Dèsset punts tenia la sessió a l’Ordre del Dia, però, hem
sobreviscut.
Un riu de números, molt
crescut per les últimes pluges, volia impedir que poguérem creuar-lo i
arribàrem al final. Entre els números i l’herència rebuda quasi acabem, quasi
ens ofeguem intentant creuar el temps que compta entre les huit i les onze de
la nit.
És comprensible que no s’aplaudisca a la finalització d’un Ple, en tot
cas es podria aplaudir pel seu acabament, no pel que normalment es tracta als
Plens Municipals. Com tampoc mereix l’aplaudiment la forma de tractar els temes, o la forma de tractar les persones, o la manera
de col·locar la bena als ulls de la justícia quan a la balança estem
comparant diferents quantitats de
respecte. Quantitats, per moments, ínfimes.
I vam començar bé. Vam aprovar l’acta de la sessió anterior
per unanimitat. Hem de comptar quantes de les actes de l’anterior legislatura
es van aprovar per unanimitat. També aprovaren tots els regidors la sol·licitud d’ajuda a la Diputació per
asfaltar el camí “del forseguer de abajo”, així li diuen a un caminet que
travessa del camí del Forseguer a la vereda del Camp. Supose que serà per
diferenciar-lo del camí del “Forseguer de Arriba”.
I està bé establir
diferències si el que van a fer és escampar asfalt per un valor de 58.000€
aproximadament. Pagats tots ells per la Diputació d’Alacant, si concedeix
l’ajuda sol·licitada. Prompte estem oblidant els diferents significats del verb
pagar i les subvencions que es
concedeixen per poder fer qualsevol cosa, independentment de la necessitat, de
la conveniència, de la idoneïtat del projecte o de les prioritats en l’ús dels
diners públics.
La subvenció és al 100%, més coneguda com a “gratis total”. Com
si eixos diners no els pagara ningú, no eixiren de ninguna butxaca. El Consell
Agrari Local ha assessorat l’Ajuntament a l’hora de triar el camí adequat per aplicar-li
el tractament que segurament necessita.
També vam coincidir en el Padró de Vehicles per al 2012. Mil
tres-cents seixanta-nou vehicles hi ha a Beneixama dels que paguen, dels que no
paguen també hi ha, com hi ha gent que paguem fins l’últim cèntim que ens
pertoca de l’IRPF i hi ha d’altres que no paguen res, esperant que les
circumtàncies de “los mercados” o “la prima de riesgo” acaben perdonant-los
l’errada en el càlcul de la seua aportació al bé comú. I a l’aprovar aquest
Padró hem obert la porta a la recaptació. 94.180,33 euros tenen la culpa.
També és va elegir la substituta de la substituta del Jutge
de Pau. S’ha presentat una única candidata, MªJosé Espinosa Pérez, de Villena,
i sembla que la resposta adequada és proposar aquesta persona per al càrrec.
“No és un puesto es veu que molt ...” –diu el senyor alcalde.
I una moció presentada pels tres grups polítics municipals:
redactar una ordenança reguladora de postes i cables elèctrics pel terme
municipal, que s’aprova per unanimitat. Potser en un futur pugam estar tots
d’acord a l’hora d’enfrontar-nos a un
problema, d’ara mateix, que possiblement s’agreujarà els propers anys.
Imaginem-nos tots el mapa del terme municipal i tracem sobre ell totes les
línies d’alta o mitjana tensió que el creuen, tots els postes que hi ha
plantats als nostres bancals, tot el cablejat que hi ha escampat per les
façanes i creuant tots els carrers del nostre poble. I tractem d’imaginar que
pot passar els propers anys si no prenem mesures per parar aquesta xarxa de
voluntats privades buscant el seu negoci, que embruten el benestar públic.
No m’atrevisc ara a
encetar el ball de números. Cal enfrontar-se a ell relaxats. Però, tampoc vull
acabar sense mostrar-los el precedent del que vindrà. La liquidació del
pressupost de 2011, que aprova l’alcalde i el presenta al Ple a títol
informatiu, anuncia un dèficit de 755.781,29€.
“Açò ve d’una gestió econòmica molt roïna” –diu. “Són coses
que hi ha que dir-les perquè és precís tindre-les en compte”. L’herència
rebuda.