El passat 5 de juliol van tenir lloc a Beneixama i al Camp de Mirra un parell d'inauguracions "històriques": la famosa "nave almacén" a Beneixama i el nou edifici de l'Ajuntament, al Camp.
Van assistir tots i totes, les persones realment importants em referisc, des de la presidenta de la Diputació, Doña Luisa, que té el mateix cognom que el nostre poeta local, a alcaldes i alcaldesses dels voltants, de la comarca que se sol dir, tècnics, assessors, rectors, cronistes, etc, etc, etc.
Des de que Dalí va plantar l'ou a la teulada de sa casa a Portlligat i Buñuel va filmar aquell parell de burros morts damunt dels pianos a "Un chien andalou", no s'havia fet una aportació tan interessant al moviment "subrealista".
Les imatges, que podeu veure a la web de la TV Intercomarcal, són originals i captivadores, ara, els discursos, els discursos són memorables.
Només començar la inauguració de la "nave almacén", mentre l'Alcalde de Beneixama i la Presidenta intenten descobrir la placa commemorativa, se sent una veu de fons que diu:
-"pega-li ben fort".
(Es refereix a què estire fort de la cortineta que tapa la placa, és clar, i així puguem llegir el text que informa i recorda a tots aquells que han fet possible l'esdeveniment, des d'aquell famós conveni verbal de l'hort solar: alcaldes, equips de govern, ..., tots els que s'han preocupat per dur endavant el projecte. Diu això la placa, o alguna cosa pareguda, crec).
Després de parlar sobre "trastos" i "glamour", l'Alcalde va fer palesa la importància de la Diputació pels pobles xicotets, "és fonamental, és bàsica", i l'afecte especial que li té a un "supervisor" de la Dipu que ja havia deixat la seua empremta a Beneixama, "assessorant-nos molt bé" amb un altre edifici emblemàtic, l'Auditori. ("...coses més rares mos han de passar" -diu Antònia Font).
Nosaltres, no cal dir que no compartim cap "afecte especial" cap a ningun "supervisor" i que discrepem radicalment sobre la valoració que l'Alcalde fa de la Diputació, les funcions que té encomanades i les seues relacions amb els pobles menuts. Sobre la Presidenta, el Diputat d'Obres i altre Diputat que hi havia per allí, millor no manifestem la nostra opinió, també contrària a la del nostre Alcalde, segur.
La Presidenta, que venia de visitar el Museu del Poeta Pastor, va mostrar la seua vessant lírica al discurs i, entre altres coses, va voler deixar clar el següent:
"Jo dic que hi ha que invertir en tesors enterrats" i "astò, alcalde, pareix que no és res i astò el poble va a aprofitar-ho". (Valorar aquestes dues frases ho deixarem, no ja per a altres entrades del blog, no, ho aplaçarem per a una altra vida).
Per rematar la jugada, la Presidenta, va afegir:
"Que seguiu treballant i que seguiu demanant".
Ben dit! Què? Què us pareix?
L'únic que nosaltres podem fer és deixar el nostre correu electrònic, juntsperbeneixama@hotmail.es, i així vosaltres podeu demanar. Demaneu tot el que vulgueu, després, farem un llistat i l'enviarem a la Presidenta. Podeu traure idees de la pel·lícula "Bienvenido Mister Marshall".
Al Camp de Mirra es va superar.
El discurs, que tenia escrit, deu guardar-lo, ja que també li serà útil, amb uns xicotets retocs, per al seu l'ingrés en la RAE.
Amagat entre nombroses perles, va aparèixer algun diamant. Mireu:
"Y los balcones son fundamentales en los ayuntamientos ... El balcón de los ayuntamientos es fundamental, arquitecto, por lo tanto enhorabuena, te lo digo yo que también he hecho un ayuntamiento y me he puesto un balcón para poder patinar allí".
Ara sí, molt bé! Insuperable, immillorable, perfecte, excel·lent, extraordinari!
Anem a obrir de nou el correu electrònic, juntsperbeneixama@hotmail.es, per recollir signatures i demanar al COI que el patinatge artístic sobre balcó municipal siga disciplina olímpica en alguna de les pròximes cites esportives mundials.
O millor, tanque la paradeta i continue jo amb la lectura relaxada dels últims volums del "Salón de pasos perdidos" de Trapiello que he comprat, que ha titulat l'autor, amb molt bon criteri, "Locuras sin fundamento" i "Miseria y compañía".
