Açò s’acaba, i ja és hora. El punt seté, “mociones i proposiciones de urgencis”, res. El vuité, “dación de cuentas decretos de alcaldia”, un rastre que no és llig i no se n’assabentem de res. I el punt nové, i últim, “ruegos i preguntas”, que no s’han presentat per escrit, però, l’alcalde farà un esforç i contestarà el que puga.
Pregunta la regidora de JpB per la casa en estat molt precari que hi ha al carrer Cardenal Payà i per l’ús que se li dóna a la Sala d’Exposicions, al Museu Poeta Pastor i a la Torre de Beneixama.
Sobre la casa en qüestió diu el senyor alcalde que pensa “clavar la pala”, que “eixes coses són lentes” i que “cal fer equivalències econòmiques i és difícil”. La regidora de Cultura diu que està tramitant exposicions per a la primavera, que a la Torre encara té el vidre del terra trencat i no l’obri, i que per a unes coses i altres no té gent ni diners per obrir les dependències. Se li ofereix la possibilitat de voluntariat que se’n faça càrrec. A l’alcalde li pareix molt bona la proposta.
El regidor portaveu del PSOE li pregunta per la situació de la policia municipal: dos del tres policies acabaran el seu contracte i no se li renovarà. S’ha estudiat la possibilitat de mancomunar el servei, però, els altres pobles implicats no volen. I li pregunta també per l’antena de telefonia mòbil que s’hauria d’haver llevat i que encara continua on estava i respon l’alcalde que se n’ha descobert una altra a un altre edifici del poble que el que vol és ampliar la seua potència. La setmana que ve estarà l’antena fora i a l’ampliació de l’altra se li ha dit que no. I nosaltres que ho pugam vore!
El regidor del PSOE li pregunta pel balanç econòmic de la fira “Beneixama, xe que bo!” a la que la Generalitat Valenciana li ha minorat la subvenció inicialment concedida. Com que l’alcalde no té papers no pot donar detalls.
I per acabar el portaveu del PSOE li prega que avance les convocatòries de comissions informatives i juntes de govern per tenir més temps per estudiar els assumptes a tractar i que “controle els comentaris, gestos, rialles, que es produeixen als Plens, mentre els regidors parlen i fonamentalment al punt d’informes d’alcaldia".
Diu l’alcalde que “en fin …”, “no se puede molestar…”, “es decir…”, “así bajitos…”, “todo en su justo término está…”, “però, tampoco se trata de venir a una càrcel…” i el remat final: “A MI PERSONALMENTE NO ME MOLESTAN”.
O siga, que a l’alcalde, al qui presideix el Plenari, al que sap quin és el funcionament de la sessió i les funcions dels regidors i del públic, no li molesten comentaris, gestos i rialles dels assistents. Els qui assistim com a públic i guardem les formes i el respecte, encara que els seus gestos, els seus somriures i les seues frases inacabades, plenes de punts suspensius, ens fan riure i al mateix temps ens donen vergonya, podrem manifestar, allí, al Saló de Plens, la nostra satisfacció o la nostra indignació, la propera sessió. “A ell, personalment, no li molestarà”.