El passat dissabte 5 de maig es va inaugurar una nova exposició de la Universitat Miguel Hernández a la Sala d'Exposicions Temporals. Ja feia temps que no se'n preparava cap.
Es tracta de treballs realitzats per l'alumnat de Pintura Urbana de la Facultat de Belles Arts d'Altea, que conformen el projecte MIRADES:
"Així, Grècia, Impressionisme, Hop Art, Fauvisme i Suprematisme, entre altres, figuren a la nòmina dels treballs agosarats que, els estudiants-artistes, han cregut com a convenients dur a terme".
Els últims anys s'han presentat diferents exposicions de l'alumnat d'Altea. És una exposició que quan la mires, et mira. Li diuen Mirades. Està plena d'ulls. Per a les persones que no entenem massa, més bé poc, d'art, és una d'aquelles mostres de les que pots decidir, només, aquell quadre que "t'agrada" o "no t'agrada".
"Quan als resultats, paga la pena que uns altres els jutgen. Encara que ens correspon de dir que l'honestedat ha presidit, en bona mesura, totes les accions que s'hi han celebrat mentre ha durat la tasca".
N'erem poca gent en el moment de la inauguració. Després també. Només vam arribar a formar dos grupets de gent, un dins i l'altre fora, a la porta, per afinitat. Era com si visitaren l'exposició al mateix temps els partidaris de l'alta tensió i els contraris a l'alta tensió. No crec que fos el cas. Més bé ens havíem reunit allí, però, per separat, els fanàtics del cubisme i un grup de seguidors de l'art renaixentista.
Al bloc del socialisme militant de Beneixama parlen del discurs de la regidora. És cert que fou breu, i contundent. Volia acostar-se a la mirada constructivista que penjava de la paret. El surrealisme el va aportar l'altra inauguració de la que parlen: a l'entrevista radiofònica, l'entrevistador, de Villena, castellanoparlant de tota la vida, parlava de Beneixama; l'entrevistat, d'ací, regidor del nostre ajuntament, és referia a una activitat que tindria lloc a Benejama.
"... però per damunt de tot la il·lusió i la sensibilitat de posar de manifest que tot allò que fem és una guspira de vida, o un fragment d'existència. I això no està gens malament".
Durant l'anterior legislatura es van fer moltes activitats a la Sala d'Exposicions Temporals, exposicions, algun concert de guitarra, uns cursets teòrics i pràctics de còctels, recitals de poesia,..., i diverses. Unes més encertades, altres menys; unes amb molta calor, altres a la llum de la lluna d'estiu a la fresqueta del pati. La Sala estava on estava, però, no estava on havia d'estar. I, al llarg dels quatre anys es va intentar ubicar-la, fer-la visible, acostar-la als seus visitants, encara que foren els visitants els qui havien d'acostar-se a ella. Convertir-la en costum.
Si durant uns mesos no s'obri per a res, si no es fa res allí durant mig any, si el que es fa és com si no es vulguera fer, es perdrà el costum de visitar la Sala d'Exposicions Temporals i també el seu valor com a espai cultural. S'oblidarà l'esforç i la feina d'aquells que un dia van recuperar l'espai per a Beneixama i d'aquells altres que li van donar valor.
On anirem, què farem, doncs, els entusiastes del puntillisme i els apassionats de l'impressionisme?
*Els textos en cursiva són del catàleg "Mirades. Creació interdisciplinar".
