Ahir dissabte, mentre els alemanys es marcaven gols a ells mateix, la Banda de Música La Pau li va oferir, al públic no massa nombrós que hi va assistir a l'Auditori, un concert per celebrar el bicentenari del naixement de dos músics "importants": Richard Wagner i Giuseppe Verdi, quasi res.
Programa del concert:
Cor de Peregrins de Tannhäuser (Wagner).
Gran marxa de l'òpera Aida (Verdi).
Preludi de Parsifal (Wagner).
Gran marxa de Tannhäuser (Wagner).
Obertura de La Forza del Destino (Verdi).
Obertura de Rienzi (Wagner).
I el bis final de Verdi: Va pensiero de l'òpera Nabucco.
Però, abans del "Va pensiero", el director de la Banda ens aportà un senzill motiu de reflexió sobre "la debilitat" de la Cultura, musical en aquest cas, seguint els passos de Ricardo Mutti al Teatro de l'Òpera de Roma el 2011, i salvant les distàncies.
Aquesta suposada "debilitat" del món cultural, del món educatiu, de l'investigador, del sanitari, del sector de la dependència, dels qui no tenen feina, dels qui no n'han tingut mai, ..., dels més dèbils, és més la debilitat, la incapacitat, la ignorància, la incompetència, la inoperància i la rendició dels qui diuen que ens governen, davant de no sabem què o qui. O potser ho sabem massa. (El vídeo del comentari de Ricardo Mutti és el que segueix, per si de cas el voleu veure).