divendres, 7 d’octubre del 2011

FOCS ARTIFICIALS AL PLE MUNICIPAL


Relata el regidor socialista –a l’apartat de precs i preguntes del Ple- que el dia de l’entrà, en un moment de descans, assegut a un banc de la Glorieta de la Divina Aurora, va poder observar com es llançaven focs artificials, a l’arribada dels capitans, des de damunt del paviment, del nou paviment, d’aquest recinte.

Les conseqüencies no arribaren a ser greus, sols l’embrutaren, però, demana es tinga en compte, per evitar que es repetisca el fet.

Es pot fer el mateix des del carreró o des de l’asfalt darrera del castell –afegeix.

Davant dels fets consumats, i certs, tal i com els conta el regidor, els governants podien haver donat una resposta ben senzilla:

- No eren coneixedors del tema, no se sap el que va passar, s’averiguarà, s’informarà als responsables i s’intentarà evitar que es repetisquen (si és que es vol que no es repetisquen). I ja està.
Fins i tot, podia haver qui assumira la responsabilitat i es comprometia a evitar que tornara a passar. I equip de govern, oposició i públic assistent ens ho creuríem i confiaríem en què no es repetira.

Doncs no, no fou aquesta la resposta. La resposta tingué diferents fases:

-       Primer aparèixen en escena “una quadrilla de xiquets amb bicicletes i monopatins per damunt de la Glorieta de la Divina Aurora”. Les caixes de focs artificials han desaparegut ja d’escena.

-       Després, aquestos artefactes, conduïts per intrèpids joves, ratllen completament el paviment recentment estrenat.

-       A continuació desfilen, durant dos o tres dies, els treballadors de l’Ajuntament que “amb gasolina sense oli”, creu la Regidora, diu, i després de molt de fregar, aconsegueixen netejar-lo.

-       I no acaba ahí la cosa, torna a insistir la Regidora: “el piso de la Glorieta de la Divina Aurora i de davant de l’Ajuntament està tot ple de gotes de cera”. Els focs d’artifici del dia de l’entrà ja fa temps que són història.

És com quan li renegues al xiquet per qualsevol malifeta i diu:

- Jo no, ha sigut aquell!

I aquell altre et diu:

- Que no, que aquest no sols ha fet això, ha fet això i això altre,  i més encara!

Què li farem! Són coses de xiquets! (I de xiquetes també, eh!).