El Ple Municipal va aprovar l’acta de setembre per majoria, no per unanimitat, amb cinc vots a favor (PP) i tres vots en contra (PSOE i JpB). El Ple anterior no s’havien posat d’acord en la redacció de l’acta.
El senyor alcalde diu que vol afegir una nova redacció a la que ja s’ha fet perquè considera que el que va dir ell no s’arreplega bé en la redacció actual i l’escrit que ara preten afegir “reflexa infinitament més la realitat que el que va escriure la secretària”. I du escrit el paràgraf que col·locaran a continuació d’una determinada paraula de no sabem quina pàgina: les actes són documents que quan passen els anys es converteixen en història i cal que queden com toca.
Però, tenim també altres motius contundents:
· Aquesta nova redacció “és exactament el que es va dir, ho vaig dir jo”.
· “Vicente: es lo que yo dije por que lo dije yo”.
· “No val la pena filosofar”.
· “Al final, Mª José, és sí o no”.
Total que va ser que sí. Però també fou que no.