Aquesta setmana passada, el dissabte concretament, hem tingut ocasió de compartir carrer, a València, amb uns milers de persones, desenes de milers, algun que altre centenar de miler, potser, per manifestar la nostra oposició frontal a la "reforma laboral" de Don Mariano i a les retallades dels serveis públics de Don Mariano i tots els altres. (Havíem pensat compartir "mesa y mantel", però, com vosté entendran, no fou possible, n'erem massa).
I qui era aquesta gent? L'enemic. L'enemic en sentit literal, sense metàfores.
Per exemple, treballadors del sector sanitari. Ja saben, metges, infermers, auxiliars, treballadors de la cuina de l'hospital, de la neteja, ... Gent perillosa, gens moderada, radicals.
Hi havia també treballadors de la justícia. Més perillosos encara, menys moderats i més radicals.
I alguns dels treballadors de Canal 9, almenys fins ara, que van retransmetre en directe l'esdeveniment. Havien deixat la neu i les gelades, els assassinats i els incendis a banda, i havien eixit al carrer a demostrar-nos que també formen part de l'enemic, "a calentar la calle" que diu l'altre.
I la televisió russa, en castellà, va pujar també allí damunt a donar notícia de la concentració d'enemics.
També diferents tipus d'agitadors: gent que reclama vergonya, castellers, el "Che Guevara" i algun republicà, els qui no volen retallades, els qui volen dimissions i el qui encara té dubtes i es pregunta, què passa a València?
I per acabar, un enemic realment perillós, "de los que asustan", que reclamava "escola i sanitat pública de qualitat".
No, no som moderats! Som radicals! Radicals contra les retallades dels serveis públics, de la sanitat, de l'educació, dels serveis socials, radicals contra els polítics nefasts, radicals contra la corrupció, radicals contra aquells que ens volen fer pagar la crisis sense dir-nos quins són els responsables, i els culpables, radicals contra la reforma laboral que castiga unilateralment el treballador, radicals contra les línies d'alta tensió i radicals contra els qui firmen convenis per a la instal·lació de línies d'alta tensió.
Que nosaltres eixa "película de siempre, cansina, vieja, aburrida, ..." la coneixem bé, tan bé que prodríem continuar el rastre afegint-li insulsa, antiga, vetusta, anodina, primitiva, prehistòrica, insipida i desaborida. Com no anem a conèixer-la bé si la tenim a casa!