diumenge, 22 d’abril del 2012

PLE ORDINARI MARÇ 2012. CAPÍTOL i 3.


Punt “dècim dos” de l’ordre del dia: el PSOE presenta una moció contra el decret del Consell sobre retallades en el sistema sanitari valencià.

“Estes mocions se n’ixen de l’àmbit local”. “És una típica discusió entre gent de dos equips de futbol diferents que mai arribarien a un acord”. “M’imagine que us haureu llegit el decret.llei”. “El decret-llei és este”. “Vos invite a que em digau exactament quin article diu algo de retallar algun servei sanitari” – diu el senyor alcalde.

El decret no retalla res, “millora la gestió”, no retalla res en el servei que es presta als ciutadans – afegeix el president del Plenari. 

Ara, quan s’haurà de pagar per les receptes, tampoc es retalla res, també és millora la gestió. Al cap i a la fi són dos cafés. I sabrem quin és el valor de les coses. Com passa a l’educació: reduïr a la meitat  complements del funcionariat, augmentar els alumnes per aula, augmentar les taxes universitàries, ... tampoc afecta a la qualitat educativa. Ho diuen i s’ho creuen.

La paraula retallar evidentment que no figura al text del decret. Però, llegir no és sols juntar lletres i síl·labes per formar paraules i frases. Aquest home no sap llegir.

Al punt “dècim tres” hi ha una altra moció del PSOE sobre la llei de mesures urgents de reforma del mercat laboral, en aquest cas una llei de Rajoy. Una altra discusió entre dues persones de diferents equips. 

“Me imagino que os la habréis leído”. L’ha llegida ell. I ell és l’únic de la sala amb capacitat per interpretar-la. “Tots els especialistes estan comparant la reforma actual amb els pactes de la Moncloa” –diu el senyor alcalde. Nyas, coca! (No és possible que un entés en la transició i en els pactes de la Moncloa com ell diga açò. No m’ho puc creure).

Quatre dels regidors voten a favor de la moció, els cinc membres del grup municipal del PP voten en contra. Estan a favor de la reforma laboral. Tots ells se l’han llegida. Quasi se la saben de memòria la llei.

Punt “dècim quart” de l’Ordre del Dia: Informes d’Alcaldia.

S’han presentat a l’Ajuntament un grapat de firmes en contra de la línia d’alta tensió. Firmes de tot tipus de ciutadans. De tot tipus d’ideologia política. Però, no es podia fer res. Era sí o sí i l’alcalde no podia permetre que es fera sense cap compensació.

L’Ajuntament ha presentat al·legacions, però no ha firmat en contra, ha signat un conveni amb l’empresa i està en contra de la línia. Qualsevol quin siga el resultat pot estar satisfet. Nosaltres no. Nosaltres hem apostat i apostem contra la línia d’alta tensió. A favor del poble, del seu paisatge i dels seus habitants. I ens considerarem afectats negativament per la línia i pels diners de la compensació. Però,  recordarem quin alcalde va signar el conveni amb l’empresa que ens ha instal·lat una línia d’alta tensió a uns centenars de metres del nostre poble. Pensem que l’alcalde caldria que reconsiderara el conveni, caldria que reflexionara sobre les seues sensacions, mai hauria de rendir-se.

Diu MªÁngels Rivas que telefonar a Biar per demanar cita pel metge suposarà una millora dels serveis administratius de l’Ajuntament. Aquell funcionari municipal que s’encarregava d’atendre als ciutadans que volien apuntar-se al metge tindrà més temps per dedicar-se a altres tasques administratives.

Aquest servei, que funcionava, que atenia a les necessitats de les persones relacionades amb un tema important, la seua salut, ja no es prestarà. Aquelles persones que passaven per l’Ajuntament per apuntar-se al metge hauran de telefonar a Biar o fer-ho mitjançant  una web. Alguns de nosaltres ho farem sense problemes, a altres els costarà un poc més, hi haurà gent que tindrà que demanar ajuda a familiars o veïns, però, el funcionari tindrà una o dues hores per dedicar a organitzar la paperassa burocràtica de l’Ajuntament. Atendrà papers i deixarà d’atendre ciutadans, que són els qui li paguen el sou.

Després del “dècim quint” (res) i del “dècim sext”(decrets d’alcaldia), va arribar l’últim punt de l’ordre del dia, el dèsset, precs i preguntats:

-          S’ha pactat algun servei mínim el dia de la vaga general? Què creeu vosaltres? Creeu que els nostres governants municipals han previst algun servei mínim per al dia de la vaga? O creeu que les coses han eixit com han eixit?

-          El regidor Eugenio té una “nave industrial” plena de màquines destinades als exercicis gimnàstics que es realitzen al gimnàs. I què passarà amb eixes màquines? Després de tot el rastre que allí s’ha contat, no ho sabem, ja ho voren.

-          El regidor del PSOE li pregunta a l’alcalde pel PGOU. L’alcalde no pot dir res de nou. No té nova informació. Es reunirà amb empresaris “para calibrar el tema de la viabilidad del polígono”. Una frase que si la lliges literalment  presenta dubtes. Si la lliges com es deu llegir, com el decret de retallades sanitàries o com la llei de reforma laboral, ni se sap.

-          Hi havia un informe pendent sobre la incompatibilitat dels sous de l’alcalde i la regidora, però, continua pendent.

-          Les moreres de l’assegador també estan “retallant-les” i les branques queden esteses pel terra, presentant un perill pels vianants. Tot s’arreglarà ara quan es solucionen altres prioritats.

Castelló, el regidor del PSOE, s’ha dirigit directament al públic demanant respecte en un moment anterior. Ara demana disculpes. Però, una part del públic no para de fer comentaris sobre el que allí es diu, ni abans ni ara. I és funció de l’alcalde mantenir l’ordre a la sessió del Ple, d’exigir respecte cap els membres de la corporació i no ho fa. Ja ens va dir en altra ocasió que a ell no li molestaven. 

Hi ha persones que són capaces de demanar disculpes, altres ni demanen disculpes ni es donen per al·ludides i altres no són capaces de assumir les seues responsabilitats com toca. Una falta de respecte!

Reflexiona el mateix regidor sobre els comptes municipals que l’alcalde va presentar en un anterior ple. Hi ha computades algunes despeses que encara no són segures però que poden ser-ho, no s’han computat com a ingressos altres que poden ser-ho però que no són segurs. Són interpretacions que permeten augmentar o disminuir el balanç final, i que es compten per augmentar el dèficit, que és el que interessa.

“Jolín, acabem de rebre una factura, una nova sorpresa, de 1.900 € que encara està per pagar” –justifica el senyor alcalde.

Més que d’una justificació, una nova factura per pagar que vol adjudicar a l’anterior govern, es tracta d’una gestió desastrosa. Per què apareix de sobte una factura? On estava? S’han presentat factures de fa més d’un any impagades i s’ha dit en un ple que eren compromisos adquirits per l’ajuntament i aprovats en junta de govern durant la legislatura anterior, i s’ha acordat pagar-les. I passen mesos i continuen sense pagar. 

Quina gestió està fent-se? Què es fa amb els compromisos adquirits? I es tracta de factures per serveis realitzats, per activitats realitzades, per què continuen de calaix en calaix o mortes damunt d’una taula?

Un dels apartats més importants del dèficit municipal, que l’alcalde havia presentat l’anterior Ple, de la gestió de l’anterior equip de govern, és la línia de crèdit de 700.000€. El regidor indica que si s’ha demanat és perque feia falta per pagar inversions fetes. 

El mateix alcalde ens diu que ell, per comprar els terrenys de la plaça de la torre i la permuta que es va fer, va demanar un credit, un prèstec o com vulga dir-li de 900.000€. 

Unes vegades demanar als bancs 900.000€ està molt bé, es demanen per fer inversions interessantíssimes pel poble, altres, demanar 700.000€ és endeutar i arruïnar el poble, encara que també s’invertisquen en la millora del poble. 

Els números i la interpretació que d’ells es fa és molt relativa. Es tracta de fer d’ells un arma política. Es pot presentar un dèficit municipal de 800.000€ com també s’haguera pogut aconseguir que en foren 1.200.000 si s’haguera volgut. Les anteriors eleccions no es va saber digerir la derrota (electoral), aquestes sembla que no seran capaços de gestionar la victòria.

* Ja hem dit en anteriors ocasions que Antonio Valdés és per a nosaltres l’alcalde democràtic de Beneixama, el nostre també, però, el que no li reconeixem és que sàpia llegir millor que nosaltres, que siga capaç de sumar, (de restar millor dit), millor que nosaltres, que el seu Excel siga capaç de tancar dèficits més grans que el nostre, i, com Catón de Utica, sabem callar-nos moltes coses que sabem que hem de callar-nos, però no callarem quan cregam que no hem de callar per fer pública la nostra raó. Això de “casi un Dios”, no, això li ho deixem per a ell. Pot esborrar el “casi” i quedar-se només en “Dios”. Però no el nostre, això que ho tinga clar.