Com podeu observar, l’Ajuntament de Beneixama dóna feina. Quasi necessitem d’un administratiu que es dedique al manteniment del blog, darrere d’un Ple n’arriba un altre i quan encara no s’ha acabat de redactar la crònica del primer, ja tens pendent el segon. Aprofitant que la cosa ja va arreglant-se li demanarem al consistori la corresponent subvenció per contractar-ne un (es tracta d’una “frivolidad” que de segur sabrà pernodar-nos qui corresponga). Serà un lloc de treball ja de l’era Rajoy. Nosaltres, uns emprenedors del milió que buscava Esteban. Vegeu com les coses ja van arreglant-se!
Només començar es va aprovar per unanimitat una operació de crèdit (operació de tresoreria: quan es demanen diners per part de l’actual equip de govern es diu operació de tresoreria; quan els diners els demanava l’anterior equip de govern era un crèdit o un préstec; l’operació de tresoreria, la que demanen els actuals governants, és per solucionar problemes econòmics a l’Ajuntament; el préstec, que el demanaven els anteriors, era per endeutar l’Ajuntament i el poble. S’entén la diferència?). Se li demanen a la Diputació 24.000€ per “necessitats transitòries de tresoreria”, que ja estan concedits.
Després s’aproven unes llicències d’obres i una sol·licitud a la Conselleria de Governació, (atenció: subvenció d’una Conselleria de la Generalitat Valenciana. És fàcil que te la concedisquen, no tant que te la paguen, alerta), d’ajuda per a la previsió d’incendis forestals per al proper estiu.
I el quart punt de l’Ordre del Dia, informes d’alcaldia, el nostre preferit.
I comencem bé. Un cas de denúncia judicial per unes gravacions fetes no recorde on ni per qui. I a l’alcalde l’han citat al jutjat per veure com ha evolucionat el cas i com ha de continuar. Ja s’han pagat unes quantitats a determinat advocat i, ara, si continuem endavant en el procés judicial haurem de pagar més. El senyor alcalde mostra uns papers junts amb una grapa que diu que valen uns 8.000 €, “este paper”- subjectant-lo en alt amb dos dits. I sense contracte professional signat –diu. (Els procediments administratius, de l’administració local en aquest cas, són diversos i variats, depenent de circumstàncies diferents: contractes, licitacions, concursos, ..., es fan de maneres distintes depenent de la quantia econòmica o del tipus de contractació. Hi ha casos en què la factura és el contracte, en d’altres no. Haurà vist la factura el senyor alcalde?)
De sobte, l’alcalde pregunta:
- Vosaltres que faríeu? Què fem? Seguim avant?
La reacció natural dels membres del consistori haguera estat eixir d’allí fugint, però, el regidor del PP suavitza les coses dient:
- Jo tampoc sé la història de tot açò -després de relatar-nos un símil graciós.
Els regidors opositors volen, com a mínim, estudiar el tema i pensar-s’ho i, si el tema és important per a la institució, seguir endavant.
L’alcalde no: “es tracta d’un capritxo personal, que no té res a vore amb l’ajuntament i no tenim cap interés en seguir”. “El qui tinga un capritxo personal que se’l pague”. I el contracte sense aparèixer. I tampoc s’entén per a què pregunta res!
I acabem amb la baixa per malaltia de la secretària i, com l’actual secretari accidental s’ha cansat i vol deixar-ho, ara tenim un problema, però, l’alcalde està fent gestions per solventar-lo.
Durant la legislatura anterior es va donar una situació similar, amb el secretàri també de baixa, que en aquell moment l’hagués pogut solucionar la Diputació, això deien els membres de l’oposició en aquell moment, si li ho hagueren demanat. Ara no es pot solucionar per part de la Diputació, quan aquells opositors són ara govern, ara només afecta la solució a poblacions de menys de 500 habitants. Però, la Diputació ens ajudarà dos dies. Això és el que ens conten!
També ajudarà molt a la transparència municipal, les actes dels plens i altra documentació de l’ajuntament, penjades a la web –diu l’alcalde.
I, ara si, per acabar, anem a fer una altra operació de tresoreria, (recordeu que no és el mateix que préstec i que no és per endeutar-nos, és per pagar-li a una empresa els diners que li devem i que s’ho mereix), de 100.000 €, o 300.000 €, en funció d’una possible línia ICO o de què la Generalitat pague les subvencions que deu. Si depén d’açò últim, ja hem arribat on anàvem.
Ací sembla que l’Ajuntament ho ha de pagar tot i a tots, però a l’Ajuntament els que li deuen diners no li paguen. A aquesta empresa li paguem perquè ens ha presentat un contenciós, per què no li presentem nosaltres un contenciós a qui ens deu diners? Ja sabem que no hem de enredar-nos en pleits judicials que valen molts diners, però, sempre podríem dir-li a la Diputació que ens facilite un advocat.