Després d’uns dies, necessaris per vore-ho tot amb una millor perspectiva, comencem la crònica del ple municipal ordinari del mes de gener.
Com sempre,
el 1r punt és l’aprovació de les
actes, l’última ( extraordinari de desembre) es deixa per al proper dia perquè
els regidors no l’han rebuda encara, però, la de novembre, cal aprovar-la.
Comencen
les correccions: paraules equivocades, aclariments de paràgrafs que no deixen
clar el que es va dir, canvi de sentit d’algunes expressions, omissió d’algunes
frases que eren necessàries per a una millor comprensió del que es va parlar ... La senyora
secretària intentava aclarir-ho tot, preguntava, concretava amb els regidors, contrastava opinions i anotava les
modificacions. Moltes cosetes que van posar nerviós al senyor Alcalde, fins al
punt que va “saltar” dient que això no podia ser, que no es podia puntualitzar
tant, que a voltes es deien coses per explicar-les millor... que tot no es pot
posar... , que, clar, “ uno va a sa casa , escolta el que té gravat i després
ve ací ...”. ( Vaja!! , ací aplique jo allò que diu el refrany “ cree el ladrón
que todos son de su condición”). I ens ve a la memòria aquella regidora del PP
de la legislatura passada, amb el mòbil sempre damunt de la taula..., i ens ve també
a la memòria un dia, en una reunió al despatx d’alcaldia on se li va preguntar
directament a la regidora del PP si estava gravant la reunió, amb el
nerviosisme i les respostes normals d’aquells als quals han pillat “in
fraganti”...i encara tenim més memòria, però no cal ara...
Bé, l’acta
s’aprova amb les modificacions corresponents. Això si,
amb la decisió unilateral del senyor Alcalde de no contestar cap pregunta que
no estiga feta per escrit, i deixar totes les que es facen en este ple per a respondre-les al següent : “ Ale!, anem
a pillar eixe criteri i ja està!”.
Està en el
seu dret, el reglament ho diu. En realitat
el que fa preguntes vol respostes. Si totes les preguntes tenen respostes,
benvinguda siga la mesura. Tots sabem
que l’oposició ha fet preguntes tots els plenaris i les respostes han tardat
massa, han sigut imprecises i fins i tot, en alguns casos inexistents.
El 2n punt es l’aprovació de l’estudi
d’inundabilitat per al PGOU. S’aprova per unanimitat i ara estarà exposat a l’Ajuntament
durant 15 dies per a què tothom puga consultar-lo i presentar les al·legacions
que considere oportunes.
El 3r punt ja preveu més controvèrsia. Es
tracta de resoldre les al·legacions presentades pels monitors de les escoles
esportives. Copie l’enunciat literalment: “Resolución de alegaciones presentadas nº 12
del RGE, de 9 de enero de 2014 en expediente 12/ 2014 de “Regularización del
funcionamiento de las Escuelas Deportivas Municipales y de la Agencia de
lectura de Beneixama” y pronunciamiento sobre la propuesta de Alcaldía sobre
regularización del funcionamiento de las Escuelas Deportivas Municipales.”
Com que al
Blog del PSOE podeu llegir ja la narració completa, nosaltres farem una breu
crònica.
Hi ha 3 monitors que no volen signar el contracte mercantil , volen
que se’ls reconeguen els anys treballats. Sinó, denunciaran a l’Ajuntament. El senyor Alcalde
va fer un “miting” molt completet perquè totes les persones que assistiren al
ple s’assabentessin de la seua bona gestió. Una funció de teatre amb l’actuació
estel·lar del nostre primer regidor. Nyas, coca. Cal dir que hi havia més
públic de l’habitual i això es mereixia una actuació més acurada, i ho vàrem
notar.
L’esforç
actoral va ser tan gran que quan es va acabar aquest punt semblava que el
senyor Alcalde anara a “desinflar-se”, no tenia ganes de discutir (segons va
dir ell mateix) i semblava realment esgotat. Fins i tot, la nostra regidora li
va dir, quan es va negar a debatre el conveni a signar amb el club de futbol:
“sembles cansat, vols que parem un moment?”, però no va parar, simplement es va
votar i ja està, conveni aprovat (encara que el mateix regidor d’esports va dir
que “lo que diu Maria José és lo que jo vull fer, però per al curs que ve”).
Després de
totes les explicacions, semblava que la culpa era dels monitors perquè “estaven
mal assessorats” (això mateix ja ho va dir d’un altre cas laboral a un altre
ple).
El PSOE
proposa tornar a parlar amb els monitors; apunta que es devia haver fet una
comissió informativa amb tots els regidors per intentar buscar solucions i s’ofereix
a contactar i parlar amb les persones implicades.
La nostra
portaveu pregunta si s’havia pensat en la possibilitat de fer una contractació
mitjançant una ETT fins que s’acabe el curs. Li diuen que no. Continua el
debat i l’Alcalde pregunta què de quina part estem, però, nosaltres no estem de
cap part, nosaltres el que volem és que no es tanquen les escoles esportives.
Volem buscar solucions.
“ Anem a
votar-ho”- diu el senyor alcalde.
Però, com
es vota? Punt per punt? Tota la proposta?
-“Sí, tota la proposta”- respon.
- “Si es
tota la proposta no podem votar a favor perquè hi ha coses que no les tenim
clares”.
Cabreig
monumental del senyor alcalde:
- “Després de totes les explicacions, si no
voteu a favor!, no se, no se,...!”.
Abstencions:
2 del PSOE i 2 de JpB.
Però, quan les coses no es
veuen clares, no es pot votar a favor.