Nou punts tenia la convocatòria a
l’ordre del dia. No es preveia molt llarg, però, allí vam estar vora tres
hores, tractant temes molt importants per al futur del nostre poble.
Del Síndrome d’Adam va parlar la
regidora, eixe “xip” que s’ha instal·lat
a qualsevol dels hemisferis cerebrals d’alguns polítics i que els fa
creure, que el món, la Creació amb majúscules, va començar el dia que ells van
jurar el càrrec.
I del “Síndrome del Judici Final”,
això és collita pròpia, caldria parlar observant algunes cares dels nostres
governants, per no dir algunes de les seues frases, que allí hi ha de tot,
aquell qui llig, el qui diu el que li pareix i la meitat són mentides, alguna
“rara avis” capaç de demanar disculpes per alguna errada, espècie en extinció
entre la classe política actual, i aquell qui, entre sermó i sermó, es riu, amb
un somriure tan distant de la felicitat que vol aparentar la perfecció.
El primer punt de l’ordre del dia
era “Aprobación, si procede, de los borradores de las Actas de las sesiones de
fecha 31 de Mayo, 11 de Junio y 4 de Julio”, i una xicoteta errada va complicar
la perseguida aprovació, fonamentalment la més grossa, la del Ple ordinari del
mes de maig.
Resulta que el secretari
accidental havia passat l’esborrany inicial de les actes als regidors per
correu electrònic; aquests les havien llegides i havien fet les correccions
oportunes i ara, allí estava la versió corregida, la que havia d’aprovar el
Plenari, però, no se sabia que era el que s’havia modificat. Calia llegir-les
completes o intentar adivinar quina part de l’acta era la que havia estat
modificada.
Una d’elles era la part final del
passat Ple ordinari on es deia: “… no existe disposición en volverlos a colocar
puesto que por su formato no se consideran pertinentes…” – referint-se als
quadres dels alcaldes anteriors, despenjats de la paret per decisió dels qui
manen, o del qui mana.
Considera la regidora de JpB que
no es va dir així i proposa que aquest tema es considere com una conversa fora
del Ple, no donant-li més importància. I és cert, no és així com es va dir, en
aquell Ple van sonar frases com “ni eren fotos ni eren res”, “cadascú té un
gust en esta vida”, “no digues bovaes, no se li falta al respete a ningú, això
sí que no puc aceptar-ho”, ... etc. – de boca del senyor alcalde.
També es comenta la redacció d’un
altre dels apartats de la mateixa acta, referent als honoraris de determinat
advocat. L’alcalde exposa ara quina era la seua intenció quan va dir que potser
a la factura hi havia inclosos altres conceptes que els allí especificats, que
justificaren el cost tan elevat. I és que quan es va dir “que si algú sapiera
que en estos honoraris s’ha pagat algo
més, que m’ho explicara”, aquella intenció sonava no se sap massa bé a què.
Però, no va sonar a la intenció que ara ens explica.
A l’acta del Ple extraordinari
del 4 de juliol no apareix el raonament que la regidora de JpB va fer del seu
vot negatiu, justificant-ho el secretari al tractar-se d’un model tipificat,
que no replega els arguments del debat, el que s’ha lliurat a Madrid.
Les actes són el resum i la
interpretació que el secretari fa d’allò que va succeir i es va dir a la
sessió, això ningú ho posa en dubte. Una bona part del que es tracta al Ple són
dades concretes, escrits preparats, normes amb un únic camí, però, eixa part on
s’exposen raonaments, on es discuteixen arguments i opinions, on es mostren
intencions, és la que ha d’apareixer clara a l’acta. I això és més complicat.
Hi ha vegades que una expressió,
una sola paraula que no s’escriga a la redacció de l’acta, amagarà les
veritables intencions i, en el futur, quan de nou es llegisca eixa acta, el que
no estiga escrit no s’haurà dit. En aquests moments de crisi econòmica escriure
que el dèficit municipal és de 2.453.745€ a l’acta d’un Ple municipal és molt
important, sobretot quan comprovem al cap dels anys que ja tenim superàvit
degut a la capacitat del nostre líder; però, en aquest moments de profunda
crisi moral és més important encara reflexar per escrit les “vertaderes intencions”,
les “paraules exactes” els “gustos personals”, per poder llegir també d’ací uns
anys, quines eren eixes vertaderes intencions. Encara que siga, només, per
reconciliar-nos amb la imperfecció.
Les tres actes es
van aprovar per unanimitat.
