El cap de setmana passat, hem tingut ocasió de participar d’un parell d’actes, organitzats des de l’Ajuntament, que podríem qualificar com a sorprenents, descorcentants, corprenedors, espaterrants, estranys, improbables, anàrquics, confusos, torbats, caòtics, desdibuixats, obscurs, dubtosos, incerts, ambigus, ininteligibles, incomprensibles, inextricables, erràtics, incoherents, resumint, … erronis.
Un, l’acte d’obertura del Bicentenari del Cardenal Payá; l’altre, el XXVIé Premi de poesia Pastor Aicart.
A l’acte institucional del Bicentenari es va presentar el logotip de l’esdeveniment per part de la seua dissenyadora: encertat el logo i correcta la presentació.
El presentador de l’acte, així el mentaven al programa de mà, va exposar a l’auditori una biografia de l’homenatjat: adequada.
El rector va llegir l’acta de bateig de Miguel Payá Rico: encara que no en fóra ell l’oficiant del bateig, el van batejar a la seua parròquia i bé pot llegir l’acta qui és l’actual titular.
Però, a continuació, ens van contar dues vegades més la biografia del Cardenal els alcaldes implicats, el de Beneixama i el d’Onil: tres biografies de la mateixa persona en un mateix acte. I el Cor, que ens havia preparat el seu ja tradicional concert de Nadal, veuria com part del públic abandonava cansat l’auditori, o fart, mentre ells, amb noves incorporacions, feien bé el que havien vingut a fer: avantçar-nos suaument els Nadals amb unes nadalenques.
I de la programació de les diferents activitats què? Res, d’això res. (Després ens assabentem d’alguna cosa més, però, llegint el periòdic). Passades dues hores, eixim d’allí sense saber res del que es farà. Com vam eixir del Ple Municipal on ja es va anunciar l’aconteixement: exposicions, conferències, alguna publicació, … va dir l’alcalde. (Almenys vam tindre ocasió de conèixer les “personalitats polítiques i religioses” que esperàvem assistiren. Això deien al Ple i per això va desplaçar de la programació del dia a l’acte de lliurament de premis del concurs de poesia).
És què van a llegir-nos la biografia del Cardenal totes les vegades que facen una activitat? Van a convocar-nos a qualsevol acte d’un parell d’hores de durada, sense dir-nos res del que es té previst?
És complicat preveure la programació de tot un any, diran vostés. Sí, és dificil, però, es pot fer. Fa falta previsió, reflexió, … , treball; el que no s’ha fet fins ara.
Un exemple: la Regidora de Cultura, que no va obrir la boca, figurava a la taula presidencial per passar les diapositives, apretant la tecla de l’ordinador. Prompte comencem amb la desfilada de figurants! Més que figurants, el que feia falta per organitzar aquestes activitats era treball. Pel matí, a la ràdio, la regidora va avançar el que seria aquest acte: “muy pequeño”, va dir.
El del diumenge és més difícil encara de qualificar, encara que també fou la regidora la que el definí només començar: “molt senzill”. I tant!
Al poeta Pastor Aicart quasi ni se’l va nomenar. Al del dia anterior, tres biografies, i a este, quasi, quasi, ni paraula. I el jurat? No el d’ara; el d’ara és el que és, però, què han fet amb l’anterior? Han desaparegut tots els membres de l’anterior jurat de cop? Millor no pensar que s’haja fet el mateix que l’alcalde va fer amb la Cronista l’últim Ple, donar-li les gràcies no pel treball fet, no, per la seua renúncia, per anar-se’n.
Els preparatius del lliurament del premi ja prometien: a la programació mensual en paper parlava del XVI Premi de Poesia, (anem pel XXVI i caldria repassar els ordinals també quan es parla), i a la notícia de la web de “cartell-sopar-literari”, (copiar i apegar amb l’ordinador). És la constatació del treball fet en la preparació de l’acte: ningun. Més figurants! Més apariències! S’hauran quedat satisfets i descansats.
El millor de tot, el públic assistent, (encara que escàs, la veritat). Hi ha qui ha tingut ocasió de participar d’un acte cultural de l’Ajuntament després de quatre anys d’absència. Enhorabona i benvinguts!
