La regidora de JpB pregunta per què encara no s’ha presentat la factura corresponent a l’edició del llibre-catàleg de l’exposició de Pepe Navarro a la CAM, per cobrar la subvenció de 3.000 €, que s’havia concedit per pagar les despeses del dit llibre.
Respón MªÁngeles Rivas que “no és qüestió de la factura”, “que ha parlat amb Santiago”, “que Jorge que era el açò, … no està”, “que la xica que ho portava ja no està”, “que els moviments que ha hagut en la CAM …”, “que Santiago no sabia i nosaltres tampoc”, “que Jorge tampoc està “, “que no es sabia com es tenia que articular això”, … etc (repetit 3 o 4 vegades tot açò).
Total, que la factura de la impremta que la CAM vol pagar, encara no se li ha donat per a què la pague. “Que el tema no s’ha articulat encara”. Que la xica que porta açò està en el mateix lloc on ha estat sempre i que no para de contactar per correu electrònic amb persones que ja no formen part de l’Ajuntament, per articular el tema i poder aconseguir la factura que vol pagar. Que si Santiago i MªÁngeles s’han reunit tres vegades deuen reunir-se una quarta, per articular el pagament o la factura. Que si quan es va fer el traspàs de poder Àngela li ho va dir, (com es podia articular la factura), ara, MªÁngeles li ho pot tornar a preguntar a Ángela, que té telèfon, diu algú allí. MªÁngeles diu que li preguntará a Ángela, diu allí, la realitat serà una altra. I entre uns i altres intentar resoldre un problema greu: hi ha una institució d’estalvi, que ha tingut certs moviments, que vol pagar una factura per una subvenció concedida, (recordeu que no tots els que concedeixen subvencions paguen), per un import de 3.000 €, més del que val la traca del Dia de la Constitució. Sembla que qui realment hauria d’articular el tema, mig any després, no sap encara per on tirar (no, tirar, no; cobrar).
Després, MªJosé Payà, regidora de JpB, li diu al Ple i vol que conste en acta, la seua renúncia, …, la seua renúncia al càrrec de Cronista, que ella mateix ostenta, per no voler mesclar un càrrec polític amb un càrrec institucional i de representació. (Havíeu escoltat alguna vegada una cosa així, un polític que renúncia a un càrrec per tenir-ne dos?).
I la resposta del senyor alcalde, de nivell: “T’ho agraisc…”.
Així, com sona: li agraeix la renúncia a la Cronista del poble durant els últims quatre anys. Sense cap frase de reconeixement institucional pel treball fet, o només per cortesia, o un comentari de bona educació, res. L’alcalde li agraeix que se’n vaja, que ja en nomenarà ell un altre o altra.
Potser l’esperava, per poder nomenar-ne una nova, per poder fer “un favor polític”. Així va qualificar el nomenament de la Cronista en la passada legislatura MªÁngeles Rivas Graciá: com un favor polític.
La dimissionària no opina igual: “un marrón”, o siga, feina, diu. La que ella ha fet, ben feta, durant els quatre anys passats. I no se li donen ni les gràcies!
A la crisi econòmica igual hem d’afegir-li una bona dosi de crisi moral.