dijous, 24 d’octubre del 2013

VAGA A L'EDUCACIÓ.

Mireu algunes coses que han aparegut hui al feisbuc de Junts per Beneixama, compartit pels seus amics.

Estic de vaga. Millor dit: estem de vaga, jo i els meus xiquets (que encara estan dormint). Avui no anirem a l'escola ni a l'institut perquè volem manifestar la nostra disconformitat amb la forma de vore l'educació que té l'actual govern i amb les decisions que està prenent al respecte. 

Volem una escola pública de qualitat i integradora, on els xiquets i xiquetes puguin desenvolupar les seues capacitats, i no on se’ls amuntegui en classes abarrotades, sense els mitjans necessaris, mentre la “gente bien” duu als seus fills a col·legis ben dotats. No podem tolerar que s’estengui el missatge de que, si estic preocupada per l’educació dels meus fills, deuria dur-los a un col·legi privat/concertat, perquè a l’escola pública “ja se sap”. 

Volem una escola gratuïta. I gratuïta inclou els llibres i el material. Estudiar no és un luxe, és un dret, i deuria ser la prioritat d’un govern compromès amb el seu poble. L’educació no és per a qui se la pugui pagar: l’educació és per a tots. 

Volem un sistema educatiu que doni a tots les mateixes possibilitats. I açò no pot fer-se sense beques als universitaris amb menys mitjans econòmics. Ja és prou gran l’avantatge que té el ric (acadèmies privades, cursos d’idiomes a l’estranger, professors particulars...) com per a que augmentem la distància eliminant o reduint l’ajuda a qui necessita treballar per a seguir estudiant. A no ser que l’objectiu del govern sigui, precisament, fer gran aquest abisme i deixar clar qui pot i qui no pot estudiar (al cap i a la fi els nostres governants estan venent la nació com un lloc de ma d’obra barata on vindre a invertir: els nostres fills serien els peons i els seus els “consejeros adjuntos”). 

I volem uns professors valorats. Valorats no significa sòls ben pagats (que també), valorats significa que la feina que fan és apreciada i tinguda en consideració per la societat i no, com està passant ara, es transmet el missatge de que (a) treballem poques hores (b) tenim moltes vacances y (c) no sabem més que protestar. És molt dur escoltar açò quan estem sobrepassats de feina i encara aprofitem les vesprades (fora del nostre horari) per fer cursos i seguir formant-nos, mentre ens adonem de com els nostres polítics han demostrat una terrible incompetència en la gestió dels diners de tots (a més d’haver-se omplert les butxaques). I ara la culpa és dels mestres. Com sempre. 

Així que avui em quedo a casa. M’he fet un cafè mentre escrivia açò (ja duc una hora escrivint :-D), i ara vaig a fer un poc de mestressa de casa i a escoltar la ràdio a vore com va la vaga. Però he de reconèixer que la vaga no serà completa perquè, encara que no aniré a l’institut (ni cobraré el dia d’avui) dedicaré varies hores a preparar classes i a corregir exercicis. Perquè, per molt que Wert & Co. ho proclamen, la immensa majoria dels professors estem totalment implicats en l’educació dels nostres alumnes, i aquesta vaga va per ells i per eixa escola pública, gratuïta i de qualitat per la que lluitem cada dia.