El setmanari EL TEMPS, aquesta setmana, publica també una ressenya sobre el llibre de Josep Martínez Sanchis sobre Pastor Aicart. 
dimecres, 27 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
PASTOR AICART A LA UNIVERSITAT D'ALACANT
El proper divendres es presentarà, a la seu de la Universitat d'Alacant, el llibre sobre Pastor Aicart.
dijous, 14 d’octubre del 2010
PASTOR AICART
El diari EL PAÍS publica el dijous un breu suplement cultural escrit íntegrament en valencià que titula QUADERN.
Sempre hi ha algun article interessant: escriu Joan Francesc Mira, (Punt de Mira), un comentari setmanal; també Martí Domínguez, (Espurnes), una columneta final; i aquesta setmana, per exemple, hi trobem l'article principal dedicat al mercat central de València (El futur de la Plaça del Mercat).(València està oblidant, en nom d'una suposada modernitat, espais urbans i del seu voltant, magnífics, mai suficientment valorats).
Donc bé, aquesta setmana, al QUADERN núm. 527, a l'apartat de Recomanem..., Xavier Aliaga escriu una ressenya de JOAN B. PASTOR AICART de Josep Martínez Sanchis.
Als diaris, de tant en tant, també podem llegir bones notícies. Aquesta ressenya és una d'elles.
Sempre hi ha algun article interessant: escriu Joan Francesc Mira, (Punt de Mira), un comentari setmanal; també Martí Domínguez, (Espurnes), una columneta final; i aquesta setmana, per exemple, hi trobem l'article principal dedicat al mercat central de València (El futur de la Plaça del Mercat).(València està oblidant, en nom d'una suposada modernitat, espais urbans i del seu voltant, magnífics, mai suficientment valorats).
Donc bé, aquesta setmana, al QUADERN núm. 527, a l'apartat de Recomanem..., Xavier Aliaga escriu una ressenya de JOAN B. PASTOR AICART de Josep Martínez Sanchis.
Als diaris, de tant en tant, també podem llegir bones notícies. Aquesta ressenya és una d'elles.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
MANUEL SANCHIS GUARNER
Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres.
Col•laborà a Atlas Lingüístico de la Península Ibérica. Va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua.
Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló.
Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemanat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern.
Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear.
L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.
De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres: Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.
Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969).
El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel•lectual al seu poble.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
SISSÍ EMPERATRIZ
Ahir va tindre lloc el ple municipal ordinari del mes de setembre. Es van tractar temes importants, però, al cap de tres hores, encara que ja repetida, va apareixer la qüestió clau de la nit, mai millor dit.
L’oposició popular va preguntar:
Jo crec que hi ha massa gent que té clau de l’Ajuntament.
Es tractava d’una pregunta sense interrogacions, com si vols preguntar:
Li has posat sal al putxero?
I en realitat dius:
Jo crec que el putxero està dolç.
Es tractava d’una hipòtesi, però, una hipòtesi comprovada empíricament, ja que la regidora popular, relatava que fa uns dies va vore arribar a una persona amb aspecte jovenívol en bicicleta a la porta de l’Ajuntament, va baixar del velocípede, va traure la clau, va obrir la porta i va entrar dins de l’edifici municipal. A més a més, es tractava d’un jove desconegut. Aquest fet demostra no sols la falta d’autoritat i el desgavell municipal, la tirania del poder, la opacitat de l’equip de govern, el talant antidemocràtic dels qui manen, el seu cinisme incalificable, la imatge patètica que donen, l’ocultació d’informació, el “mando y ordeno”, ... etc; també constata un misteri: Per què un jove desconegut disposa de clau de l’Ajuntament de Beneixama?
Des dels seient d’enfront li explicaven que la setmana anterior s’havia fet la selecció de la nova encarregada de la biblioteca. Per la vesprada s’havia citat als aspirants a una entrevista a l’Ajuntament, alguns dels qui assistiren eren joves forasters i del poble, i dintre de l’Ajuntament hi estava la regidora encarregada esperant-los, junt a altres persones i regidors que també feien el seu treball. Segurament aquell jove no tenia clau, simplement la porta estava entreoberta, ja que l’esperaven i volien que entrara: no tenia clau, no la necessitava per entrar.
L’argument no pareixia convencer a la descobridora del misteri i tampoc a part de l’auditori. Des dels seients del públic s’escoltava a algú dir:
I si sí?
I si sí?
I si sí?
El President Camps, imputat en causa judicial, és innocent, li ho suposem, ningun tribunal de justícia l’ha condemnat. No ha comés cap delicte. No es culpable de res. No ha tingut “amiguitos del alma” que li han regalat res, ni trages, ni res.
Però: I si sí?, que diria l’altra.
L’oposició popular va preguntar:
Jo crec que hi ha massa gent que té clau de l’Ajuntament.
Es tractava d’una pregunta sense interrogacions, com si vols preguntar:
Li has posat sal al putxero?
I en realitat dius:
Jo crec que el putxero està dolç.
Es tractava d’una hipòtesi, però, una hipòtesi comprovada empíricament, ja que la regidora popular, relatava que fa uns dies va vore arribar a una persona amb aspecte jovenívol en bicicleta a la porta de l’Ajuntament, va baixar del velocípede, va traure la clau, va obrir la porta i va entrar dins de l’edifici municipal. A més a més, es tractava d’un jove desconegut. Aquest fet demostra no sols la falta d’autoritat i el desgavell municipal, la tirania del poder, la opacitat de l’equip de govern, el talant antidemocràtic dels qui manen, el seu cinisme incalificable, la imatge patètica que donen, l’ocultació d’informació, el “mando y ordeno”, ... etc; també constata un misteri: Per què un jove desconegut disposa de clau de l’Ajuntament de Beneixama?
Des dels seient d’enfront li explicaven que la setmana anterior s’havia fet la selecció de la nova encarregada de la biblioteca. Per la vesprada s’havia citat als aspirants a una entrevista a l’Ajuntament, alguns dels qui assistiren eren joves forasters i del poble, i dintre de l’Ajuntament hi estava la regidora encarregada esperant-los, junt a altres persones i regidors que també feien el seu treball. Segurament aquell jove no tenia clau, simplement la porta estava entreoberta, ja que l’esperaven i volien que entrara: no tenia clau, no la necessitava per entrar.
L’argument no pareixia convencer a la descobridora del misteri i tampoc a part de l’auditori. Des dels seients del públic s’escoltava a algú dir:
I si sí?
I si sí?
I si sí?
El President Camps, imputat en causa judicial, és innocent, li ho suposem, ningun tribunal de justícia l’ha condemnat. No ha comés cap delicte. No es culpable de res. No ha tingut “amiguitos del alma” que li han regalat res, ni trages, ni res.
Però: I si sí?, que diria l’altra.
diumenge, 19 de setembre del 2010
divendres, 17 de setembre del 2010
dijous, 16 de setembre del 2010
FESTES DE MOROS I CRISTIANS
Ja està, ja han passat les festes de Moros i Cristians del 2010. Només queden les Danses i la Novena. I tot s'ha desenvolupat amb normalitat, sense cap problema important.
Però, darrera d'aquesta normalitat, han tingut lloc les millors festes dels últims anys, des del dia del sopar fins al remat final del Correfoc, el dissabte: l'Entrada, les mascletades, processons, tot tipus d'actes de festa han estat brillants.
Però, darrera d'aquesta normalitat, han tingut lloc les millors festes dels últims anys, des del dia del sopar fins al remat final del Correfoc, el dissabte: l'Entrada, les mascletades, processons, tot tipus d'actes de festa han estat brillants.
I gràcies a molta gent: festers i no festers, als encarregats de la seguretat i la neteja, als visitants i a la ciutadania de Beneixama, a les comparses i filaes, als seus presidents i presidentes, i als sargents també, i als ambaixadors i als qui vam assistir a les ambaixades, als qui omplien el niu i als ninotets de la portada del programa que es van decidir a desfilar en direcció al castell, i als qui el van guanyar i als qui després de perdre'l van signar la pau i la concòrdia, JUNTS, ... a tots i a totes.
I, és clar, al nostre regidor, Pepe Toni Mataix, el Regidor de Festes de l'Ajuntament de Beneixama, el qui ha assumit la responsabilitat de tantes coses i el qui n'ha decidit tantes altres: ha contractat mascletades i la seguretat de les mascletades i cordaes, s'ha preocupat de la megafonia per poder escoltar com toca les ambaixades, ha triat els arcs que tant han agradat a uns i tan poc a d'altres, ha buscat les orquestes tan bones per a uns i tan roïnes per a d'altres (els mateixos d'abans i de sempre), ha pensat que el Correfoc quedaria tan bé el dissabte, i junt al conjunt posterior, replegaria a tot el jovent dels voltants per rematar com tocava el magnífic espectacle de les Festes de Moros i Cristians de Beneixama.
Pepe Toni ha assumit totes les seues responsabilitats i ha participat en tots els actes festers representant-nos a tots, a canvi de molts nervis i patint-ne molta de son. Però, pot donar-se per satisfet, ara que ja són les seues últimes festes com a Regidor responsable, (de la legislatura, s'entén), ha de saber que li han eixit unes bones festes, les millors. Enhorabona!
Aquesta dedicació, preocupació i esforç que Pepe Toni ha demostrat per les festes és allò que JUNTS PER BENEIXAMA no tenia escrit al seu programa electoral, tan breu, a diferència d'aquell altre, tan llarg i tan retòric. I no ho teníem escrit al paper, però, ho teníem en ment constantment, sense necessitat ni tan sols de rellegir-ho, com aquestos quatre anys hem tingut, (i tenim), a Beneixama.
dimarts, 17 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)