Hui ha hagut Ple municipal. Nosaltres, els nadadors, aquells pels qui la natació és quasi un sistema filosòfic, estem molt disgustats. No dic indignats, no, per indignar-se hi ha molts altres motius, estem amoinats, despagats.
El nostre sector de pensament està fins el collons de ..., no anem a dir el nom de ningú, estem fins els collons de les comissions d'experts que decideixen qui serem d'ací cinquanta anys, dels qui mai han tingut a les seues mans un llibre de poesia, dels fulls de càlcul Excel, dels qui veuen emprenedors per tots els racons per amagar les seues carències, de les paraules gracioses en diferit, dels qui són capaços de manifestar que entenen el que no entenen, dels qui es creuen únics, originals i singulars, dels qui formen part d'un club que mai no els acceptaria com a socis.
Ho deia Marx, Groucho, igual que deia "aquestos són els meus principis, si no us agraden, en tinc uns altres". El nostre sector de pensament, no té principis, ni aquests ni altres; és més, no té ni idea de què és un "sector de pensament", però, tenim clar que aquest concepte no és un concepte que viu al món de la política encara que es passege per damunt la taula d'un saló de plens. Aquest és un concepte cultural, això que un altre marxista, en aquest cas Gramsci, va definir com "hegemonia cultural" dintre de la qual no hi està, evidentment, la natació. Per al nostre "sector de pensament", la natació, o totes les seues versions en diferit, com pot ser un senzill bany estiuenc, no formen part del concepte d'"hegemonia cultural". Per cert, el nom de Gramsci, era Antonio.
Els pensaments, les creences, les explicacions, els valors de la classe dominant, de l'altre "sector de pensament", no són per a nosaltres la norma. Només per eixe motiu es justifica la presentació d'al·legacions a les noves taxes de la piscina municipal. Si no les accepten, els hegemònics, seguirem resistint. Nosaltres, els nadadors, sabem aguantar la respiració.
Penseu que en una època com aquesta, de crisi, d'estafats i estafadors, cal pujar el 25 % el preu de les entrades de la piscina municipal? Us imagineu que puga haver a Roma un cementeri per a no catòlics? Allí, només entrar, està soterrat Antonio Gramsci i tota la seua "hegemonia cultural". Al fons, podeu veure la tomba de Percy Shelley, el poeta anglés que possiblement podríem admetre al nostre "sector de pensament" i que de segur donaria suport a les nostres reclamacions:
"Monarch of gods and Daemons, and all Spirits..."
No ens han admés cap de les nostres al·legacions els membres de l'equip de govern. Aquest estiu haurem de pagar un 25 % més per l'entrada a la piscina municipal. Desconeixem els preus de les piscines municipals de Roma, Antonio (Gramsci), tampoc els sap, però, el que us podem dir és que a la Canyada, Biar i Banyeres són més cars que els nostres. Però, molt més cars, eh?
Malgrat tot això seguim pensant que teníem raó amb les nostres reclamacions. Els nostres governants i el seu "sector de pensament" no, augmentaran el preu un 25 % aquest estiu. A pagar! O solidaritzar-nos i acompanyar de la mà a Burt Lancaster en el seu periple esportiu-cultural per les piscines del barri.