Enguany també hem anat, caminant, junt amb molta altra gent. Hem estat a Sanxet despedint Marcel·lí. La gent del Grup de Muntanya, els dolçainers i tabaleters del Reclot, amics i coneguts, companys de la feina, ..., molta gent. S'han recitat poemes, (també haurà quedat allí un munt de llibres de poesia, que tant li agradava), ha sonat la música dels maulets i la muixaranga, i hem plantat un arbre.
L'acte, com les reunions d'altres anys, ha tingut dues vessants, contràries i complementàries, d'alegria i de tristesa, però, ha servit per fer present i despedir un bon home.
Que siga doncs, motiu de record i de memòria.
"La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia."
"Casa de misericòrdia."Joan Margarit.