Formes simples i compostes.


Potser es tracte d'un escrit redactat en la nova llengua, cada vegada més en ús, que es diu "neoespañol":

- Les preguntes s'escriuen entre símbols d'interrogació? Unes vegades sí i altres no. Unes vegades s'escriu el símbol al principi i les altres al final. El qui escriu posa el símbol on vol. Encara que el que toca és escriure almenys tres o quatre interrogacions o exclamacions: !!!!!
- Què són les sigles? JPB, JBP, BJP, BPJ, ..., tot significa el mateix, Junts per Beneixama.
- És el mateix "halla" que "haya"? Per supost. Com si vols escriure alla o aya. El qui escriu utilitza la paraula que vol.
-Les paraules esdrúixoles s'accentuen? S'accentuen si vols. Pots escriure "numero" o "número"; i les agudes també, "Payá" o "Paya". Tot és el mateix, quina importància té?
- I les dates? I els noms dels mesos de l'any? Igual té. Què més dóna "Mayo" que "mayo"? Com si vols escriure sempre MAYO.
- I els verbs? Hi ha conjugacions? La conjugació d'un verb la decideix el qui l'escriu. "Ha donde", per exemple, és una forma composta del verb "donder", o "dondar", o bé "dondir", el que vulgues: "Yo he donde, Tú has donde, Él ha donde, Nosotros hemos donde, ..."

I el significat de les paraules o de les frases? Què es pregunta, per la situació legal del "Restaurante Mariola" o per "la situación del escrito presentado por la Sra. Mª José Paya"? Qui ha estat realitzant activitats econòmiques, el Restaurant o l'escrit? I quant? Només en "verano", o en "primavera" també?

I la frase final, "¿Ha donde revierten sus vertidos?", no us pareix d'una bellesa commovedora?

dimecres, 25 de novembre de 2015

CONVOCATÒRIA PLE ORDINARI DE NOVEMBRE 2015.

El dijous Ple Ordinari. Ales 20 hores al Saló de Plens amb 18 punts a l'Ordre del Dia, alguns d'ells molt interessants.


INFORMES D'ALCALDIA.

A l'apartat d'informes d'Alcaldia, el senyor Alcalde va donar la paraula als diferens regidors per informar el Plenari de tots aquells assumptes que cregueren oportuns, dintre de les respectives àrees de la seua competència.

Van haver informes detallats sobre cultura, patrimoni, educació, medi ambient, residus, energia, promoció econòmica, turisme, serveis socials, sanitat, piscina, joventut, esport, festes i les informacions que el mateix Alcalde va voler donar.

Però, el primer d'aquestos informes, fou el de la regidoria d'agricultura en mans del PP local. El regidor ens va contar que "nos han aceptado la reparación de algún camino de los supuestamente dañados", "por lo que el próximo miércoles vendrá un técnico de la Consellería a girar visita de inspección para ver aquellos que pretendemos arreglar", "elegir cuáles de ellos son prioritarios", "pues no sabemos que cantidad concreta, (de camins, es refereix), nos permitirán reparar", "dentro de la posible ayuda que nos concederán".

Bé. Sí, heu llegit bé: "algún camino", "supuestamente dañado", "pretendemos arreglar", "elegir cuáles", "no sabemos", "posible ayuda", ...

Només va faltar que on va dir,  "que nos concederán", hagués dit, "que probablemente nos concederán", i l'informe hagués estat redó, o, sinó redó, possiblement quasi redó.

JUSTÍCIA!

De vegades les decisions de l'administració pública no agraden a la ciutadania. Hi ha persones o col·lectius que creuen que determinades normes, algunes adjudicacions de diners públics, resolucions administratives o una simple prohibició o multa, no s'ajusten a la legalitat i es creuen perjudicades per les decisions d'una Diputació o d'un Ajuntament. 

Què poden fer en aquest cas? Presentar la reclamació que corresponga, el contenciós adient o la denúncia davant d'un jutjat.

I què pot fer l'organisme públic? Defensar-se. Raonar la seua decisió, justificar la seua actuació, buscar-se un advocat i anar-se'n al jutjat.

Doncs bé, segons es va informar a l'últim Plenari, al punt de Decrets d'Alcaldia, sembla que en això estem, una vegada més, millor dit, dues vegades més.

- Decret núm. 113. Delegació en els Serveis Jurídics de la Diputació de la representació i defensa en judici procediment ordinari 448/2015 interposat davant el Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 2 d'Alacant per Julio Navarro Santamaría contra l'Ajuntament de Beneixama.

- Decret núm. 114. Personació i delegació en els Serveis Jurídics de la Diputació de la representació i defensa en judici procediment ordinari 390/2015 interposat davant el Jutjat Contenciós-Administratiu núm. 1 d'Alacant pel Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física contra la concocatòria de la Diputació Provincial del Pla d'Ajudes a Ajuntaments per activitats esportives, anualitat 2015.

Esperem que el jutge li done la raó a qui la tinga.

* Als seus informes al Ple, va aclarir l'Alcalde que aquests Decrets feien referència a unes obres al carrer València un, i l'altra demanda ens afecta per haver rebut l'Ajuntament, de la Dipu, una subvenció per a les escoles esportives municipals.