dilluns, 13 d’agost del 2012

PÒDIUM OLÍMPIC.


El passat Ple ens va contar el senyor Alcalde la seua miraculosa intervenció, amb reunió inclosa amb la pròpia Consellera, (Mª José Català, del PP, autora de la "Teoria de la Fiambrera" i responsable també del maltractament que ve patint l'escola pública valenciana els últims mesos), per solucionar els problemes de l'escòla PÚBLICA de Beneixama. (Anava acompanyat, deia, d'altre alcalde de la comarca (sic) i per tant, la intervenció fou doblement miraculosa. Què faríem nosaltres sense ells!).

Al mateix Ple, tancava el senyor alcalde el debat, amb frases memorables dirigides als regidors de JpB, com per exemple:

"Què haguéreu fet, una replega de firmes?"

"El problema està en que no l'heu solucionat vosatros."

(Millor encara si puguereu veure la cara, el somriure i el to de veu, mentre les diu).

Al cap d'apenes uns dies de produïda la reunió, la Resolució de supressió d'unitats i llocs de treball va canviar. Beneixama recuperava tots els seus mestres i tornava la normalitat. Problema solucionat, i el que és més important, solucionat gràcies a la reunió del nostre alcalde amb la Consellera d'Educació sense la necessitat de replegar firmes ni de la col·laboració dels altres grups polítics municipals. 

I eixe canvi, eixa rectificació, es refereix únicament al col·legi de Beneixama? No.
S'ha degut a la reunió famosa? Tampoc.
Ho hem aconseguit gràcies al treball, esforç i dedicació del nostre alcalde? En absolut.

I què ha passat? Que algú s'ha donat compte de la barbaritat que havia fet i ha sigut capaç de rectificar, en part.

A tots els centres afectats els va caure de sorpresa la supressió. Ningun sabia res. Tots pensarien en presentar el recurs de reposició que indicava la norma. A tots els Consells Escolars Municipals se'ls va comunicar la possibilitat de presentar al·legacions durant els dies 11, 12 i 13 de juliol, però se'ls va comunicar el dia següent. Tots van fer les corresponents reunions extraordinàries per presentar al·legacions. Tots els polítics intentarien parlar amb altres polítics per arreglar el seu problema (la reunió amb la Consellera seria només pels elegits). I tots es van trobar amb la nova Resolució uns dies després, abans que acabara el termini de presentació de recurs, una Resolució de data 13 de juliol, el mateix dia que acabava la possibilitat de presentar al·legacions.

I realment que va passar amb tots els centres similars al de Beneixama? De la resolució definitiva es poden consultar tots els centres amb 3 unitats d'Infantil i 6 de Primària, com el de Beneixama. Ningun d'ells ha canviat. Tots s'han quedat com estaven. 

La reunió va ser profitosa, però, a la reunió amb la Consellera potser assistirien també els alcaldes de Cañada, Atzeneta d'Albaida, Algueña, Alfarp, Dénia-La Xara, Alfarrasí, Traiguera, ... etc.

Tots aquests pobles havien perdut unitats i llocs de treball, i tots els van recuperar per quedar-se com estaven. (Alguns que li n'havien suprimit, al final li'n van donar i es van quedar millor que estaven. Per aquestos la reunió encara fou més productiva).

Però, encara que al nostre poble la cosa haja quedat tal i com estava, en conjunt, s'han perdut unitats i llocs de treball en els centres públics valencians. Alguns més menudets, encara han perdut més unitats escolars. 

Eixes són les retallades contra les que es va presentar la moció de JpB al Ple de l'Ajuntament. La moció no es referia només al nostre poble, la moció era per defensar l'escola pública valenciana i en contra de les retallades del Partit Popular. Nosaltres volem escola pública, pensem que és la que necessiten els nostres fills i filles, volem que a ella es destinen els diners públics, i estem segurs que els problemes de l'ensenyament públic valencià no es solucionen amb reunions d'urgència d'alcaldes amb conselleres. (En contra d'eixa moció va votar el grup municipal del PP).

Ací teniu alguns exemples del que ha passat en escoles de tamany semblant a Beneixama. (Com pensem que tots els alcaldes no podrien assistir a la reunió, no cabrien al local, tot açò és gràcies a la reunió del nostre alcalde i el del poble del costat, amb la Consellera. Pòdium olímpic per a ells. Els donarem la plata i el bronze. L'or, com no pot ser d'altra manera, per a Mª José Català, a l'espera de vore que fem amb la fiambrera).





dissabte, 11 d’agost del 2012

PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL V.


Punt nové: Precs i preguntats.

Difícil està organitzar aquest apartat amb les notes que s’han pres, amb les frases curioses anotades, amb els comentaris, tots de pilot, sense trellat, aparentment amb un desconeixement total i absolut del que es parla. La visió global  és un desgavell molt gran.

Pregunta el regidor del PSOE: El preu dels cursos de natació és el que figura a les Ordenances Municipals?

I comença el rastre: que si el preu dels xiquets són 58€,  que si el preu dels adults és de 45€, que si no hem demanat subvenció a la Dipu, que si 11 xiquets per monitor, que si sis euros per quilometratge, que si només s’han apuntat 14 persones a l’aquagim i l’any passat n’eren 75, que si hem fet una nova convocatòria i hem baixat el preu a 35€, però el preu inicial era 60€ i l’any anterior de 25€.

Conclusió: el Regidor no té ni idea del que diuen les Ordenances sobre preus de cursos de natació i amb el preu del curs d’aquagim no va encertar l’home: 60€ són molts euros.

L’Alcalde sí que ho té clar: “el problema és que enguany està notant-se la crisi”. Després diu: “ustedes juzguen, parece que está queriendo decir algo feo”, i jo ja he perdut el fil del tema i ja no sé de que parla. Per rematar, algú ha dit per ahí que a la piscina hi ha polls i llémenes. Sembla una falsa alarma. Hi ha qui s’havia relaxat en la neteja del cabell d’algun cap.

El regidor Ibañez prega que recorden posar algun punt de llum a la zona fosca del carrer València. I invita a la regidora de Joventut a una reunió per contrastar dades dels diferents Beneixama Rock realitzats fins ara.

A continuació el regidor Castelló pregunta per la “festa del xiringuito” i obté resposta de la regidora de Joventut: “Pràcticament ha arribat a saldar-se”.

Pregunta per la participació local al campament municipal: 4 xiquets del poble han assistit li diu la mateixa regidora. Per a què més comentaris. (Intente imaginar el que hagueren  dit durant la legislatura anterior, amb festes de saldo i campaments amb participació massiva).

Proposa Castelló una reorganització de l’horari de l’Ecoparc. Bàsicament per obrir els dissabtes i no dedicar tant de temps d’un treballador municipal en un servei que possiblement no el necessita i aprofitar-lo per altres feines. De fet s’ha hagut de contractar un altre treballador per ajudar en temes de jardineria i construcció, quan fa unes setmanes s’havia dit que no anava a contractar-se a ningú, ni encara que fora dels programes del SERVEF. La proposta la fa l’oposició, encara que, com podeu imaginar, els qui manen ja estan treballant en el tema. O això diuen!

S’interessa ara el regidor socialista per la contractació de les persones que s’ocupen de la porteria de la piscina municipal.

-          No ha hagut ningun problema –diu la regidora de personal.

Després resulta que una de les candidates, aquella qui no ha estat seleccionada, ha dirigit un escrit a l’Ajuntament  queixant-se, creu que no s’han fet les coses correctament i no vol que es repetisca. El regidor del PSOE demana llegir-lo, l’escrit; la regidora de personal no vol que es llija. Pel mig hi ha un informe pendent que estan preparant les persones encarregades de la selecció i la regidora vol que l’informe es llija també al pròxim Ple.

L’Alcalde, que ja ha llegit l’informe en qüestió, creu “que està clavant-se en un xarco. Em sap mal per ella”. (Es refereix a l’aspirant no seleccionada). L’informe contesta a tots els punts de la carta de la persona interessada –insisteix la regidora.

Tot açò no té sentit. Els polítics no s’han pres bé la carta de queixa. La persona afectada té tot el dret a queixar-se si creu que té motius. I té dret a què se li done una resposta raonada. Les persones que han elaborat l’informe responent a la carta de queixa, mai haurien d’haver elaborat cap informe si és certa una de les informacions que dóna la carta: “Hi havia algun test que tenia 44 preguntes i altres 40”.

Quan s’anaren a corregir les proves, si hi havia exercicis diferents, s’haurien d’haver anul·lat immediatament i haver-se repetit la prova, sense mirar els resultats ni les persones. Ara la cosa té difícil solució. Fins i tot, poden buscar-se solucions que compliquen més el problema, i per desgracia eixe sol ser el camí, aquest sí, ple de “xarcos”, per on solen introduir-se bona part dels polítics actuals. Diu l’Alcalde que “és un tema moral”. És un problema de moral, és un problema d’ètica, fins i tot, en aquest cas, és un problema d’estètica.

Li toca ara el torn de preguntes a l’agrupació d’electors JpB i la seua portaveu pregunta per les prioritats en els pressupostos si n’hi ha ingressos que no estaven contemplats, ja que han contat a aquest mateix Ple que s’han rebut algunes subvencions destinades a gastos corrents no pressupostades i també s’estalviaran diners de les pagues extraordinàries de Nadal del funcionariat. Què es farà amb aquests diners?

La regidora de personal ho té clar: “Modificació de crèdits”, diu. (Per dir algo.)

L’Alcalde no opina igual: “Quan es tanquen els pressupostos vorem”. “L’Ajuntament necessita capitalitzar-se”. “Si tanquem amb superàvit, passar-ho a remanent”. “Amb els pagos a proveïdors anem al dia”. “Si arriben quantitats importants, la prioritat és amortitzar deute, (aunque no l’haja generat jo)”.

És curiosa la visió que té el senyor Alcalde dels comptes municipals. Fa uns mesos el desastre en els comptes de l’Ajuntament era absolut, ningú cobrava, el dèficit era enorme. Ara, uns mesos després, ja estem al dia en el “pago a proveïdors”. Els préstecs que demanaven els anteriors eren deute per a l’Ajuntament que mai podríem pagar; els préstecs que es demanen ara serveixen per normalitzar la situació; i en ambdós casos són diners prestats pels quals es paguen interessos.

I resulta que bona part dels deutes són perquè qui hauria d’haver pagat les subvencions concedides no les ha pagades, la Generalitat Valenciana. Supose que també es referirà al dèficit produït per no pagar la nostra Generalitat quan diu que “no la generat ell”. El tenen desaprofitat. Molt de Montoro, de Guindos, Fabra i Císcar i tenen a gent capacitada totalment desaprofitada.

Aprofitant la renovació de la relació municipal amb la UNDEF, la regidora de JpB fa una proposta interessant. L’experiència viscuda amb aquesta associació aconsella desallotjar-la del castell que ocupa a les escoles velles i, aprofitant l’avinentesa, traslladar la Biblioteca Municipal a eixes dependències, junt a l’Escola, a l’abast dels escolars, ben a prop, i amb poc cost d’adequació de la infraestructura. Milloraria molt la Biblioteca respecte a la situació actual i la UNDEF podria continuar fent les seues reunions a l’edifici de correus, si vol, com fan bona part de les associacions locals. Una altra proposta que ix des de l’oposició i que al Partit Popular local ni se li havia ocorregut, ni havia pensat en millorar la Biblioteca, ni s’havia plantejat res sobre la UNDEF, només signar un nou contracte.

Clar, la regidora Mª Ángeles Rivas diu que eixa idea ja la tenia ella pensada. Per suposat, algú de vosaltres ho dubtava? L’Alcalde creu que la idea deu anar madurant. Ja ho imaginàvem nosaltres quan vam vore a la programació mensual que el 25 d’agost tindrà lloc l’acte de proclamació del nou president de la UNDEF. De seguida vam pensar: Allí li dirà la regidora que benvingut al seu nou local, que la seu actual la necessitem per a un gran projecte de Biblioteca Municipal.

Recorda la regidora de JpB que en un Ple anterior van deixar damunt la taula una ordenança municipal sobre animals i pregunta on està. 

Després, recorda també, que estava pendent un informe sobre tractaments fitosanitaris aplicats a la jardineria local. També es va oferir ella a donar la seua opinió sobre el tema si li passaven informació del que s’havia fet fins ara. La regidora esperava que li digueren el tipus de planta, el problema que s’havia detectat en elles, el tractament aplicat, el percentatge d’afecció del problema i el cost del tractament. Una informació que considera bàsica i mínima per poder donar alternatives.

Des de l’Ajuntament  tenien una altra visió sobre el contingut de l’informe i, el dia següent a tractar el tema en el Ple, li van fer arribar a casa, mitjançant treballador municipal, una caixa de cartró amb fulletes tacades, branquetes amb cucs, pulgons, ... i això era l’informe.

“Això és el paquetet de l’ambaixada dels Estudiants” –diu la regidora.

“A mi em pareix una excusa de mal pagaor” –diu l’Alcalde.(El paquetet de l’ambaixà dels Estudiants li ha pegat tort). Això li ho diu a una persona que cap obligació té de fer cap informe i ha estat ella la que s’ha oferit a col·laborar.

Pregunta ara pel cost de l’actuació que s’ha dut a terme en el pati de la “fundació”. És tracta d’un espectacle de percussió, emmarcada  dintre del pla d’estalvi municipal i col·laboració amb tot tipus d’associacions. Les referències rebudes diuen que va estar molt bé i les activitats de qualitat valen diners.

-          1.400€ -diu immediatament la regidora sra. Rivas. (Per dir algo.)

-          L’actuació 1.400€.

També és corregida immediatament per totes les parts. Tots els qui estan al Saló de Plens, fins i tot possiblement també el públic assistent que ja és ben poquet, saben el cost total de l’activitat. Ja s’ha tractat en altres comissions i el cost total fou de 3.000€. 

Perquè diu la regidora que val 1.400€? Perquè dóna el preu de l’actuació i no el preu total de l’activitat? Què vol ocultar? A qui vol enganyar? No sap on està? Creu que està en una conversa a la fresca amb veïnat o amics? Totes les seues actuacions al Ple de hui han sigut estel·lars i encara li’n queda alguna.

La regidora de JpB demana ara aclariments sobre el tema de tanta subvenció concedida. “Jo no demane per demanar. Demane 3.000€ i en concedeixen 1.400€ i adapte l’activitat a la quantitat concedida” –diu la regidora de joventut i serveis socials. 

Una vegada més no se sap massa bé el que s’està fent. En les subvencions, algunes, s’ha de justificar la quantiat total que es demana independentment de la que et concedisquen. No ho sap la regidora. Haurà de llegir cadascuna de les convocatòries.

Tampoc entén la regidora de l’oposició que a un Ple anterior es diga que no es participarà de les subvencions del SERFEV encara que es convoquen, pels problemes econòmics que creen eixes subvencions, que es concedeixen però la Generalitat no les paga, i ara s’haja d’haver contractat un treballador mitjançant una empresa de treball temporal, (el pròxim Ple li poden preguntar a l’Alcalde que se li paga a l’empresa i que cobra de jornal el treballador). Més encara tenint en compte els qualificatius que el senyor alcalde li va aplicar a aquest tipus de treball en Ple anterior i tots els assistents vam interpretar erròniament.

“No volia referir-me a això”. “Si es trauen les coses de contexte” –diu el senyor Alcalde. Una vegada més una mala interpretació de les paraules que ell diu des de la Presidència. Una vegada més que es diu el que no es volia dir o s’entén el que no hauria d’entendre’s. “El qui governa, ... el qui té responsabilitats, ...”; ha de prendre decisions, ja ho sabem. També ha de triar bé les paraules i definir de manera exacta els contextos.

Per finalitzar, la regidora de JpB vol fer constar que tant als integrants de l’anterior equip que s’ocupava del Programa de Festes, com als membres del jurat del premi Poeta Pastor de poesia, no se’ls ha comunicat que deixaven de pertanyer als esmentats grups per donar pas a noves persones, donant per suposat que finalitzaven de bon gust la seua col·laboració.

A les persones que durant anys han ajudat a dur endavant el programa o han participat com a membres del jurat del premi de poesia, algunes d’elles sense res a veure amb el grup polític governant de torn, se les hauria d’haver preguntat si volien continuar o se les hauria d’haver dit de manera formal que no es contava ja amb elles, que es volien renovar els components dels dos grups i, sobretot, haver donat les gràcies per la seua col·laboració. No es tracta de persones que han col·laborat amb l’anterior equip de govern, es tracta de persones que han col·laborat amb l’Ajuntament de Beneixama i se les deuen donar les gràcies per eixa col·laboració.

Així ho reconeix el regidor de Festes (una vegada més): va donar per suposades coses que no hauria d’haver donat per suposades. I encara pot rectificar.

Qui hauria de rectificar les seues paraules i, el que és més important, la seua actitud, és la regidora Mª Ángeles Rivas:

-          Paco va dir que no ...
-          Paco Gascó l’any passat va dir ...
-         A una persona no se li va dir, a tots els altres se’ls va preguntar ...

Això que diu no és cert. Hi ha moltes d’aquestes persones que han preguntat perquè no se’ls ha dit res (han preguntat a qui ja no governa), altres han manifestat el seu malestar (també a qui ja no té responsabilitats municipals), alguna s’ha dirigit directament a algun dels actuals governants per manifestar-li el seu disgust. La regidora  Rivas no deu dir això en un Ple municipal, no deu dir coses que no sap, que mai s’ha preocupat de saber. És regidora de l’Ajuntament de Beneixama.

Quan no es llig el paperet, el desconcert és monumental.



dimarts, 7 d’agost del 2012

URBANISME: EXPOSICIÓ PÚBLICA.

El passat Ple Ordinari Municipal es va aprovar l'exposició pública d'una modificació de determinades normes urbanístiques. Ja ha estat publicada al DOCV i les persones interessades poden pasar per l'Ajuntament a presentar les seues al·legacions si ho consideren convinent. Hi ha un mes de temps.





dissabte, 4 d’agost del 2012

PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL IV.


PUNT CINQUÉ.- “Expediente modificación puntual nº 6 de las normas subsidiarias del planeamiento municipal”.

Tracta el Plenari la sol·licitud del propietari del Restaurant Mariola de la modificació de tres articles de les normes subsidiàries que li permetran l’acabament de l’obra que té iniciada a l’Estació. 

Aquestes modificacions afecten a la superfície de la parcel·la mínima, al percentatge d’ocupació i a les distàncies de la construcció amb els límits de la parcel·la. Diuen que són les mateixes dades que figuren al futur PGOU. S’aprova la seua exposició pública, encara que allí no s’indica quin serà el període d’exposició per si de cas algú vol al·legar alguna cosa.

Es tracta d’una actuació més per intentar solucionar un problema que ja du anys damunt la taula. Però, encara que el que es modifica siga el mateix que diu el futur PGOU, és una modificació puntual d’unes normes urbanístiques municipals per un interés particular molt concret. Atenció! L’anterior Ple es va votar en contra una moció que demanava la protecció de la séquia per les seues implicacions, que interpretaven negatives, en la tramitació del PGOU. 

Si per a unes coses és convinent esperar a l’aprovació del PGOU, per a altres igual també s’hauria d’aplicar el mateix criteri. Potser algú puga sentir-se agreujat si se li han aplicat les normes anteriors i, ara, de repent, es canvien. Per això està el període d’exposició pública.

PUNT SISÉ: “Informes de alcaldía”.
Aquesta vegada el torn comença pel senyor alcalde per continuar després amb els diferents regidors i regidores de l’equip de govern: Tenim un altre tema judicial liquidat; l’entitat bancària assignada per al pla de pagament a proveïdors serà Ruralcaixa; l’entaulat no va a posar-se i llevar-se tantes vegades que “estem en un pla de ahorro”; hem demanat unes quantes subvencions; els funcionaris municipals han perdut la paga extra de Nadal i els regidors que cobren també; ... i un parell de temes importants: l’informe d’incompatibilitat i el PGOU.

Ahir va arribar l’informe d’incompatibilitat sobre el treball professional i el treball públic de l’alcalde i la regidora. (Al nostre ajuntament tot arriba ahir, o esta nit, o demà, igual té si és un informe, una entrevista amb el conseller o un plànol). 

Llig l’Alcalde les conclusions, que el rastre és llarg, però, a l’acta figurarà tot l’informe, i ara concreta algunes conclusions de les conclusions: “No podríem tramitar algo sobre lo que després tingam que resoldre”.

A mi aquestes frases em recorden sempre als jeroglífics egipcis i, a continuació, sempre apareix el faraó al qui li fan aire amb unes palmes, mentre uns milers d’esclaus arrastren pedres enormes per construir una piràmide. Per moltes vegades que les llija no les acabe d’entendre si no utilitze un exemple concret. 

Per exemple: una empresa local, posem un bar, fa una sol·licitud a l’Ajuntament demanant determinada cosa o participa a un concurs públic  per adjudicar  un servei, junt  altres empreses interessades. 
Aquesta sol·licitud l’ha de resoldre el Ple Municipal, la Junta de Govern o determinada comissió on voten l’alcalde i la regidora. 
I aquesta empresa és clienta del negoci privat on treballen l’Alcalde i la regidora; fins i tot, potser ells mateix li han preparat la documentació necessària per a l’esmentada sol·licitud o concurs. 
Vol dir la frase anterior que no podrien participar en la resolució de la petició? 
Vol dir que no podrien tindre com a clienta del negoci privat a l’empresa peticionària? 
Ja us dic que tot açò ho veig jo tan complicat com els jeroglífics egipcis.

El PGOU és una “autèntica prioritat”. I també sobre aquest tema hem tingut reunió amb la Consellera i amb el Director General, “una reunió molt profitosa”. Onze anys duem donant-li voltes al Pla i encara queden temes: pla inundabilitat , pla acústic, pla de paisatge, catàleg de bens culturals, ... L’actual equip de govern està fent tot el que pot i més. Haurien de repassar el que deien l’anterior legislatura, quan eren oposició, del que feia qui governava.

A continuació li toca el torn als regidors de l’equip governant.

-          El regidor d’esports, parcs i jardins diu que “hi ha prou de moviment en assumpte esportiu” i que “estan prou adequats tots els parcs i jardins”, amb la qual cosa jo em quede tranquil i em sent afortunat.

-          La regidora de personal diu que han contractat una persona per ajudar als treballadors municipals “del carrer”, mitjançant empresa de treball temporal. El Ple anterior no s’anava a contractar a ningú, encara que convocaren els plans del Servef, no s'anava a participar. Ara, fa falta i es tira mà d’una empresa externa, malgrat l’enorme crisi econòmica municipal.

-          La regidora de sanitat i joventut llig el seu escrit. Allí hi ha de tot, subvencions, desfibriladors, autobusos festius, escolestes d’estiu, campaments municipals, escrits del “feisbuc”, i un intercanvi d’informes, una espècie de “uiquilic” municipal. I aquest cap de setmana el Vé Beneixama Rock: “Des d’ací vos invite a tots els que vulgueu baixar a vore-ho, a disfrutar d’una nit d’estiu un poc diferent plena de música i espectacle”.

-          El regidor de festes havia dit en altra ocasió que el cost de la festa de Sant Vicent al Salze havia estat de 1.700 € quan en realitat era de 3.000 €. I ara diu: “M’he equivocat, eixa xifra era errònia”. (Crec que la frase és literal). És difícil admetre errades. En un polític més encara. Però, encara queda algú capaç de fer-ho i se li ha de reconéixer. El senyor alcalde ja havia comentat la xifra errònia públicament, en alguna televisió “comarcal”, i ara remata la jugada dirigint-se a l’oposició: “Vos suggereix que no vos piqueu en açò”.

dimecres, 1 d’agost del 2012

PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL III.



Punt 4 de l’ordre del dia: Moció presentada per l’Agrupació d’Electors Junts per Beneixama sobre RETALLADES educatives. (La majúscula i el format és per a què veja bé la paraula el senyor alcalde. Si ell solta sermons ben llargs, nosaltres escrivim paraules ben grans. I ens reservem el dret a replegar firmes o penjar llençols dels balcons demanant una reunió amb el subsecretari del vicepresident del subdirector provincial de la subdirecció general de la Conselleria).

La portaveu de JpB llig la moció contrària a les retallades en el sector educatiu i en defensa de l’ensenyament públic. Sembla que ja estem tots d’acord que han existit retallades, a banda “d’optimització de recursos”, en el sector educatiu, encara que no n’estem d’acord en les quantitats.

Parla la moció d’una retallada de 3.000 milions d’euros en educació per part del govern de Mariano Rajoy i del Ministre José Ignacio Wert, (són del PP). I diu l’alcalde:

Jo no sé on estan escrits? (es refereix als 3.000 milions).





Ocupat com està salvant-nos, no ha tingut ocasió aquest home de llegir la premsa. (És més difícil trobar-les a les webs de l'ABC, La Razón, El Mundo, ...)

Vol que després de llegida la moció els diferents grups facen les seues argumentacions, per acabar ell amb el seu discurs. Després, quan el grup JpB vol contestar-li a la historieta que ens ha contat, ja no li pareix bé, encara que es veu obligat a cedir. El debat serà memorable.

Repassa primer l’alcalde el que ha passat amb la supressió d’unitats i llocs de treball al col·legi de Beneixama. 

El que realment és important és la seua intervenció i el resultat final favorable, amb reunió personal amb la pròpia Consellera i el subdirector provincial. (No sap de que parla: a les unitats escolars li diu “classes”, el subdirector provincial deu ser el Subdirector Territorial d’Educació d’Alacant, sobre el procés seguit no té la més remota idea, ...). Ara, si els arguments de la famosa reunió amb la Consellera del nostre alcalde i algun altre més de la comarca (sic), van ser els mateixos que va exposar al Ple, la Consellera diria: Este és dels meus.

Mª José Català, Consellera d’Educació, és autora de la “Teoria de la Fiambrera”, formulada pràcticament al mateix temps de la confirmació de l’existència del “boson de Higgs”, (en realitat copiada d’altres autonomies molt més visibles i amb presidentes molt més famoses), igual que l’anterior conseller Font de Mora, fou l’inventor del  “Teorema de la Ciudadanía en Inglés” amb el “Corolario  del Chino Mandarín”.


Una de les conclusions finals del procés  de supressions és que “no és una cosa que s’haja fet aixina amagada” – diu l’Alcalde. En absolut, és el paradigma de la transparència total.

“L’Arranjament Escolar” és un procés que es du a terme tots els cursos. S’inicia allà per novembre-desembre i es resol pel mes de febrer. Es valoren les dades de matrícula de tots els centres educatius públics i es decideix si cal augmentar, disminuir o mantenir com estan les unitats escolars. I el que és més important, abans de prendre la decisió es comenta i es demana opinió a tots els responsables dels centres afectats, personalment, amb una reunió amb l’immediat superior. 

Tot aquest procés, aquest curs ja s’havia fet i s’havia publicat la corresponent Resolució pel mes de febrer. El que s’ha fet ara, el 4 de juliol, s’ha fet per sorpresa, a traició, ningú sabia res, a ningú s’havia consultat. I el que s’ha fet després, la Resolució del 13 de juliol publicada el 20 al DOCV, ha estat una rectificació a una barbaritat. 

La norma donava un termini d’un mes per presentar recurs i quan encara no s’ha complit aquest període ja està tot resolt. No s’havia informat els centres afectats, ni als propis mestres suprimits; es van donar tres dies per presentar al·legacions i abans de passar els tres dies ja s’havia canviat la resolució per una nova; a alguns dels mestres afectats se’ls va cridar per telèfon personalment, a altres no,... un despropòsit. Un despropòsit que hauria d’haver anat acompanyat d’unes quantes dimissions. (Aquesta és la manera d’actuar últimament: convocatòries de beques de transport i menjador acabant juny, convocatòria de beques de llibres quan l’alumnat ja no està als centres, instruccions de funcionament de centres no publicades, instruccions sobre menjadors no publicades, beques de llibres no pagades del curs anterior, ajudes de menjadors no pagades del curs acabat, dotacions econòmiques dels centres no abonades, itineràncies del professorat no pagades, ... i el rastre podria continuar).

Com que el discurs va ser enorme, el senyor alcalde va tindre ocasió de deixar caure frases notables, dignes de memòria:

-          “Es parla (a la moció) de la eliminació del bono-llibre, i és que no s’ha eliminat!

-          “A l’ensenyament concertat pot anar qualsevol alumne, en principi no té perquè pagar, encara que normalment paguen per que va molt més “apretat  financerament” que el públic”.

-          “Preparemos per que si no és enguany, serà a l’any que ve, ..” (sobre retallades  al col·legi de Beneixama).

-          “Què haguéreu fet, una replega de firmes?” (Amb to despectiu, sobre el problema de les supressions, dirigint-se als regidors de JpB).

-          “El problema està en què no l’heu solucionat vosatros”. (Entre “rises” i dirigint-se també als regidors de JpB. )

-          “No et sulfures,..., tranquil·la, que estem ja en vacacions”. (Li ho diu a la regidora, el dia que comença el seu període de “paro”. I li ho diu l’alcalde que té treball privat i treball públic al mateix temps, això sí, amb l’informe corresponent de compatibilitat).



Té l’alcalde a la mà l'Orde del 22 de juny de 2012, que van esperar a publicar el dia 28, així l’alumnat ja no estava al centre i molta gent no se n’assabenta de la convocatòria i igual no demana la beca. Després van haver de publicar-ne una altra Resolució ampliant el termini de presentació durant setembre. Tot és igual últimament, qualsevol norma important va acompanyada de la corresponent “correcció d’errades”.

Repeteix l’alcalde que és per a “l’adquisició de llibres de text, material didàctic i informàtic” i creu que es tracta del bono-llibre. No sap de què parla. 

El bono-llibre li’l donaven automàticament a tot l’alumnat de Primària i era una ajuda, d’uns 100 €, per pagar part dels llibres. La beca de llibres serà de 125 € per al que cobre el 100%, altres tindran el 70%, altres el 40% i altres, quan s’acaben els diners, res. 

Les beques de llibres adjudicades  el curs passat per a l’alumnat d’ESO van estar concedides, però, no pagades. El proper curs al qui li donen 125€ podrà comprar llibres de text, material didàctic (amb l’augment de l’IVA del 8 al 21%) i molt de material informàtic, dos o tres ordinadors portàtils potser. Suposant, i és molt de suposar, que les paguen.

A una societat democràtica normalitzada, al redactor de la capçalera de l’Orde, l’hagueren cessat el dia següent a la publicació, per fantasma.

Quan escoltes parlar a l’alcalde del bono-llibre, penses immediatament si dominarà igual els altres temes dels que es creu expert. Sabrà el mateix sobre els comptes municipals que sobre el bono-llibre? Serà igual el que sap del bono-llibre que del pla de pagament a proveïdors que no livan aprovar en primera instància? Tindrà el mateix coneixement del bono-llibre que sobre els camins històrics de la Vall de Beneixama?

Per rematar, encara li diu a la regidora “no et sulfures, tranquil·la”, i és que el qui no està acostumat a escoltar opinions diferents, discrepàncies, argumentacions, veu al qui opina, discrepa o argumenta alterat i intranquil. No és això home, és que hi ha gent que està viva, que s’emociona, que no està disposta al “sí buana”, que té idees i opinions pròpies i es sent capaç de fer-les visibles.

dilluns, 30 de juliol del 2012

VIII APLEC DE DANSES DELS POBLES DE LA MARIOLA.

El passat dissabte vam assistir a un espectacle meravellós, (podria dir un "evento entrañable" o un "hecho histórico" tan de moda com estan últimament aquests expressions), però, li dic que fou una activitat entretinguda, divertida i bonica. Les activitats de carrer la major part de les voltes són boniques, encara que no formes part d'elles sembla que estigues dintre i no siguen possible si tu no estàs, i per això, encara que duren dues o tres hores, pareix que acaben quan fa no res que han començat i quan un vol adonar-se'n ja ha succeït tot.

Els cabets, la desfilada dels pobles, el ball de les dansaes pel recorregut, la decoració de carrers, façanes i balcons, el sopar comunitari i el "sarau" final, tot tan ben organitzat, tan ben fet. Quasi no vam tenir temps de mirar tantes coses, de tantes com n'hi havia per veure.

Allò que li diuen "sarau", sembla una activitat tan extranya, amb la gent passant-ho bé i ballant amb els dos braços en alt, acompanyats per la música tradicional. Tan diferent de l'orquestra o el disco-mòbil tant a l'ús, on només alces les mans quan ho diu l'artiste. Ho vam passar bé, tota la gent crec que ho va passar molt bé.

Enhorabona als organitzadors!

Del ball col·lectiu final a la plaça de l'Ajuntament no vaig poder fer fotos. Estàva tan fosc que no vaig poder fer cap foto de trellat!






























PLE ORDINARI 26 DE JULIOL DE 2012. CAPÍTOL II.



Punt 2 de l’ordre del dia: “Elección nuevo Juez de Paz sustituto”. 

Ja s’havia produït una convocatòria anterior per elegir el jutge de pau substitut. En aquella ocasió la persona que es va presentar, i va ser acceptada pel Ple, resulta que no reunia els requisits legals necessaris i s’ha hagut de fer una nova convocatòria.

En aquesta ocasió, es presenta també una única persona i és d’Elx. I assegura complir tots els requisits per optar al càrrec.

Com sols hi ha una única sol·licitud, s’aprova –diu l’alcalde. I s’aprova per unanimitat.

Punt 3 de l’ordre del dia: “Adhesión, si procede, al acuerdo adoptado por el Ayuntamiento Pleno de la localidad de Villena, sobre oposición a la propuesta contenida en el estudio de bases para una nueva demarcación judicial, elaborado por el Consejo General del Poder Judicial”.

I es tracta d’això. D’adherir-se a un acord que ha pres ja l’Ajuntament de Villena sobre el nou mapa de demarcacions judicials. Aquesta és una proposta, del Ministerio de Justicia se suposa, que vol ajuntar diferents partits judicials en un nou partit judicial més gran. 

En el cas nostre el actual partits d’Alcoi, Ibi i Villena conformarien el nou partit judicial d’Alcoi. Dels 430 partits judicials existents a tota Espanya, en quedarien uns 190. La capçalera del partit seria Alcoi, per exemple, encara que les funcions continuarien repartides entre les tres seus esmentades. 

El grup municipal del PP deu considerar que aquesta és una “retallada”, no es tracta “d’optimització de recursos”, i vol adherir-se a l’acord de l’Ajuntament de Villena i oposar-se per tant a la proposta ministerial.

Prompte sona el “Vots a favor?” de boca de l’alcalde. S’aprova per majoria, amb l’abstenció dels regidors de JpB. La portaveu indica que no tenen suficients dades sobre el tema, per poder prendre una decisió favorable o contrària, i decideixen abstenir-se. Allí tampoc se n’aporten massa per decidir el sentit del vot.

Moltes vegades es queixa el senyor alcalde que es duen al Ple algunes mocions tipus sobre temes de política general que no tenen massa a vore amb els temes que deu tractar un ple municipal. I moltes vegades s’aproven propostes que afecten directament al poble sense un debat en profunditat sobre el seu contingut: Què sabem de la proposta del nou mapa judicial? Afectarà al servei que rebem ara? Afectarà negativament? Organitzarà d’una altra manera el tema judicial i potser ajude a millorar el servei? Serà una proposta d’eixes que se’ls ocorre als polítics per quedar en res? 

Aquest tema afectarà, d’una manera o altra, a Beneixama i caldria un millor debat, amb més arguments a valorar, amb més contingut que ajudara a prendre la millor decisió.

Igual passa amb el tema del jutge de pau. Beneixama té Jutge de Pau. És imprescindible un Jutge de Pau substitut? Tan necessari és com per acceptar una única proposta? Per a què necessita Beneixama un Jutge de Pau substitut d’Elx i desconegut? Si se n’han fet dues convocatòries, no se’n podia fer una tercera convocatòria? 

Tantes vegades que posem com a primer requisit per cobrir un lloc de treball temporal la condició de “que siga de Beneixama” i per a substitut del Jutge de Pau val el primer que presenta la seua sol·licitud?  Quina importància li donem a la figura de Jutge de Pau i al substitut?

No hi ha ningú del poble –diran.

Eixa és precisament la tasca important dels nostres governants, cobren un jornal per fer-la. Realitzar una convocatòria i triar a l’únic que es presenta, encara que siga d’Elx, és la versió més fàcil. Trobar per a substitut de la justícia més pròxima al ciutadà, a una “persona pròxima” haguera estat una feina ben feta, encertada o equivocada, però, ben feta. En aquest cas no s’ha fet.

Votem?