Fins ara, durant la legislatura actual, havíem vist nombroses exposicions d'obra gràfica a la Sala d'Exposicions Temporals. Bona part d'aquestes, en col.laboració amb la Universitat Miguel Hernández i la seua Facultat de Belles Arts d'Altea.
Aquest divendres hem assistit a la inauguració d'una exposició d'escultura dels alumnes de primer curs. La regidora va fer una breu presentació i el professor la corresponent explicació de l'obra exposada, però, a diferència d'altres vegades, les obres exposades anaven acompanyades d'alguns dels seus joves autors i autores.
Un grup d'alumnes hi estava present junt a les obres que han realitzat. Els materials anaven acompanyats de persones i això li dona una visió diferent. L'obra, inanimada, però, també els seus creadors. I a diferència del que sempre havíem vist, normalment penjat a les parets, aquestes escultures hem d'observar-les escampades pel terra. També és una altra manera de mirar una exposició.
Possiblement serà una de les primeres vegades que aquests alumnes exposen davant d'un públic desconegut i aparentment distant, però, semblaven contents. Junt als joves, hi havien alguns dels seus pares i mares que, possiblement també, estaven satisfets, per no dir feliços, i tal volta "orgullosos", del que han començat a fer els seus fills, que encara acaben només d'iniciar una nova etapa en la seua vida. Una decisió tan simple i tan important que decidirà el que serà el seu futur.
Segur que van pensar que, potser en un temps encara llunyà, seran grans artistes, exposaran en museus i galeries d'art molt més important que la d'avui o que, ara mateix, estan estudiant allò que realment volen i els agrada. Ho han degut pensar, i tenen dret a creure-ho observant-los, a ells i a les seues obres, enmig del públic assistent i aparentment distant que envoltava les obres.
