Ahir vam assistir a la concentració de l'Associació de les víctimes de l'accident del Metro de València a la plaça de la Verge. És una qüestió simplement de solidaritat.
Cinc minuts de silenci, solidaritat també amb les recents víctimes de l'accident del tren de Santiago de Compostela i l'aplaudiment de les moltes persones assistents.
M'agradaria que tots véreu de prop les cares d'aquesta gent i escoltàreu les seues paraules per poder sentir només una mínima part del seu dolor. Són 43 morts i 47 ferits i set anys i un més després de l'accident els seus familiars continuen esperant respostes per part del Govern Valencià. La fiscalia demana la reapertura de la causa judicial i el President considera que no és necessària una nova comissió parlamentària, que ja està tot dit.
Només cinc dies després de l'accident, Benedictus visità València. Agustín, Paco i Rita l'acompanyaven. Queden Rita i els familiar de les víctimes que busquen una explicació. Benedictus, Paco i Agustín ja tenen substituts. I li ho va dir ben clar a Alberto l'Associació de Víctimes del Metro 3J des del seu manifest: vergonya cavaller, vergonya.
