Per als qui no soleu assistir als Plenaris, el primer que es fa és l'aprovació, o no, de l'acta de la sessió anterior. Els regidors són coneixedors del que diu l'esborrany de l'acta redactada pel secretari o secretària i donen el seu vot favorable o contrari. Si no n'estan d'acord poden fer les esmenes corresponents.
A l'acta de la sessió anterior hi havia una xicoteta errada, una data incorrecta:
- Els bombers no havien vingut el dia 9, fou el dia 10.
Això posava l'acta del regidor, la que llegia un dels regidors. L'acta que hi figurava a l'expedient del Ple, la que llegia la secretaria, no deia res ni del 9 ni del 10, però, també hi havien bombers pel mig. Era premonitori, l'incendi vindria després.
Resulta que l'acta que llegia el regidor era un primer esborrany que es passa als interessats per fer les primeres correccions. No la versió definitiva. L'acta que tenia a l'expedient la secretària, no era ni el primer esborrany, ni el segon, ni l'últim, era l'acta de la sessió de juliol, dos Plenaris abans. Desconec si hi havien altres versions, però, l'única acta que no estava present a la sala era la que s'havia d'aprovar.
-S'aprova? -va preguntar el president del Ple. I així es va fer.
Aquesta anècdota, és una anècdota sense importància, dóna constància del funcionament d'aquestes persones, del valor que donen als procediments, legals, d'una institució com l'Ajuntament i de la seua capacitat de gestió que toca nivells molt baixos.
Quan a un Ple municipal ocorre un fet d'aquest tipus, un President com toca, busca o fa buscar l'acta que cal aprovar, la llig sencera allí mateix i, si els regidors estan d'acord, s'aprova. I si no la troba degut a que se la van endur els bombers aquell fatídic dia 9 o 10 en el camió, deixa la seua aprovació per un proper Plenari.
Quan tot té igual, quan dóna igual quatre que quaranta, en eixe cas, pot preguntar: s'aprova? I això va fer.
Ara, quan siguen els altres els qui intenten suavitzar un moment complicat amb un comentari també anecdòtic, o deixar ben clars els seus drets de regidors, haurà d'aplicar criteris igual de relaxats. I això és el que no fa. Ara, sempre arriba el moment en què li poden tapar la boca, com després així va succeir.
No ens el mereixem!