El passat dimecres, Raimón va cantar al Paraninf de la Universitat d'Alacant. Presentava el seu nou disc "Rellotge d'emocions" i, també, va afegir algunes de les seues cançons més conegudes. Va resultar emocionant i emotiu.
L'auditori estava ple, però, no ple de gom a gom com hauria d'haver estat. Alacant és una ciutat trista, del color gris de la desmemòria i de l'oblit. Poden redactar tots els PGOU que vulguen, canviar de president del port totes les vegades que ho creguen convinent, organitzar tot tipus de regates, de la Volvo o de la Fiat, com vulguen, però, estan oblidant allò que els podria identificar com a poble, la llengua. Ja tindran temps de penedir-se'n! Han d'anar a l'infern!
De Beneixama hi havia representació: estavem al poble esperant que la regidora arreglara el temporitzador i s'encenguera l'enllumenat de la façana municipal i vam dir, anem-se'n a vore a Raimon! I allí que se n'anàrem!